542.- I ara, què?

542.-  I  ara, què?-

Un País com el nostre, amb un ADN clarament indepe  que es va mantenint com a tal des de la invasió borbònica del passat S XVIII, sembla que ara estigui adormit. Sé que no és veritat, que està despert i aspectant..., però la direcció política de tot plegat sembla més disposada (a pesar del trencament de relacions protocol·làries amb la casa reial) a confraternitzar que no pas  altra cosa amb el Govern de Pedro Sánchez, tot i  sabent que res farà per atendre les demandes de pràcticament el 50% de la població catalana. No sé com a definir-ho, però sembla  allò que durant la segona guerra mundial es va denominar   la drôle de guerre: l’estranya guerra que hi havia a França però  que els alemanys, més preocupats per altres coses,  no la feien efectiva envaint-la   de forma definitiva..., que se sabia com  a guerra real  però que de moment semblava, sense ser veritat, aturada.  

 És realment aquesta la  nostra situació? Mes de dos  milions de persones  es vàrem trencar la cara  i alguna cosa més, demostrant al món que estàvem a l’alçada de la importància del moment i disposats anar tant lluny com fos necessari, hi hagués hagut o no trucada de Merkel a Rajoy dient-li que s‘havia passat deu pobles... Vàrem guanyar unes eleccions muntades per perdre-les,  tot i l’actitud d’ERC  que primava més pel propi partit  que per la República i que, una vegada amb els resultats a la mà, ha continuat amb la mateixa actitud, fins que les pròpies bases l’han posat a puesto, posant la República per davant dels presos. Sembla que tot anés encarat, i no per a res més, que en voler que presos i exiliats tornin a casa. Però, per si algú no ho veia clar, amb l’alliberament dels presos de La manada, ens venen a dir que la decisió de reparació de presos i exiliats està exclusivament en mans d’aquells que els varen empresonar o obligar a l’exili buscant empara en la Justícia i no en la revenja (també hi ha qui diu que és un clar  avís al nou govern del  PSOE per part dels jutges, assenyalant que la seva guerra és només seva...)  Dit d’una altra manera:  per molts esforços que hi esmercem en aquest assumpte, aquells que tenen la clau de les cel·les, no les utilitzaran fins que  a ells els hi convingui, qüestió aquesta que, en la meva opinió i malauradament, hem de tenir clara com l’aigua, tot i  que hem de continuar considerant la situació com aberrant i injusta. Però els arbres no ens han de tapar el bosc... Ens hem posat sempre a les ordres del President, però ara la pregunta de rigor, i que necessita resposta, és:  Què fem, President, per la República?

J.  Vinyeta.-    23 de Juny de 2018