502.- Parlem d’Espanya?.-
Em
sembla oportú recordar en unes línies el
que està passant a l’Estat Espanyol.
Perquè Catalunya ha estat una magnífica cortina de fum molt oportuna a
l’hora dels escàndols que van acompanyant al Govern de Rajoy i al partit popular.
Es tracta, bàsicament, de recordar-los i no oblidar, perquè massa gent, dins l’Estat,
ho sap, però calla. Nosaltres, no.
Recordem,
per exemple, que el Banc d’Espanya entén
que més de 40.000 milions d’€
emprats en els rescats bancaris, han de considerar-se irrecuperables. No
és que jo hi entengui, però em sembla evident que el ministeri d’economia i
finances va fer malament els números o, el que ens temem tots, és que potser siguin
els Bancs els que realment manen. Pel
que deien, els bancs varen rebre, suposadament, “només” (hi ha que afirma que la quantitat emprada en
els rescats bancaris va ser més del doble de la assenyalada) uns 60.000 milions per desentranyar els seus comptes. Els bancs ens ensenyen el
números i guanyen diners, però no poden retornar el 66% del “crèdit” atorgat. Ningú ha de explicar-no-s’ho? Dins del govern
de Rajoy hi la certitud de que tot els està permès i que gaudeixen d’immunitat absoluta. I sembla que la realitat
els dona la raó. Regalar 40.000 milions no és cap banalitat, però, diguem-ho
clar, la societat els hi permet. Encara
no sabem quant acabarà per costar-nos el tema Bankia.
O
que el Reino de España, arrossega un
deute de més d’un bilió[1] d’€ que és pràcticament el 100% del PIB, i
amb un dèficit pressupostari del 2016 de més de 50.000 milions[2]
Els números realment fan por i des de ja fa un temps Niño Becerra ens ve
avisant de que tot plegat deixa a l’Estat pràcticament en fallida tècnica. El
Govern i els seus portaveus ens estan en voler fer creure que la situació
econòmica espanyola és desitjada per
tots els països de l’òrbita europea. Els números ens mostren que l’estat,
espanyol està molt lluny d’unes alegries
econòmiques com per les que ens volen fer passar: està en ruïna.
Potser
una de les qüestions més sonades ha estat el “poliment” simpàtic del fons de
pensions que estava, a l’arribada de Rajoy en més de 65.000 milions d’€ i que,
pel que sembla, s’han anat invertint en
la compra de deute espanyol. Sembla que, després del pagament de la paga doble
de Nadal d’enguany, el fons quedarà pràcticament buit[3].
Ningú dirà res i ni tan sols sabrem en que s’han gastat els diners. Ja sabem
que el tema de les pensions és un tema delicat
donat l’increment de temps de vida, la manca d’altes en la seguretat
social per l’atur i els salaris que, en ser menors, la aportació a la SS és
també molt minsa. Però “polir-se” una fortuna hauria de comportar un mínim de transparència de la gestió realitzada. Però ja sabem de la
immunitat amb que precisament “gestionen”.
Per
si les desgracies foren poques, ha arribat al final el judici Gürtel, en que
queda assenyalat el grau de corrupció en que està integrat en el món ppero. Indiciariament, com va dir el
compareixen de la UDEF en la comissió de
investigació creada al respecta, Rajoy va cobrar sobres en negre. Aquell M.
Rajoy de les llistes de Bàrcenas volen que sigui un Rajoy diferent, un altra
Rajoy que res tingui que veure amb el president espanyol. No passa res, a
l’extrem de que el propi Rajoy té el valor de dir-nos[4]
que les responsabilitats polítiques del cas
ja han estat assumides...
Les
senyalades son unes, però no les úniques, ni molt menys! N’hi ha moltes més: el
Canal de Isabel, o la crema de documents a València, les sobtades morts d’implicats,
dics durs destruïts, etc... I Gay de Liébana ens explica
unes quantes més a la “Revista de
Contabilidad y dirección”[5].
En
aquesta situació no ens ha d’estranyar la virulència amb que aquest govern espanyol, que està considerat
com el més corrupte d’Europa, actua a Catalunya. Idees imperials a banda,
entenc que no poden ni pensar que sigui possible una secessió catalana que
s’emportaria el 20% del PIB espanyol i
un 16% de la població, deixant l’Estat espanyol amb un deute definitivament
impagable.
Per
entreteniment, donat que les llistes estan ara desactualitzades, es pot donar
una ullada a El corruptómetro[6]
i a la Lista de políticos condenados[7].
A pesar de que l’actualització de les llistes només ho està fins el 2013,
una bona ullada ja dona idea del que encara hi ha i és pot intuir el que va
venint.
Recordem-ho.
Però tinguem present que tot això passa
en un Estat que pertany a la Comunitat Europea i que aquesta està presidida pel que era
el Cap d’Estat d’un País, Luxembourg, que era (i no sé si encara ho és...) un autèntic
paradís fiscal situat en el cor d’Europa. Tampoc passa res. És per tot plegat que també en moltes vegades em pregunto si vull continuar sent
europeu...
J. Vinyeta
21
de Novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada