547.-
L’esperit de la infal·libilitat.-
Entenc que poques coses,
de moment, es poden afegir a la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein i només els experts ens
poden aportar més llum. Hi ha tendenciosos que intenten minimitzar la
pedregada. Però, no: la plantofada que
rep, amb la sentència, el jutge Llarena i, en general, la justícia espanyola és
espectacular, històrica. No sé si la
contundència de Pérez Royo[1]
és la que s’ajusta més a la realitat, però el que sembla entendre tothom és que
la justícia espanyola es trobarà amb insalvables contradiccions, de continuar els
processos oberts i haurem de veure si amplia el vano de disbarats intentant
sortir-ne-se’n o, pel contrari, mig llença la tovallola.
Però, ¿qui del PP va estar
el responsable de dissenyar l’estratègia que ha fet créixer el sobiranisme fins
a cotes mai pensades? Qui va estar el responsable de crear una dependència tant
ignominiosa del poder judicial a l’executiu? Perquè em sembla clar que si no és
per obediència, ¿com és possible que entre fiscals i jutges
hagin estat capaços de crear un embolic virtual com el que han creat? El
pensament inicial, ¿era només el d’acollonir al personal, per allò de les
mesures exemplars o pensava que era una estratègia que arribaria a bon fi? ¿Va ser Soraya, o Moragas, o el propi Rajoy,
o un cervell privilegiat que
desconeixem, qui ha portat l’Estat a un fracàs tant rotund?
Perquè la resposta a aquesta estratègia, pròpia d’aquells que es
creuen els amos del món, ha estat una plantofada que ha
baixat d’Europa, que la desmunta i que deixa a l’Estat espanyol en entredit
davant l’univers. Els acòlits unionistes poden fer veure que no ho han entès,
dir que Schengen és inútil, que les euro odres, i amb més raó les que arriben de
l’Espanya imperial, son d’obligat compliment,
que Europa s’equivoca, etc... La resposta a tot plegat, de moment, és aquella tant propia de l’ADN castellà de sostenella y
no enmendalla, faltaria més..., però que deixa Llarena i la fiscalia a la corda fluixa i creuant un
precipici.
Llarena, la fiscalia, els
informes adulterats de la GC i de la PN, el relat inventat per una ment privilegiada o els relats
novel·lescos en interlocutòries, tot plegat, ha anat inflant un globus que ha
esclatat en la cara d’aquells que es creien infal·libles. Però en aquesta
ocasió l’Esperit Sant, potser ja cansat de dur una corona imperial
insuportable, parlava alemany, no hi ha
hagut miracle i la infal·libilitat ha quedat feta miques...
J.
Vinyeta
14 de Juliol de 2018
P.S.: Ni el fum de Corina
serà prou dens per amagar un ridícul judicial tan espectacular. Però potser si
que, aquest fum, asfixiarà a La Zarzuela i hauran de sortir corrents...
15 de Juliol de 2018
[1] https://www.ara.cat/es/opinion/Javier-Perez-Royo-Sin-Puigdemont-no-juicio-rebelion_0_2050595092.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada