549.- Vagues (I)

549.-  Vagues  (I).-

Entenc que els treballadors, tots, tenen això que hem definit com a dret de vaga i que, bàsicament, és un element diguem-ne  corrector de les arbitrarietats que es puguin derivar de l’actuació de la patronal. Els anarquistes, que en realitat son els grans creadors de les demandes socials, son els primers en plantar-se davant del patró amb resultats, a vegades, de grans danys col·laterals (recordem el pistolerisme bidireccional de principis del segle passat  a Catalunya, per exemple) , però també, amb grans èxits. La vaga és un concepte admès i defensat en tots els estats democràtics i que, com totes les coses té les seves deficiències. Però que ningú s’atreveix a millorar.

Estem a l’estiu  i en el període en que molta gent inicia el període vacacional. Any rere any el personal dels serveis, especialment el de les línies aèries, inicien vagues programades per dates clau que coincideixen, estratègica i  majoritàriament, en els  dies d’inici o de finalització del període vacacional del món especialment laboral. Des dels pilots fins al personal de terra o de cabina, acompanyats pels controladors aeris,  solen endarrerir o  suspendre els viatges majoritàriament  familiars preparats des de fa temps sense gaire més atenció posterior que la del reemborsament dels diners dels bitllets si s’hi és  a temps: ni la més mínima compensació per la pèrdua d’altres enllaços, hotels o de dies perduts perquè els drets d’alguns, en cap cas en quantitat majoritària, s’han imposat, i sense possibilitat de defensa, davant del drets dels viatgers (la vaga del personal de  Ryanair  ha deixat sense servei a més de 100.000 usuaris,  més de cent mil persones amb bitllet pagat, i amb més de 400  vols suspesos...)

Els taxistes s’han afegit a la festa i, per arrodonir el bloqueig aeroportuari, les manifestacions, que bloquegen les Rondes de  Barcelona, les han  portades també a les rodalies del aeroport, tallant-li els accessos.  En no haver dictaminat serveis mínims, desenes d’usuaris especialment de determinada edat i malalts que necessiten del taxi per anar a les consultes mèdiques corresponents, s’han quedat penjats.  Això en un col·lectiu que és un monopoli  en el que el tuf que desprèn de màfia està en el nas  de tothom i en el que, segons un taxista, una sola persona controla  més de 150 vehicles i, segons el mateix taxista, aquesta persona signa acords en nom dels treballadors... (dono fe del que em va dir el taxista  que em va portar, dimecres passat pel matí, des del carrer Calvet fins a casa meva...)

Diuen que Renfe s’hi afegirà d’aquí a pocs dies... 

Suposo que ni els més ingenus creuen  en casuals coïncidències, oi?

L’espectacle i la indefensió continuaran.

J.  Vinyeta

27 de Juliol 2018