422.- Del preu de l'electricitat .-
Sempre que es parla de les empreses
energètiques em ve a la memòria, i ho poso com
exemple, un fet – anècdota que va
succeir durant un dels primers Governs
de Suárez. Suárez va anomenar Enrique Fuentes Quintana com a Vice-primer
ministre econòmic i Ministre del Ram. Era un home que hi entenia, titular de varies càtedres i que
va ser anomenat pel càrrec a mitjans de l’any 1977. Aquest senyor va insinuar
que potser seria convenient que s’iniciés un debat per estudiar la possibilitat
de nacionalització de la xarxa de distribució
de l’electricitat. Curiosament, aquest senyor va dimitir (una manera habitual
de definir els cessaments) a febrer de l’any següent. Qui vulgui entendre-ho em sembla que ho té
fàcil.
A partir d’aquell
moment queda “segellada” la influència de les empreses energètiques en els
governs del moment i dels que han anat venint i manifesta la connivència mútua
Govern - Empreses en el conjunt de les decisions que sobre del tema energètic s’han anat prenent. Tot
el que ha vingut després, i desbocat en els últims anys des de la presidència
d’Aznar, no és més que una conseqüència d’aquest omnímode poder sobre les administracions cedit a les empreses
denominades estratègiques les quals, pel
que sembla, tenen a més agafadetes l’Administració per allò que no sona. Per
tota aquesta influència, ha estat impossible la creació d’una empresa estatal
en el tema energètic (Tipus EDF, a França) que regulés, amb la seva
participació les tarifes energètiques, tema que seria necessari perquè la Comisión
Nacional de la Competencia ja fa temps que ens ha deixat clara la seva
inoperància i incompetència, mai tant ben dit.
L’entrada de
presidents de Govern, ministres o membres de l’Administració que en finalitzar
el seu mandat son acollits per a formar part dels consells d’administració
d’empreses privades lligades a sectors diguem-ne estratègics, és realment
escandalós[1]. I massa
bona part del que ens està passant té les seves causes en aquestes “amistats”
(que tampoc semblen massa forçades, tot ha de dir-se) entre Administració –
Empreses, a les que sembla que hi hem
d’estar abonats tot i que no ho vulguem. És allò que anomenem “Portes
giratòries” que la pròpia Administració, en ser-ne el gran beneficiari, no té el més mínim interès en solucionar.
Però, perquè
augmenten les tarifes?. Les elèctriques diuen que les causes de l’increment de
tarifes es troben en l’encariment del gas.
Sembla difícil de creure perquè l’electricitat generada per les centrals de cicle combinat, que son les que
utilitzen gas natural en la generació d’electricitat, és només el 10,2% del total[2] de
producció (tot i que algunes fonts la situen molt per sota del 10%[3] [4], les
últimes dades al respecta fan referència al 2014). De totes maneres sembla
que havent-hi instal·lades centrals de cicle combinat per a
la producció del 25,1% de la producció de total d’electricitat, aquesta només
arriba, com s’ha senyalat, al 10,2%: consta
que hi ha centrals “hivernades” i, la pregunta és obvia: qui paga les
inversions si les centrals estan, com estan, aturades? (no recorda això d’alguna
manera l’assumpte CASTOR?). Dit de forma planera: els generadors de només un
10% del global de l’electricitat tenen atrapats a tota l’Administració i, en
conseqüència, a tota la ciutadania. Ens
hem de creure realment que és el preu del gas la causa del per què de tot
plegat?. Em sembla que és una bola difícil d’empassar.
Un bon lloc on s’explica el desori de la qüestió tarifaria es troba,
en la meva opinió, en la declaració que l’expresident de REE i ex president de
CNE, Jorge Fabra, va fer davant del Suprem[5] el 2 de
Juliol del 2015. Personalment la trobo aclaridora i de lectura, en la meva
opinió, aconsellable.
Però el tema ens
porta també a una altra qüestió: si l’Administració no participés del carnaval,
hi hauria aquest festival de càrrecs? És evident que no i que tot plegat és el
resultat de mantenir una Administració dins d’un núvol estrany que cobreix i
amaga corrupció, ineficàcia, tolerància...,
palpable especialment en els temes en que aquesta ha d’enfrontar-se als
anomenats “poders fàctics”. I com a mostra,
l’últim botó: el tema de les clàusules sòl, que dona facilitats als
bancs per defugir tant com puguin el
pagament del deute real.
I així anem...!
J. Vinyeta
24 de Gener de
2017
[1] http://www.puertasgiratorias.org/ pot ser la llista més complerta de les que
he anat buscant. Però la xarxa està plena de links sobre d’aquest tema. El
Mundo té la seva pròpia relació http://www.elmundo.es/cronica/2014/02/23/530881d922601da2168b456c.html
O a Diario.es http://www.eldiario.es/economia/expoliticos-colocados-electricas-repartieron-millones_0_360465003.html
O a Wikipedia http://www.eldiario.es/economia/expoliticos-colocados-electricas-repartieron-millones_0_360465003.html
O a Dirigentes digital.com http://dirigentesdigital.com/articulo/economia-y-empresas/12013/puertas-giratorias-mas-de-50-politicos-enchufados-a-la-energia.html
O
potser el més divertit amb les fotos de tots els participants en la festa https://www.google.es/search?q=Cargos+de+ex+ministros+en+las+empresas+energ%C3%A8ticas&rlz=1C1GIWA_enES684ES684&espv=2&biw=1152&bih=615&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwjflbn1-NfRAhVDPCYKHY8xAtgQsAQIRw&dpr=1.25
[2]
http://blogs.publico.es/econonuestra/2014/10/01/como-es-el-sistema-de-produccion-de-energia-electrica-en-espana/
[3]
http://elperiodicodelaenergia.com/ciclos-combinados-en-espana-o-como-desperdiciar-13-100-millones/
[4] http://www.lavanguardia.com/natural/20150105/54422346310/renovables-produjeron-en-2014-42-8-electricidad-espana.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada