501.- Sorpreses?.-
De cop tots els polítics
amb un ascendència indepe, s’han tornat mansos. El Suprem deixa en llibertat als
components de la Mesa i reclama tot el cas Catalunya. Guindos demana el retorn
a Catalunya de les empreses que varen marxar. El govern de Rajoy alça el to en les mentides.
El cas Gürtel esclata en el moment oportú, però deixa Rajoy assenyalat. I, en
mig de tot, aquesta carta de Junqueras[1]
que ens insinua que Marta Rovira podria ser la propera Presidenta de la
Generalitat. Tot plegat ens deixa sorpresos. Serà que, en aquest tot plegat, hi ha allò que en diem mar de fondo?
És cert que hi ha un
parell de coses que no podem oblidar. La primera és que la majoria d’aquests
que dic que s’han tornat mansos estan sub
judice i que per tan totes les seves declaracions estan sota la lupa del
jutge. I que els que no estan sota pressió judicial també han d’anar en compta,
amb les seves declaracions, per evitar
complicar-los-hi la vida a tots aquells que sí que hi son. Cert. Però també ens
sembla cert que, per aquesta societat civil que està,
precisament ara, en la cresta de la onada, valdria més que estesin
calladets. Els hi va la pell, això ho sabien ells i ho sabíem nosaltres. Però,
donada la inoperància forçada en la que es troben, entenc que auto flagel·lar-nos
demanant un perdó amagat darrera d’excuses, només pot conduir a que ens marquin
gols per sota les cames del porter… Els silencis, s’imposen. Només declaracions
oficials que, sembla, només poden venir de Bélgica.
La segona qüestió és que
em sembla que es dóna per fet que, amb el traspàs de competències al Suprem,
s’obra una porta a l’excarceració dels
presos. La interlocutòria del TS, segons em diu qui hi entén[2]
és un nyap de mínima consistència jurídica, amb incorporacions polítiques que
son inacceptables. Per tant, seguint la mateixa línia que l’emprada pels membres
de la Mesa, és probable que hi hagi una excarceració dels que “vinguin” de l’AN
(el Suprem crea doctrina, no ho oblidem).
A banda de tot, ningú creurà en la netedat d’unes suposades eleccions lliures
si bona part dels candidats, al menys els de noms més sonats, estan
empresonats.
Ens queden els que estan a
Brussel·les. Demà, divendres 17, els exiliats han de comparèixer davant la justícia belga, a la
primera de les vistes que suposo hauran de celebrar-se abans del veredicte
final d’extradició o no.
Tot barrejat i sacsejat és
converteix en un còctel que em sembla que a qui fa tremolar més és als
rajoyboys. Perquè allò que més saben fer, aquesta vegada han de deixar-ho a
banda: no se’ls hi pot escapar la mà ni una mica (en l’última vaga qui va actuar
varen ser el Mossos) i les eleccions, que cada vegada és més clar que varen ser
imposades des d’Europa, han de ser creïbles.
El que encara no sabem és (a pesar de que des de Madrid insinuen constantment
que tindrem 155 fins que aprenguem a votar...) com es llegiran els resultats.
No hi ha cap previsió, per
part de tots, per posar en marxa la
situació actual de stand by?. Aquesta manca d’informació, es deu precisament a una discreció pròpia de
qualsevol negociació? Les declaracions, totes a l’hora i en el mateix sentit, son casualitats o responen a uns acords previs? És
per això que no podem deixar de banda que de tot plegat hi hagi un final escrit
des d’Europa i, sense voler ser premonitori (què més voldria jo que poder-ho
ser...!), tinc la sensació de tot plegat va en aquest sentit de pacte inicial
que es va perfilant a mida que s’hi avança. Perquè aquí la borsa baixa i la
prima de risc puja, i no crec que Europa vulgui quedar-se impassible davant dels
interessos econòmics, tot i que això pugui presentar-se en contra dels interessos
catalans.
Als pobres mortals ens
toca mantenir la línia i, com diu Rufian, rebentar les urnes amb vots el proper
21/12 (cap i cua de la sort...?). Després, ja veurem que hem de fer. Però em
sembla que ens esperen sorpreses.
J. Vinyeta
16 de Novembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada