419.- Comentaris (Diàleg, Clàusules sòl, Aznar, Cimera)

419.-  Comentaris (Diàleg, Clàusules sòl, Aznar, Cimera).-

Forcadell, investigada. Mas, Rigau i Ortega amb data de Judici  (el 6 de Febrer proper). Tot el Govern i també els membres de la Mesa del Parlament  “advertits”  pel TC  pel tema Referèndum (i pels mateixos motius pels que ha estat processada Forcadell), amb les resolucions al respecta del Parlament suspeses cautelarment; anul·lació de les ponències que preparen les Lleis per la Transició  (Seguretat jurídica, seguretat social, hisenda pròpia), anul·lació de les actuacions diplomàtiques de Romeva... Només ens queda anar esperant saber qui o quins tenen ja tots els números perquè el TC  els apunti en la seva llibreta negre a instàncies del Sr. Rajoy (en una altra  llibreta, que potser és de color gris o vés a saber de quin color, que està sobre de la taula que Soraya té a Can Millo i de la qual el TC en té una còpia,   hi està anotada tota Catalunya en ordre alfabètic. És una manera de facilitar la feina del Tribunal a l’hora d’investigar a qui els hi vingui en gust o se’ls ordeni de fer...)

Rajoy (o Soraya, o  tots plegats) haurien d’entendre que estrenyent el camí que van deixant perquè Catalunya hi transiti, només condueix precisament allà on no volen ells que Catalunya arribi. Son tan cabuts que per mantenir uns principis fonamentals, expressió de mal  record  franquista  que pretenia  justificar una dictadura,   actuarien com vampirs, xuclant-nos el que fos necessari,  encara que sabessin que estem contaminats dels pitjors mals que podessin afectar mortalment la seva vida. La imposició per sobre dels valors humans més elementals  o, el que és el mateix, una nova dictadura en el segle XXI aferrada aquesta vegada a una constitució que no varen votar gaire més del 24% dels que avui som vius. 

Diàleg? Si, sobre un nou finançament (que ja ha de  venir per Llei), sobre de Rodalíes (que paralitzen diàriament a mig país amb un cost econòmic espectacular, a pesar de les benediccions del conseller Nadal en el seu moment sobre la transferència de la Renfe) o sobre del corredor del Mediterrani (que la pròpia Europa ja demana a crits). Sobre de les qüestions polítiques, deixem, diuen ells, que els Tribunals vagin fent.  Anna Gabriel, quan el TC va suspendre cautelarment les resolucions aprovades al Parlament que insten a la celebració del Referèndum, va dir:  “L’operació diàleg acaba aquí”. Anna Gabriel s’equivocava perquè la suposada “operació” diàleg, no ha començat mai. És només la forma de “dialogar” que entenen des de Madrid i que en els fons no és més que una comèdia, trista i dramàtica.

El problema que a més tot això presenta  està en la dificultat afegida a tot plegat en el fet de la pràctica impossibilitat d’aturar aquesta actuació judicial en el cas  d’arribar a un hipotètic acord. Per una banda,  la inèrcia  judicial de tot plegat és de tal gruix que només, pel que diuen els entesos, l’actuació del fiscal general la podria aturar. Però com que  la visió donada a la ciutadania de l’Estat ha estat també tant esbiaixada, en posar-hi només un cert grau de racionalitat en tot plegat (amb una actuació ponderada de la fiscalia, per exemple), produiria un cert desconcert entre la societat civil afí i, potser com a més greu, el PSOE, C’s i PSC quedarien amb el cul enlaire. Sembla inevitable dons el xoc de trens. Però a qui més perjudicarà, especialment des del punt de vista internacional, serà a l’Estat espanyol per la seva pròpia intransigència.  Mala peça al teler pel Sr. Rajoy i companyia...

La justícia espanyola ha quedat clarament en entredit arrel de la sentència europea respecta de les anomenades Clàusules sòl hipotecàries que, a més de sentenciar la seva il·legalitat, esmena la plana al Tribunal Suprem en fer que la sentència ho sigui amb  caràcter retroactiu al moment de la seva implantació. La patacada sembla que pot costar a la banca entre 4000 i 6000 milions d’euros.  Donada la capacitat que  l’Estat espanyol ha demostrat en “regalar”  a les empreses privades  els beneficis que aquestes no han obtingut amb les seves inversions (Castor, Autopistes madrilenyes, túnel del TAV a Figueres, etc...) no ens semblarà estrany que  les entitats bancàries siguin autoritzades a   retirar directament unes mòdiques quantitats dels nostres comptes corrents o llibretes d’estalvi  a fi de fer front a les quanties derivades  de l’aplicació de la sentència. De més verdes n’han madurat, oi? Només ens queda esperar, segons el portaveu del Govern Central, al consell de ministres del proper divendres per veure com planteja el Consell l’assumpte.

Aznar  es vol dedicar de moment a la FAES i deixa els càrrecs honorífics que podia tenir dins del PP. No sé si és una bona notícia, però em sembla que un home vanitós, cínic, amb ànsies de poder, incapaç de contenir-se verbalment (recordem allò de “...quién quiera, que venga a tomar medidas, a ver quién es más...), mentider amb el tema d’Iraq i el “chulo” de  la trobada a Les Açores, no crec que estigui disposat a abandonar la primera línia. Podríem recordar a Tomàs Becket  (tant ben expressat per J. Anouilh en la seva obra  Becket o l’honor de Déu) i fer menció a l’inesperat en que es pot derivar el nomenar algú que creus que serà un ninot, però que el  nomenament se’l pren seriosament (i amb això no vull dir que justifiqui, ni molt menys, les actuacions de Rajoy com a cap de Govern). De totes maneres potser seria bo que d’alguna manera els ex presidents (penso ara especialment amb González i Aznar) haguessin  d’estar calladets perquè, encara que no s’ho pensin ni ho vulguin acceptar, tots dos porten a l’esquena penjades llufes molt concretes: mister X un i Atocha l’altra, fets prou greus derivats directament de les seves actuacions polítiques personals desastroses.

Els Comúns, amb al presència  de l’alcaldessa Colau, es van afegir a la Cimera Pel Referèndum, que ha perdut el seu nom inicial més reduït de possibilitats (Cimera pel Dret  a Decidir). És una manera d’iniciar la feina preparatòria. Però entenc que, entre aquesta feina hi ha també la de explicar quines solucions estan pensades per resoldre els problemes que la desconnexió generarà. Ja som grans per entendre les coses i crec que, com que el camí estarà ple d’entrebancs, comença a ser hora de que se’ns digui obertament amb què ens trobarem i com es pensa solucionar  el que ens vagi venint. Si no es fa, ho faran des de Madrid, però, des d’allà, quedarà “evident” que de solució no n’hi ha cap.

J.  Vinyeta

24 de Desembre  de 2016