539.- Arriba el PSOE (PSC) i Rajoy se’n va.-
La moció guanyada per Pedro Sánchez ja està en marxa. Personalment, i tal com vaig dir, no em va fer cap gràcia
que els grups catalans hi donessin suport perquè entenc que, no solament PSOE i Cia no son
de fiar sinó que, sota la mirada venjativa del PP i de C’s, qualsevol puça sobre del seu cos i
especialment qualsevol puça deixada en el cos republicà català, en seran bous que arrossegaran el barco socialista fins ha fer-lo
embarrancar i a nosaltres encara ens complicarà més la vida. Rivera vol eleccions, tot i que no sembla ser la primera voluntat del
PP, perquè entenc que el PP sí que ara està massa
atrafegat per tirar endavant definint lideratge, però sí que voldrà al PSOE a la deriva i contra les roques. Cal
recordar que tant al C’s com al PP, ara
compten amb l’ombra d’Aznar que, tot i que sempre ha estat present, ara ho fa
intentant assegurar-se el lideratge i reconstrucció del que ell anomena el centro derecha nacional... Serà un nou partit o refondrà PP i C’s o tot
quedarà en res perquè les sentències judicials que han de venir potser que no
li deixin espais o no li donin opcions per fer res o perquè Rivera i el successor de Rajoy s'hi possin de cul...? Tornant a la moció, tal com també vaig dir assumeixo els fets. És per tot plegat que també espero que, a les
primeres excuses sobre del incipient diàleg promès de Sánchez o del buit del
seu contingut, a pesar de tots el pesars,
se li retiri el suport donat. La societat civil catalana ha acceptat tot plegat,
perquè s’omple de satisfacció i baveja veient marxar Rajoy i tots els seus.
Però no s’han de confondre les coses.
El primer nomenament va caure en mans de Borrell
en Afers exteriors. Hi ha una piulada de
Sala-Martin que ens recorda el passat boirós
de l’actual ministre. El record del seus
amics a la Hisenda a Barcelona, el seu
pas fraudulent per la Universitat de Florència, la fallida d’Abengoa..., no
auguren massa cosses bones per aquest ministre donat que, en la memòria de tots,
son temes que no s’obliden. I des del punt de vista indepe, aquella desinfecció necessària o les seves
participacions en les manifestacions unionistes més ultres (acompanyat d’Iceta,
no ho oblidem), fan que només podem esperar un recorregut pel món i en especial
per Europa, glossant el pèssim estat econòmic de Catalunya, la incapacitat per a
transformar-se en Estat i el rosari de
la inexistència del dèficit fiscal de Catalunya respecta de l’Estat espanyol:
mentides que justifiquin una actuació com mínim dialècticament violenta. Diuen
que hi ha miracles... Em sembla que el que toca fer és estar amatents perquè sent
com és una mica bocamoll, per les seves paraules haurem de imposar-li la penitència...
De la sortida de Rajoy, val pena llegir el
comiat que d’ell fa Milian Mestre a la pàgina 5 de El Punt Avui, amb el títol de
Adéu, Mariano en l’edició d’ahir dia 4.
Milian és un home ben informat que es vol situar per sobre del bé i del mal i que, en
conseqüència és el que té la raó permanent. Però val la pena saber de la fundació del PP de
Fraga a Catalunya i de la catilinària, mai tan ben dit, contra
Mariano, al que acusa de destrossar el partit en perdre uns objectius claus inicials. Catilinària
perquè, com Ciceró a Catilina, Milian li diu a
Mariano allò de ... fins quan penses abusar de
la nostra paciència?
Imagino que avui es farà públic el nou Govern, donada la visita protocol·lària
de Sánchez a Felip VI que se suposa amb aquest
fi. Mirarem de llegir els currículums
i, posteriorment, en parlarem.
J.
Vinyeta
6 de Juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada