540.-
Del nou Govern PSOE i de qüestions jurídiques.-
VolÍa parlar el Govern
del PSOE. Però un cop vist, m`ha semblat que les millors definicions ja hi son a tweter. Algú deia que és un Govern que va del cel a les clavegueres. Un altra,
deia allò de que és un Govern que ha
agradat més al PP i a C’s que a la resta
del País (i la resta en som uns quants...).
I la definició clau: Sánchez ha oblidat que
els que el varen votar ho varen fer per fer fora al PP..., però no perquè
muntés un Govern que ens confirmés que el moll de l’os de l’Estat està a les mateixes mans, sigui quin
sigui el color del Govern que es formi. Des d’un punt de vista personal, un Govern amb
Borrell (de clara oposició a tot el que flairi a Catalunya...), amb Calvo (negociadora del 155 amb el PP i C’s...), amb
Grande Marlasca (de bon record al País Basc en general, per a Bildu en particular i
per a la resta de l’Estat...), amb un ministre florero enamorat dels pits de AnaRosa, o amb
un minsitre de valencià Foment (Abalos) que no sembla recordar de la necessitat de les
infraestructures catalanes (que fins ara rebutjava...) i que son amb les que han de donar sortida a tota la economia
espanyola, poca cosa hi podem dir. Si alguna
cosa té real intenció de fer aquest Govern respecta de Catalunya, ja ho veurem i
penso de de forma immediata. Per tant, em sembla més important parlar de coses
que poden tenir efectes de major transcendència.
Em sembla que el més
important del que està passant, és la querella que s’ha muntat contra Llarena.
Una querella que resulta aplicable arrel d’unes declaracions a Astúries sobre la politització de determinats delictes pels que manté empresonats als Jordis i
companyia. Llarena està citat el dia 4
de Setembre a declarar a Bélgica. Tal com van les coses, amb l’emprenyada de l’imperi
davant d’una citació que segur que considera ignominiosa i inacceptable, afegint-hi
la denúncia per prevaricació signada ara per més de 2000 republicans (que es deriva de les declaracions de Pérez Royo sobre la vulneració dels drets dels
votants de Catalunya...), em fa pensar que tot plegat pot acabar, en el millor
dels sentits, com el rosari de l’Aurora, amb tota la trepa de presoners i exiliats, al carrer i tornats a casa, amb la nul·litat de
tot el procés judicial.
L’Estat espanyol
pot posar, davant de tot plegat, tota l’artilleria que vulgui. Però, potser perquè
soc mal pensat, se’m acut imaginar que, si arrel de tot aquest merdé jurídic, l’Estat
espanyol veu la sortida per no haver d’anar a parar al Tribunal d’Estrasburg i
estalviar-se tot el que li caurà a sobre un cop posat allà, encara que no sigui
de forma immediata, però segura en un futur, em semblaria normal que arrel de
les querelles, desamparés a Llarena i
Lamela i acceptés la nul·litat de les causes que, en acceptar-les, li trauria
un greu problema de sobra. No es tracta d’imaginar:
es tracta tan sols d’observar una realitat que sembla que es va imposant i de
saber que, de la independència judicial d’aquest País, poc o res se’n espera:
qui paga mana....
Tot plegat em sembla
molt més important que la formació d’un Govern del que, si no hi ha miracles,
res podem esperar. Esperem a veure com
progressa tot el tema jurídic perquè em sembla que, si no va per on he
comentat, malauradament, no té altra sortida possible.
J. Vinyeta
8 de Juny de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada