420.-Un canvi d’any entretingut.-
El final del 2016 i
el principi del 2017 em temo que no han deixat indiferent a ningú. Ha estat
carregadet de fets – notícies, algunes de les quals han activat el sentiment de País o novament ens han
deixat el convenciment, d’altra banda, de que el rellotge de l’Estat espanyol encara està aturat en
aquell any 36, del que aviat farà gairebé un segle. D'entre d'aquelles, le següents.
De les
notícies que ens han entretingut i potser la més mediàtica i de llarga durada, ha estat l’informe del
Consell d’Estat respecta del accident en el que varen morir 62 militars
espanyols que volaven en un avió Yak – 42 que, com es desprèn del citat informe[1], parts del qual continúan classificades, el
podríem definir com a “ferralla voladora”. A partir d’aquest punt, es desfermen
les demandes de responsabilitats al
ministre de l’exèrcit del moment, el Sr. Trillo.
L’Església, amb els
seus Bisbes Cañizares, de València, i Romà Casanova de Vic, no podien deixar de
participar en les Festes. Cañizares, que ja ens havia dit de desobeir les lleis
basades en la igualtat de gènere[2], ara ens
ve a dir de la “maldat” que representa educar
als nens en la ideologia de gènere, maldat que exposa en la seva última carta
Pastoral[3] “La gran urgència: salvar a la família”. I potser
amb la mateixa finalitat, el bisbe de Vic
Romà Casanova tampoc s’està de res i titlla directament l’avortament de
genocidi[4]. Si
alguna cosa queda clara és que, amb personatges com aquests, si el Papa
Francesc vol obrir finestres que deixin entrar llum a una Església encara només
il·luminada amb espelmes, tindrà molta feina. I més si tenim en compte
“l’intent de cop d’estat” que està sofrint en aquests moments El Vaticà per
compte de cardenals ultres que arriben a
plantejar si el Papa Francesc pot ser acusat d’heretgia, arrel de la permissiva
“autorització” a la Comunió dels
divorciats[5].
I con si fos una
innocentada, el 28 de Desembre passat el Govern Extremeny signava un decret pel
que es subvencionava fins a 1000 € la compra de mobiliari[6]. És
evident que amb els seus calés tothom fot el que vol, si son seus... Però sembla
que Extremadura ens vulgui fer veure que en té molts de diners. No sé què hagués passat si La Sénia, que ha perdut la seva influència en el sector del
moble, hagués rebut ajuts de la Generalitat. Però d’Extremadura no se’n deu poder
parlar...
Però aquí, a Casa Nostra,
han passat coses.
A Vic, el regidor cupaire Comas, va estar
detingut pels Mossos, i portat a Madrid per la Guàrdia Civil davant
l’Audiència, per “...trencar els ous...”
qüestió que ha servit per fer “truites” de totes menes. Però els llorers
se’ls han emportat el Fanalets. El cor mediàtic que la caverna va posar en
marxa arrel del fanalets
independentistes no va aconseguir fer
res més que soroll i ridícul davant de respostes a preguntes com si portar fanalets amb la “bandera
española” també hagués estat mal vist: la resposta més comú d’entre les que
vaig sentir al respecta era “...eso no es
lo mismo...” Em sembla entendre que
si TV3 no hagués tingut prevista la retransmissió de la Cavalcada de Reis
precisament de Vic, hagués tornat a passar inadvertida per a l’Estat una
pràctica que des de fa quatre o
cinc anys es ve celebrant
ininterrompudament. Però ja se sap que allò
de “...écheme una firmita contra los
catalanes...” ens porta a situacions infantils (mai tan ben dit, donada la
festa) presentant com a nefast qualsevol moviment que, per petit que sigui,
pugui pertorbar els interessos del nucli dur franquista que encara, com deia al
principi, manté el rellotge parat només per retenir interessos i privilegis propis.
PDECat i una part
de la ciutadania s’ha esverat quan Puigdemont
afirma que l’any proper no serà President de la Generalitat. Penso que
té raó quan ens diu que un nou sistema polític (la República Catalana)
necessita de nous líders. Puigdemont, el mateix dia de la seva presa de càrrec,
ens va dir que els seu mandat seria curt. Així ho vaig entendre i així el
President ens ho torna a dir. El que no sé és si els altres líders polítics
també entenen que nous temps requereixen de noves cares en els afers diaris.
Mentre alguns s’esquincen els vestits, tinc la sensació de altres es freguen de
mans pensant en una Presidència que els hi pot ser un regal. Però em sembla que
tota la classe política hauria de plantejar-se si el nou País mereix ser portat
per uns avis, que si no ho son per edat, políticament sí que estan molt vistos.
Sembla que Domènech
hagi heretat la filosofia de la ambivalència permanent d’ICV (que per
cert no sé si ha acabat desapareixent o no amb la “fusió” amb el comúns). Com hagués fet Joan Herrera en els seus temps, Domènech
demana eleccions immediates, per a dir-nos desprès que no renuncien al
referèndum pactat o no, però vinculant. Sí, no, pot ser sí... Em recorda massa a
la ICV de sempre. Però, casualment, és Coscubiela qui demana a Puigdemont que
segueixi un rumb fix... Sort que ja
estem una mica “aguerridets”.
L’Operació Diàleg,
que Soraya vol iniciar (perquè fins avui, res de res...) ha topat amb un nou
entrebanc: el Ministeri de Foment en mans del Sr. De la Serna li diu clar i
meridià al Conseller Turull que de
transferir rodalies a la Generalitat, res de res. Que el que s’ha de fer
és reiniciar el procés i fer el nou plantejament que comporten les solucions
que rodalies necessita, oblidant especialment els deutes pendents. Un Govern
que ha incomplert sistemàticament tots els acords al respecta, de veritat espera
que ens creiem els compromisos que els
nous plantejaments requeriran? Després
resulta que no volen entendre per què volem marxar.
Finalment, avui es
reprenen les sessions per aprovar els pressupostos aquí, i a Madrid també per la
renovació del Tribunal Constitucional. Esperarem esdeveniments al respecta.
Veurem si hi ha sorpreses.
J. Vinyeta
9 de Gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada