dijous, de gener 19, 2017

421.-Comentaris (Expulsat, reunió, retallades, sòl)

421.-Comentaris (Expulsat, reunió, retallades, sòl)

Luis Gonzalo Segura era tinent de les FAS i ha estat definitivament expulsat de l’exercit per la resolució del Suprem al recurs que Gonzalo Segura hi va presentar. La publicació dels llibres  Un paso al frente primer i Código rojo després i les seves denúncies amb les que posava en evidència males pràctiques i corrupció dins de l’exèrcit, han estat els detonants de les alertes dins del cos militar primer, per acabar finalment amb l’expulsió del tinent. L’entrevista que li va fer Mònica Terribas[1] el  2015 abans del recurs per la seva expulsió, es prou explícita del per què de tot plegat.  Però el que cal assenyalar és que, a hores d’ara, els militars no estan sotmesos a la justícia ordinària si no que mantenen tribunals propis, amb característiques exclusives. Ja no és només en aquest cas del tinent expulsat que ha saltat a la llum i s’ha mantingut en la línia informativa: la norma és general per a tot el cos. La realitat està en que  tots aquests partits  i polítics que s’omplen la boca amb allò de la igualtat de tots els espanyols (i aquí a Catalunya ens ho sentim dir amb una freqüència inusitada), estan  permetent una desigualtat fefaent en l’aplicació de la justícia. Voldria pensar que el   manteniment de tal desigualtat no és precisament per  por no dissimulada a l’estament militar. Però m’agradaria poder fer com Sant  Tomàs... 

S’ha celebrat aquella reunió de Presidents de les Comunitats. Rajoy, Soraya, la Caverna i tots els adlàters corresponents retreien ad nauseam que Puigdemón (Puigcercós, com confonia el nom un  dels diaris de la caverna)  no hi assistís. El President va anar insistint, per activa i per passiva, que no hi aniria i el dia abans, en un acte al teatre Romea, ho tornava a dir, al mateix temps que ens deia que  l’any 2017 és en el que s’acaba el Procés per iniciar el pas a la República Catalana. Les crítiques a la inassistència del President a la reunió contrasten amb els silencis que, pel mateix motiu, s’han mantingut en el cas del President Urkullu. Però la realitat, que és la que a la fi mostra el resultats  en que es converteixen els arguments, ens sembla indicar que el President tenia tota la raó: la reunió només ha servit per crear una comissió per estudiar el nou sistema de finançament.  Guillem  Lopez Casasnovas, com a membre d’aquesta futura comissió[2], expressava, immediatament, els seus recels en l’entrevista que li feia en Cuní el mateix dia[3], entrevista  en la meva opinió aclaridora sobre del sistema actual de finançament autonòmic que Lòpez Casasnovas qualifica sense embuts d’autèntic nyap. Afirmava els temors de que la politització d’aquesta comissió esgarriés allò que els realment experts sobre el tema tenen molt clar de com ha de ser aquest finançament.  Tot plegat no fa  més que confirmar aquelles dues coses bàsiques: una, que en la reunió no es decidiria res; dues, que els recels de politització de qualsevol decisió que  es prengués poden ser una realitat. El que si sembla que va ser una realitat diguem que politico – econòmic varen ser les queixes generals respecta del tracte de favor que rep Madrid, especialment el tracte fiscal (arribant a definir Madrid com a un autèntic paradís fiscal), en front  de les altres capitals autonòmiques. Que siguin els propis Governs Autonòmics del PP i del PSOE els que ho posin en evidència té, evidentment, la seva importància, especialment, com sol passar, si Catalunya no està entre aquests que es queixen perquè així no hi ha ombres  “culpabilitzadores” del Procés pel mig en la presa, si hi és, de les decisions finals al respecta. A Catalunya ho teníem ja molt clar i el sistema radial de comunicacions, per exemple, de sempre que ens n’ha semblat una mostra evident.

Montoro ens anuncia unes retallades de 13.000 milions d’€s  de cara al 2017. És la crònica d’uns retalls anunciats. Se sabia que la situació era la que és i l’avançament de les liquidacions del impost de societats va ser la cirereta del pastís. Ara ja no hi ha remei  i no  es pot continuar amagant l’ou (no sé si aqueta expressió, sentit l’interrogatori del fiscal al regidor Comas, pot tenir també connotacions de violència...) Ara s’han acabat els temps d’aquelles auto lloances i complaences per entrar en els temps de realitats dures i en les que els ciutadans, especialment els pensionistes i els més dèbils, entrarem de nou en un  túnel, potser sí que quelcom més il·luminat que els que hem vingut travessant, però ple de goteres i amb seriosos riscos de despreniments... En el tema de les pensions, un afegitó: Niño Becerra  va tornar a posar nerviós  Cuní. No vaig veure l’entrevista però em va arribar l’enllaç en el que Niño Becerra deixava en evidència[4] la viabilitat de les pensions en una  Catalunya Independent. Veient l’enllaç, tinc la sensació de que Cuní es ruboritza...

Estem a l’espera de la concreció de la solució que planteja Rajoy al tema de les clàusules sòl. S’han donat verbalment respostes al problema en el sentit d’establir terminis als bancs per  abonar les quantitats retingudes per la famosa clàusula.  Els comentaris que he sentit abunden més en l’espera de la publicació al BOE de l’acord del Consell de Ministres perquè, com ha passat massa vegades, el que es diu després de Consell sol quedar enfosquit per la “lletra petita” realment expressada al BOE. Per tant, i donat que ningú creu, hores d’ara, que la solució proposada pel Govern Rajoy sigui més propera als ciutadans en demanar el retorn del 100% de les quantitats més els interessos corresponents que als bancs, als que ja vàrem pagar els rescats, i que aquests son coneixedors dels “dèficits – deutes” dels partits polítics, hem d’esperar a veure negre sobre blanc el contingut real del  de la proposta.  No siguem optimistes. Ja sospitem qui mana. 

 J.  Vinyeta
19 de Gener de 2017




[1] http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/extinent-luis-gonzalo-segura-em-tenen-per-traidor-per-no-voler-intervenir-militarment-catalunya/audio/887359/
[2] I que representarà també els interessos de Catalunya
[3] http://www.8tv.cat/8aldia/8-al-dia-amb-josep-cuni/casasnovas-es-impossible-establir-un-consens-que-repliqui-el-que-tenim-ara-si-el-que-tenim-ara-es-un-nyap/
[4]   https://www.youtube.com/watch?v=EwW0TL0xOVw