499.- Dies de calma?.-
Sempre s’ha dit allò de
que la calma precedeix a la tempesta. Però com que les dites populars, així com
els refranys, a pesar de la saviesa que portem implícits unes i altres, en
massa vegades s’empren per justificar actituds personals, és per això que, en
massa ocasions també, se sostén que la calma és precisament el que ve després
de la tempesta. Que hi ha hagut tempesta, és cert. I que en vindran més,
també ho és, de cert. Però deixant-ho a banda, la realitat és que estem més calmats. I es nota ,
especialment, en que el mòbil no trau fum, les converses son més
desapassionades i les mirades semblen voler guaitar més cap el futur, immediat
això sí, que és el que anem fent dia a dia.
Esperàvem la primera acció
de la justícia belga i ha estat clarament positiva pels interessos del Procés.
Però això no vol dir, en cap cas, que Puigdemont i companyia estiguin lliures
de ser retornats. Pels que son a la presó a Madrid, avui per avui és molt
més difícil creure que se’n puguin sortir
amb facilitat.
Per avui hi ha convocada una vaga general que el sindicats
majoritaris no recolzaran, tot i que els tribunals la han considerada
complertament legal. Els sindicats deuen
pensar que tenir mig Govern a la presó i l’altra mig a l’exili, no deu de ser tant important com
que la policia reparteixi llenya. Entenc que, de la vaga, el menys important i
de menys ressò serà precisament l’absentisme laboral que presentin els que s’hi
adhereixin: les conseqüències socials vindran per la banda de les alteracions
de les comunicacions. I així ha estat. Els talls de carreteres, autopistes i
ferrocarrils, inclosa la línia de l’AVE i, en conseqüència de la línia TGV
francesa, han estat, per les notícies que he anat sentint durant tot el dia, efectives: corre un twit per les xarxes en que se’ns mostra l’autopista a
França complertament buida. Haig de
manifestar que sempre he estat en contra de les socialitzacions dels
conflictes. Però davant de situacions extraordinàries, és evident que es fan
necessàries actituds i respostes extraordinàries. I, per aquesta vegada,
justifico les actuacions tendents a aturar el País: és una bona manera de
fer-nos escoltar. D’altra banda, les manifestacions convocades, han estat massives i, el que sembla
evident, és que el País no es cansarà. Cotarelo ja va avisar a PPPSOE i C’s i
els hi deia a tots plegats, en un dels seus articles, allò de “... no sabéis dónde os habéis metido...!
Demà hi haurà la segona compareixença
davant del Suprem de la Mesa del Parlament. El final és incert i ningú, hores d’ara, es veu en pit de fer un pronòstic i menys quan corra la brama de que tot plegat
passarà a mans precisament del Suprem amb la inhibició de l’Audiència (no sé si,
donat que el Suprem és un orgue diguem que superior a l’Audiència, aquesta s’ha
d’inhibir obligatòriament o ho ha de fer, si ho fa, per pròpia decisió o per
ordres de qui correspongui). El cas és que les coses poden prendre un caire nou
i no sé, un cop aclarit tot plegat, si d’alguna manera pot acabar afectant al exiliats.
Les declaracions de l’inspector
de la UDEF a la comissió parlamentària assenyala indiciariamente que Rajoy sí
va cobrar “sobres” en negre. I això s’afegeix a les conclusions del
fiscal que entén en el cas Gürtel, que assenyala el finançament irregular del
PP deixant clara l’existència de la famosa caixa B del partit amb proves “abrumadoras” (sic). TVe, amb la “imparcialitat”
habitual, no n’ha fet esment i, per si de dir-la més grossa es tractava, el Sr.
Martinez - Maillo té el valor de dir-nos que ja voldria TV3 tenir l’objectivitat
de TVe[1]... Pot ser seria el moment de posar en primera línia
per part nostra durant un breu temps aquestes informacions sobre la corrupció
dels rajoyboys, perquè resulta evident que, si no ho fem nosaltres, no ho farà
ningú.
Finalment ens ha aparegut
el Sr. Aznar a la SER[2]
per comentar el “cop d’estat” català i per a dirnos que ell tot ho va fer bé.
Preguntat sobre tot el tema de finançament irregular del PP, i durant la seva època,
a banda de dir que no era tema que portés
ell, s’ha estès abastament en el perquè ell
no en sabia res de tot plegat. Permanentment sobre del bé i del mal, no sabia ni com s’endegaven les eleccions... Res de res. Això
sí: deisme pur.
J. Vinyeta
8 de Novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada