367.- Comentaris (Refugiats).-

367.-  Comentaris  (Refugiats).-
Europa amb els refugiats, com en altres moltes coses, no se’n surt. El drama imposat als refugiats  és d’una duresa tal que ha remogut consciències de part de la societat civil que ha posat el crit al cel intentant fer veure als seus dirigents polítics els errors sistemàtics  i dramàtics que s‘estan cometent al respecta. Però no podem oblidar que també hi ha una societat civil  potser de veu més soterrada i possiblement  més nombrosa que,   en general i a pesar de tot, no sembla massa disposada a obrir fronteres. La proba que més reflecteix això és el resultat de les últimes eleccions alemanyes en particular i que, en general,  es manifesta amb el  creixement dels partits i grups xenòfobs i d’extrema dreta a Europa.

 La situació actual no és més que la que deriva d’aquelles andanades de pasteres que ja fa uns anys travessaven el Mediterrani per venir a petar primer a Espanya i després a Itàlia. Allò, que ja hagués necessitat d’una seriosa intervenció polític-econòmica en aquell moment,  s’ha anant ampliant fins arribar al gravíssim problema humà en que ens trobem ara, qüestió que, en el meu entendre només s’acabarà si  es resolen els problemes que els originen, per cert  difícils de solventar. El més greu és que  Europa no compleix ni amb les seves obligacions  que deriven de la   Convenció  de Ginebra signada a mitjans del Segle passat: Europa  està en la obligació tècnica i contractual de acceptar i recollir els refugiats que arribin com a tals a les seves fronteres (que no als immigrants), i  no sé si hi ha algun Estat no signatari que legalment, que no humanitàriament,  pogués defugir aquesta obligació. Europa no fa bé les coses i en el cas d’Espanya, les xifres son evidents: dels milers de refugiats assignats per la pròpia UE (16.000, si la memòria no em falla) i que està en l’obligació de recollir, només 18  han arribat oficialment a l’Estat Espanyol.  Catalunya sembla en disposició de rebre’n més de 4000 d’aquests refugiats, però qui té la clau de la porta per obrir-la és el Ministeri de l’interior. Però ara, el que sembla més gros és  que a  tot plegat s’hi han afegit les negociacions amb de la UE amb  Turquia per posar encara més, i era difícil, els pels de punta.

Posar-se a les mans de Turquia per a que resolgui part dels problemes derivats de la presència de refugiats, em sembla un disbarat de dimensions incalculables atenen només algunes de les característiques que adornen el “perfil” turc:
n  Turquia no és, en el  meu a entendre, una democràcia com la podem entendre des d’Europa. Ni crec que Erdogan sigui un demòcrata amb pedigree. Com a mostra la intervenció, per part del Govern turc, del diari Zaman i de dues cadenes de TV poc agradables al poder,  fa cosa de pocs dies.

n  Amb aquest bagatge inicial, pensar que Turquia  es pot convertir en soci preferent en les negociacions per a la seva integració a la UE, sembla una mica esperpèntic, tot i que a Europa ja se sap que, com també  deia no sé  quin ministre anglès respecta d’Anglaterra,  no té amics, només té interessos... A la UE però, Xipre pot estar disposada al veto més sonat de la història d’Europa, perquè Xipre diu que sí que té enemics que ja ocupen la meitat de la seva Illa.
n  El vaixells – “barcos” mafiosos carregats d’immigrants – refugiats surten de territori turc.  És evident dons que les màfies naveguen, mai tan ben dit, amb absoluta impunitat per territori turc i m’és molt difícil de creure que l’administració turca no hi estigui implicada, per activa o per passiva amb aquestes màfies per forçar decisions a Europa. Només cal recordar que quan el Rei marroquí va deixar de fer ulls cecs, les pasteres cap Espanya des de territori marroquí, es varen limitar substantivament. Qui s’hi baralla i persegueix aquestes màfies?  La UE ja exigeix  a Erdogan un control  seriós al respecta?

n  També resulta evident la  implicació en la exportació del petroli  que serveix per finançar l’EI. Aquest petroli no s’evapora a Siria o Irak i, per un efecte de màgia, es condensa de nou en uns vaixells concrets... En bona part, aquest petroli diguem-ne escaquejat, empeny, amb les bombes que pot comprar com si amb tot plegat no n’hi hagués prou, els fluxos migratoris cap a Turquia. Hi ha constància de  fileres de camions de l’EI carregats de petroli travessant la frontera turca.
n  Sembla ser, a l’espera dels acords finals, que Erdogan rebrà uns 3000 milions d’€s per “reacondicionar” els que seran tornats. Si qui paga, mana, hem de pensar que Europa podrà fer un seguiment absolut dels diners acordats: o serà, per contrari, que qui mana és Erdogan?

n  Recordar que, de totes maneres, amb molts menys d’aquests diners es podrien solucionar bona part, per a no dir tots, dels problemes immediats amb que mal viuen  aquests refugiats – immigrats en camps com els d’Idomeni fins aclarir definitivament la situació. 



No son més que unes pinzellades però que deixen entreveure que qualsevol tracta amb Turquia suposarà una nova humiliació pels refugiats repatriats i una clara mostra més de la ineficàcia que Europa mostra a l’hora de solucionar problemes de gruix. Sempre he dit que una multinacional amb 28 directors generals en actiu i amb interessos particulars evidents,  és impossible de que funcioni. I així ens va. Recordem qui va haver de venir a resoldre la guerra dels Balcans.  Dons això! I malauradament, en continuarem parlant durant molt de temps de tot plegat.
J.  Vinyeta
18 de Març de 2016