451.- França
Europa, des de fa
ja uns anys, sap que, arrel de la crisi política profunda en la que està
immersa, ha estat incapaç de donar solucions a la crisi econòmica que ha
arrasat sense miraments tot el que se l’hi ha posat davant. La
globalització que, com diu algú, ens ha
beneficiat com a consumidors, també ens
ha trinxat socialment creant unes diferencies abismals entre els ciutadans, amb la destrucció de les classes mitjanes i
l’augment del nombre de desfavorits, s’ha oblidat de la part industrial que li
era pròpia i que ha estat el motor
bàsic i suport dels avenços socials i econòmics de la segona
meitat del segle passat, tipus de capitalisme que, sense voler justificar el
procediment en sí i els excessos que
també va crear i crea, aporta una mínima riquesa social i econòmica
per permetre mínimes assistències que
sense aquest procés d’industrialització serien inabastables, com ha quedat
provat. Aquesta mateixa globalització ha triat el capitalisme financer, amb
beneficis exclusius i personals i molt poc socializables, en contra d’aquell
capitalisme industrial, que ha fet més
rics els que ja ho eren passant papers, com diu un conegut meu, de la banda esquerra a la banda dreta de la
taula cobrant, això sí, una ”mòdica” comissió per cada paper bellugat.
Com és natural, per
aquesta situació, s’ha creat un gruix important de gent que s’hi vol oposar a
tot plegat, que reclamen solucions per a
la seva nefasta “desheretat” i a les que
s’hi afegeixen les veus de tots aquells joves que no veuen llum en el seu
futur. ¿Qui ha donat respostes a tota aquesta situació? Europa, com institució,
no. I em sembla que no sap com fer-ho, perquè, en aquesta globalització
financera implacable, Europa ha tingut la barra, per dir-ho suaument, de
mantenir Luxemburg com a paradís fiscal dins de la pròpia Europa[1] dels ara
27 i, per més inri, anomenar al capo d’aquest Estat, Jean-Claude Junker, vint
anys primer ministre del paradís fiscal, President de la Comissió
Europea... La realitat ha estat que, a
banda de respostes demagògiques, no hi ha res de res. I com a mostra, en el cas
de les eleccions franceses, ha quedat clar que
els que les haurien d’haver-ne donat, els que fins ara componien allò que es
podria definir com l’establishment,
els partits Polítics clàssics, han desaparegut del mapa electoral francès. Han quedat respostes donades des d’allò que
ha vingut en anomenar-se populismes, fenòmens socials que, potser per
definició, busquen l’atracció als seus lideratges personalistes (únics valors,
aquests lideratges, irrenunciables per
sobre dels teòrics models assemblearis que falsament diuen defensar), de les
classes més desvalgudes, mai tant ben dites populars.
A la França
d’aquest 2017, aquests fets i dites han
quedat en mans del moviment En marche! liderat
per Macron, ex ministre d’economia del fins ara President Hollande, i pel Front Nacional de Marine Le Pen, el
guanyadors de la primera volta. El
primer de caire liberal, amb intencions fins avui incertes, i la segona
clarament xenòfoba, amb caires clarament feixistes i antieuropeísta. El
resultat ja és conegut: Macron ha guanyat les eleccions presidencials franceses
i el bufff...!! que ha exhalat
l’Europa oficial ha estat de sonora satisfacció. Perquè Europa, que sap que les
coses les ha fet malament, s’esfondraria, ja sense remissió, si és podés obrir
el que s’ha vingut en nomenar un Frenchit (Frenxit),
fenòmen que pot arribar a produir-se, en altres Estats de la Unió més
d’hora que tard, si no hi ha un tomb espectacular d’aquesta Europa de mercaders
més pendent dels lobbys, que dels
seus ciutadans.
França ha votat seguir a la UE? Dons no ho sé,
però em sembla que França ha votat contra el possible retorn d’un
feixisme de mal record que va ensenyar la seva cara més violenta durant el segle passat i que va començar, no ho oblidem, amb una economia enfonsada i amb milions d'aturats. Em sembla dons que,
es pot dir, que tot i que la victòria de Macron
és inapel·lable i amb un marge electoral concloent,
el
feixisme de Le Pen també ho ha estat de
concloent i en sembla entendre que és precisament per això que el País ha votat més contra Le Pen que a
favor de Macron.
Quedem pendents de les Eleccions Legislatives que hi haurà a França en poques setmanes. Hi ha qui ens recorda que Macron no té, en aquest moment cap diputat en el Parlament de París i que això li dificultarà molt les coses en el moment de governar. Haurem d'esperar. Però tampoc Iglésias, aquí a Espanya, tenia cap diputat...
J. Vinyeta
9 de Maig de 2017
[1] Irlanda manté un
impost de societats (em sembla que és del 13%), però no és l’únic, ja que
Xipre, Leichtenstein i Bulgaria, també tenen impostos de societats per sota de
la mitja europea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada