538.- Guanyadors i vençuts

538.- Guanyadors i vençuts.-

A  pesar de les meves reticències, Sánchez s’ha fet, amb tota la legalitat i sense dubtes de cap mena,  amb el Govern de l’Estat espanyol. Però les meves reticències, continuen: se’m fa molt difícil de creure  en aquells que fins ahir aplaudien, fins i tot amb les orelles, el 155; creure en aquells que han secundat amb alegria i contundència totes i cada una de les accions que el PP i C’s han anant creant per reduir a Catalunya a un pur nucli antropològic;  creure ara en els que ens ha insultat tant o més que el propi  PP; creure en  aquells que han  tractat al recentment elegit President de la Generalitat de nazi, xenòfob , racista... sense haver-ne llegit ni una línea de la seva literatura i haver ferit, amb la sola voluntat de fer mal, a la seva família de la forma més irracional i grotesca; amb el ferro del partit (Felipe, Guerra, Bono, Ibarra, Lambán...) aferrats a una unitat pàtria extractiva i colonialista i a una  Catalunya que els hi salva econòmicament massa coses...  En tota aquesta colla hem de creure? Amb un Iceta que participa en manifestacions acompanyat d’ultres...o un Borrell que entén que se’ns ha de fumigar...? No li podem donar a Sánchez els famosos cent dies de coll. Com a molt, el temps de reunir-se el primer consell de ministres. Ni un dia més de coll per demostrar-nos aquell diàleg anunciat, amb els presos i exiliats  sobre de la taula.

Però em sembla que el gran guanyador ha estat el PNV. Amb la “finura” habitual ha fet l’escac i mat a Rajoy, sortint-ne  de l’operació amb els diners  obtinguts arrel dels PGE i amb la garantia de Sánchez de no moure fitxa en el tema de les eleccions. Ens pot agradar o no, però em sembla que amb cinc escons tenir la clau de volta de tot el Parlamento, és digne d’admiració. Son més llestos, és cert. Però també els més temuts  (el record  d’ETA...?)

Rajoy se’n va cap a casa. El pecat portava implícita la penitència i només ha calgut esperar el moment que s’ha considerat oportú per obrir-li la porta i fer-lo fora de la casa. Tenia els meus dubtes sobre si dimitiria o  no. Perquè la dimissió portava implícita la possibilitat de mantenir-se com a cap de Govern en funcions durant alguns mesos, donar temps als barons per resituar-se, fer que els lideratges  dels diferents sectors, especialment les línies Cospedal – Soraya  poguessin avenir-se, i, sent mal pensat, tenir temps per a destruir els “nous” discs  durs i la  paperassa que podria ser inoportunament trobada...   No ha estat així: más vale la honra que los barcos... I amb aquesta “gallardia” castellanoimperial, abandona el poder de que disposava amb l’etiqueta de  haver presidit el govern i partit més corruptes d’Europa... La honra, la honra, encara que faci pudor!

Entenc que el gran derrotat, ha esta Rivera. Empenyia per a unes eleccions immediates i fer efectiva la majoria de unes suposades enquestes, que en massa vegades ell mateix s’ha  encarregat d’inflar, li confiaven. No tindrà aquestes eleccions. I el que és el pitjor de tot és que, al mateix temps, ha perdut la possibilitat de ser, com fins ara, el cap  real de la oposició. El PP, que fins ara tenia l’alè de Rivera al clatell, serà qui  exercirà d’oposició  a tot el que convingui. El PP guanyarà protagonisme amb Rajoy o amb el que el  partit designi  (tot dependrà de com i amb qui vulgui encarar el partit les properes eleccions) i Rivera anirà perdent protagonisme perquè, fins i tot, el PP serà el seu opositor.

 Podemos i tots els grups integrats suposo que alguna osa pensen traure de tot plegat (en princii varen entrar a la moció sense condicions...). Però entenc que quan més tard arribin les  eleccions, més temps tenen per resituar-se, acopanyar al PSOE i enterbolir la imatge de Rivera.

I dels grups catalans? Teòricament deuen d’estar contents.  Però en la meva opinió han d’estar atents a les actuacions de Sánchez i retirar-li el  suport al primer indici d’incompliment de l’incipient  diàleg promès. Qüestió, aquesta última, que em embla que ERC no estarà disposada a complir.

La ciutadania, està expectant i a punt i no crec que la confiança amb els socialistes siguin extraordinària.  Els polítics indepes tenen el suport de la Cambra si les coses amb Comín queden definitivament aclarides i les CUP no fan el tonto. Però saben de l’exigència de la societat civil que recolzarà el que convingui per seguir avançant en el Procés, i que si convé tirarà sola endavant deixant-los, als polítics, amb el cul enlaire, sense miraments.

Per definir i concretar més, em sembla que és  qüestió d’hores...

J.  Vinyeta

2 de Juny de 2018