423.- Jo pregunto i Brussel·les

423.-  Jo pregunto i  Brussel·les.-

El programa de TV3 Jo pregunto ens va permetre veure un President valent. Presentar-se, a cor obert, en un escenari i respondre les preguntes de dotze persones,  resultat d’unes tries prèvies, i sense saber què preguntaran, té mèrit. I si, com va ser el cas, el “preguntat” se’n sap sortir amb molts més clars que obscurs, augmenta el  valor intrínsec de l’entrevistat. I, en la meva opinió, tal va ser l’actuació del President.

Personalment se’m van fer excessivament llargues   les exposicions prèvies a les preguntes i és l’aspecte que trobo més necessàriament millorable de tot el programa de TV. No seré jo qui pretengui discutir  el fons de determinades preguntes que, en alguns casos, em varen semblar més un intent de míting oportunista (potser fora millor dir clarament partidista i no precisament innocent) que d’altra cosa: la llibertat és, diguem, que universal i el fons de les preguntes no és qüestionable. Però si que em va semblar que algun feia de la forma de la pregunta un xou particular que no encaixava massa bé en la serietat del moment. Però, ja se sap, que davant d’un minut de glòria pot passar de tot si no es té, com diria Kipling la  calma suficient per viure’l. Suposo que TV3 continuarà en la línia iniciada corregint, des del punt de vista tècnic, tot el que sigui necessari (l’horari d’emissió també entra, en el meu entendre, com una qüestió a millorar) perquè en properes edicions que voldríem que es realitzéssin  tinguéssim més a l’abast al protagonista de la sessió de forma menys carregosa. Quedem a l’espera de nous programes.

El Parlament Europeu  va ser l’escenari triat per Puigdemont, Junqueras i Romeva per explicar a Europa el que l’Estat espanyol no vol entendre. El PP estava molt esverat. Un parell de dies abans, el PP en general i  González Pons en particular, ja havien manifestat el seu menyspreu a la conferència insinuant que no seria gaire més que una xerrada de bar. Auguraven un fracàs absolut però, per si de cas, l’esverament i el nerviosisme fan que el portaveu del PP al Parlament Europeu, el mateix González Pons, enviï una carta als 217 diputats del PP Europeu en el que els hi demana “como amigo” que no vagin a la conferència dels catalans (en el text hi ha algun “aclariment” més que algú  ha taxat d’inconstitucional...). Però qui es va haver de mirar les sabates  és  Rajoy quan va dir  allò, hores abans de que es portés a terme la conferència, de que “Puigdemont ha recibido el trato  que se merece...”. Fantàstic! Algú va aventurar a Rajoy que la conferència de Puigdemont i companyia havia  estat un fracàs abans de celebrar-se.

Respecta de la conferència en sí, es va portar a terme amb normalitat. El PP no ho volia,  però la sala (la segona amb més capacitat del Parlament Europeu) per la conferència es va emplenar de gom a gom i la conya amb el que havia de ser una reunió de bar, encara dura. La correcció en va estar la norma i es va dir el mateix que es ve dient aquí. Però entenc que hi ha un parell de coses a ressaltar. Poca presència de diputats, més presència de membres del cos diplomàtic i gran presència de la premsa tot i que la resposta internacional de la premsa no hagi estat la que possiblement s’esperava (Hi ha qui diu que l’hora de finalització de la conferència va impossibilitar l’enviament de cròniques o la inclusió d’aquestes en la premsa del dia 25). Però el que no es pot negar és que el Procés  català ha arribat finalment a Europa per afirmar, en aquest moment precisament d’una Europa en hores molt baixes,  que Catalunya se sent i vol ser Europea de ple dret i ratifica el desig de formar part de la UE.  I alguna cosa deu de pensar Europa al respecta perquè, a pesar del bloqueig permanent al que Rajoy sotmet al Diplocat i ni amb la resta d’actuacions diplomàtiques al respecta, no ha aconseguit encara el Govern espanyol que Europa unànimement es declari contrària al Procés i a la seva finalitat, inclús quan Puigdemont diu que Europa haurà de ser part de la solució del problema que Catalunya planteja.

L’endemà de la conferència  hi havia sessió de control al Parlament. L’oposició es va llençar ràpidament sobre del President sobreactuant com sol ser, en la meva opinió,  habitual. I inclús, en declaracions a CatRadio, Millo es va passar de la ratlla, potser per allò de recordar els seus temps d’incontinència  tertuliana. Tota la caverna  s’ha llençat a interpretar la conferència en el to acostumat. Però curiosament les portades dels diaris (La Razón, El Mundo, ABC i també El Periódico) no mostraven, sota de la notícia, la sala de la conferència plena a vessar, amagant l’ou. És la seva manera d’informar amb veritats massa, massa vegades esbiaixades i al servei únicament dels seus únics interessos. Si no vaig errat, amb tal actuació es com es defineix allò que entenem per demagògia. Tot plegat, res de nou. Però Brussel·les  els hi fa mal, molt de mal...

J.  Vinyeta

26 de Gener de 2017