452.- Inquisició.-
Pero generalmente se
prohibe todo, y qualquier género de escripturas, que de aqui adelante se
compusieren, y divulgaren, que contengan algún error contra nuestra sancta Fe
Cathólica, o que enseñen en las costumbres, ceremonias, y usos de los
sacramentos alguna novedad differente de lo que la sancta yglesia romana
aprueva y usa. (Regla XIII, ff. 5v-6r)[1]
És una de les normes
publicades per la Inquisició el segle XVI. El com actuar davant de cada una de les situacions en que
els Inquisidors es trobaven, està detalladíssim en les anomenades Instrucciones, citades per ordre alfabètic. Una
relació amplia de tot el sancionable pel Santo Oficio es troba a Delitos juzgados por el Tribunal de la
Inquisición[2]. Tota aquesta infamia, acaba per decret
napoleònic en 1808, per les Corts de Cadiz (decret de 22 de Febrer de 1813, tot
i que no és una abolició complerta), després
restaurada per Ferran VII el 1814, abolida pels lliberals en 1820, novament Ferran
VII no la re instaura però aboleix els decrets dels lliberals anteriors, fins
que Maria Cristina l’aboleix definitivament el 1830.
Entre els segles
XVI i XIX el País va estar sotmès al tribunals inquisitorials, muntats
bàsicament des del Poder per poder “controlar” heretgies, entre les que hi
havia la oposició al poder que ho era per Gràcia de Déu, en qualsevol de les seves formes. Perquè els
tribunals inquisitorials aparentessin
netedat i justícia, els reus eren
finalment lliurats (relajados) als tribunals seglars que executaven la pena
corresponent: “débenlos juzgar (los jueces eclesiasticos) por herejes i darlos después a los jueces seglares, et ellos deben
darles pena....; débenlo quemar en el fuego”[3]
Estem ara en el Segle
XXI. Però podem, salvant les distàncies,
assajar un determinat paral·lelisme. Tot i que els tribunals ja no cremen a la gent, si
que ens trobem amb un Tribunal, un nou Sant Ofici, que està fet a mida del
Poder i que vetlla per a la puresa ideològica ad hoc que aquest Poder va establint.
Vist des d’aquí,
des de Catalunya, no hi ha dubte de quina ha
de ser avui dia aquesta la nuestra Fe, expresada en un text intocable i incontrovertible. Pot
semblar que és forçar les situacions. Però la realitat és
molt tossuda i s’entesta en posar-nos davant dels ulls qüestions que es resolen
amb els tribunals que el Sant Ofici actual manté a les ordres del Govern
Central, que ben bé podria ser considerat com
l’Inquisidor General.
I si no, fixem-nos-hi: el TSJC va imputar Mas
i tres consellers més per efectuar el que des del Govern Central s’interpretava
com un aplec. Res va fer el Govern en aquell moment, però aquest Sant Ofici del
Segle XXI va actuar a posteriori, acusant-los de
desobediència, per ordres de l’Inquisidor General. Té imputada a tota la
Mesa del Parlament de Catalunya per permetre un debat que, per aquest Sant Ofici, era pura heretgia; ha
desautoritzat, també per heretges, totes quantes declaracions o Lleis s’han
fet des del Parlament que poguessin
aportar una llum diferent al pensament oficial, pensament, el d’aquí que majoritàriament, en voler un referèndum, s’ha apartat de la suposada ortodòxia. Com
establia la Inquisició del Segle XVI i
en tots el casos, també des del Sant Ofici s’ha enviat als reus (els ha Relajado) als tribunals seglars perquè
els imposin la pena corresponent.
Aquí, a Catalunya,
ens anem trobant permanentment amb aquesta nova FE que emana d’un nou text bíblic que ens és la suposada guia,
votada fa quasi quaranta anys en
Referèndum per menys del 25% de la
població d’avui dia, anomenada Constitució del 78 i que en el seu moment ja va
ser referendada amb un 30% d’abstenció. Ara està custodiada en una urna sota pany i forrellat per un
Tribunal anomenat pel partit en el govern de torn. ¿Podem dons fer comparacions paral·leles entre les
actuacions del Govern i del TC, aquí a Catalunya al menys,
amb les actuacions de l'Inquisidor General i del Santo Oficio del segle XVI?
I tot això, sense
oblidar-nos dels tribunals “seglars” que han emprés ara una croada particular en contra d’humoristes, titellaires, cantaires, etc... de
tal gruix, ajudats per fiscals inquisidors de segon nivell, que sembla que
vulguin mantenir ja la puresa inclús de
pensament, fent-ho amb una intensitat tal que estan convertint allò que denominàvem
llibertat d’expressió en clàusula de repressió immediata. Segle XXI...!
J. Vinyeta.-
18 de Maig de 2017
[1] LA CENSURA LITERARIA EN EL INDEXDE QUIROGA (1583-1584).- M. Cerrón
Puga. – 1996.- http://cvc.cervantes.es/literatura/aiso/pdf/04/aiso_4_1_035.pdf
[3] La inquisicion española.- Ricardo Cappa, SI.- Edició 1888.-Por la Ley
2ª d e las Partidas, tit. XVI.- Pág. 125
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada