365.- Comentaris
(Investidura, Otegi).-
Investidura.- En
sembla que si per alguna cosa la data d'avui quedarà impresa i assenyalada en el calendari, no serà precisament
per la posta en marxa del procés d’investidura del proper president del Govern
Central. Un procés incert i, sobre del paper, abocat al fracàs tot i que sempre és possible una sorpresa
d’ultimíssima hora que, tot i que no el
veig possible en aquesta investidura, en cap cas hem d’oblidar la imperiosa
necessita de supervivència del Sr.
Sánchez o menysprear la urgència
de C’s per entrar a formar part del Govern
Central.
És evident
que Sánchez s’hi juga la pell. La baralla amb el comitè federal ha estat
resolta amb una hàbil maniobra de consulta a la militància, que va respondre
amb un sí majoritari a una pregunta inconcreta, però afirmativament suficient per
deixar en suspens l’actuació de les patums del PSOE i poder mantenir el pacte
amb C’s. Ha estat per això mateix que, acceptant l’iniciativa que Rajoy va servir-li en safata, ha optat per
ser, durant pràcticament tota la
setmana, el centre de l’atenció per a tot el País, acceptant un proposta
d’investidura que potser ell mateix entenia
perduda d’antuvi però que serviria, en el pitjor dels casos quan menys,
com a una clara precampanya electoral en
la que sembla definir la seva aposta per
a ser tornat a nominar pel PSOE com a candidat, en cas de repetició d’eleccions
el proper més de Juny.
Rivera i els seus, de cap de les maneres poden
deixar escapar l’oportunitat que els hi brinda l’aritmètica parlamentària. És
necessari un pacta per sumar i, amb l’excusa d’una modernització que els mal
pensats entenem com a molt propera a la voluntat del núvol oligàrquic (potser
per això tampoc entra en les reformes la derogació de la Llei laboral...), en
sembla entendre que l’important no és el que es pacti si no el pacte en sí que
propicií l’accés al poder. Rivera és un home hàbil i, guardant sempre la roba,
intenta ensems pactar amb el PSOE i amb el PP. Però no deixa de ser sospitós
que el pacte signat el consideri apte per a ser assumit pel PP i que el PP respongui
que ells no han guanyat les eleccions per a fer President Sánchez... És a dir que Rajoy diria sí, si Rivera hagués pactat amb ell. Rivera vol
entrar a formar part del Govern, ja sigui per una banda o per l’altra.
La proposta
de Sánchez és realment amplia. Un discurs amb unes reformes que el propi
candidat fixa en més de dues-centes però sense concrecions, discurs extens en
un suposat contingut social i amb una
total inconcreció respecta als recursos econòmics necessàries per portar a
terme aquest l’ampli ventall de reformes
socials de les que parla i que, pressupostos a banda, realment tots signaríem si, des del punt de
vista econòmic, quedés clar que es poden portar a terme. Recordar que els
acords han estat signats amb C’s i, al menys els d’aquí, sabem quin pa hi donen
aquests senyors quan fan referències a les Llibertats en majúscula. I és
precisament per la firma del pacte amb C’s que em dona la impressió que no hi ha referències
concretes per part del candidat a la derogació
de la denominada Llei “mordassa”
o de la Llei Wert, si no tan sols modificacions en la primera i la paralització
de la segona, i així quan Homs li pregunta a Sánchez si està d’acord amb la
immersió lingüística catalana, Sánchez no respon...
El resultat de la votació és un no rotund a les
propostes de Sánchez i Rivera. Esperarem a demà a quarts de nou del vespre per
saber si Espanya té Govern o s’encamina, en primera instància, a noves
eleccions. També allà és aplicable allò del poeta de que “tot està per fer i tot es possible...” però sabem que
el que allà es faci difícilment, molt difícilment, ens serà propici. La
gran anècdota és el lapsus de Rajoy quan diu allò de que “el que nosotros hemos hecho és enganyar a la gente…..” Sense comentaris.
Otegi.- La gran notícia de la setmana ha estat l’alliberament d’Otegi.
Ha complert més de sis anys de presó i tots teníem clar que condemna ho va ser
per raons polítiques. Ha sortit de la presó parlant de pau, com ho va fer
mentre hi entrava, i deixant clar davant del poble basc la gran lliçó que està
donant Catalunya i el seu procés. Val la pena citar Antoni Batista com a
gran coneixedor de la realitat basca i
els seus sis o set llibres, dedicats bàsicament a parlar del conegut com a
problema basc, així ho avalen. És per això que, quan es parla d’Otegi, és
obligada la referència a Batista i al seu llibre concret al respecta: Otegi,la força de la pau (La campana,
2015) i del perfil que dona d’Otegi n’és
un bon tast l’entrevista que Público.es li va fer i publicar en
Novembre de l’any passat[1].
Imagino que l’ull del gran germà de la dreta cavernària estarà posat en la
figura d’Otegi per a salvaguardar les essències pàtries. Per tant, res és
descartable. Però parlar de pau, és sempre una bona cosa i sempre n’és un
bon moment, encara que alguns no vulguin escoltar.
J. Vinyeta
3 de Març de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada