368.- Comentaris (Europa, Espanya, Catalunya).-
Europa.- Turquia guanya. La
llibertat, perd. Aquest podria ser l’epitafi d’una aventura desgraciada. La revista El
temps del vuit de Març postil·lava, amb previsió del que ha passat, un
altra epitafi més realista. El titulava: La
tomba de l’ambició europea. És com si aquella Europa que culmina amb el
tractat de Schengen a la fi dels vuitanta, hagués perdut aquella suposada ambició
de ciutadania universal combregadora dels
elementals principis de convivència, solidaritat i drets d’asil de les
que en va presumir des de la segona guerra mundial (i no precisament amb els
refugiats catalans i espanyols que varen travessar les fronteres franceses al
final de la nostra guerra civil, també hem de dir-ho, i que potser va ser la
primera mostra de que en la Europa que
havia de venir només hi haurien interessos). Un Govern Europeo que ni tan sols
accepta les recomanacions-decisions del Parlament, tal com confirmava el Diputat Urtasun d’ICV, l’altra dia a TV3, afirmant
que el Govern europeu ni tan sols fa cas dels acords parlamentaris. Un Govern
Europeu que ha actuat, amb els refugiats d’avui, molt pitjor que com va actuar
França l’any 39 amb els nostres avis.
Vergonya i, en conseqüència, impotència i indefensió. També nosaltres, ciutadans amb passaport europeu, podrem ser algun dia
retornats (eufemisme de deportats) a uns
països d’origen als que potser no vulguem tornar. Europa s’ho ha posat a punt.
Espanya.- L’embolic es fa dia a
dia més gros. És evident que fins el mes de Maig falta en cara un mes i mig, i
que 35 dies per arribar a la convocatòria d’eleccions, donen per a molt. Però
ho tenen complicat. Podemos ha iniciat una crisi interna que em va semblar
greu, per la forma en que Iglésias la
donava per resolta ahir amb un to llastimós, lluny de la seva hostilitat
habitual, udolant com un gos llepant-se les ferides a l’hora d’explicar-la.
Rajoy políticament fossilitzat i atrapat en una muntanya de merda corrupte que
difícilment el deixa sobreviure. Ribera picant a quantes portes pot per a no
perdre’s cap oportunitat d’entrar en un Govern que, per a
ell i el seu partit, seria més que la grossa. Sánchez fent equilibris i el ridícul demanant auxili a Sipras i sentint els crits de rebuda a Chaves i
Griñan dels concentrats davant del
jutjats andalusos. Tot plegat un panorama fosc, de mals auguris, i que sembla,
sense que ho vulgui ningú per la incertesa que comportarien, que condueix a
unes noves eleccions. Queden dies. I han d’habituar-se a saber que cap d’ells viu sol, qüestió que
quan no se’n té la consciència clara al respecta, fa de molt mal conviure. A tot això, cal afegir-hi el merdé
que va creant la incompareixença de Rajoy i els seus Ministres a les sessions
de control del Parlamento. És una mostra més de la displicència amb que Rajoy i
el PP tracten als electors que els varen
fer Govern, encara que ara sigui en
funcions. Sembla que el TC haurà de decidir al respecta. Autènticament dramàtic
i amb traces de dictadura..., mirall de la que ha estat la forma de governar
del PP aquests últims quatre anys.
Catalunya.- El President Puigdemont
sembla que va tirant el Procés endavant.
Feia tristor i vergonya simultànies escoltar ahir a la Vicepresidenta en
funcions i Presidenta accidental per l’absència de Rajoy, Soraya, amb mala llet
més habitual del compte (potser per ser el seu minut de glòria...) fotent a
parir la carta que Puigdemont va remetre al Comissari Europeu d’Immigracions,
oferint-li la possibilitat d’acollir un total de 4600 refugiats al Principat.
El cabreig de Soraya va ser dels de traca i mocador oblidant (a Castella ja diuen
allò de que el que se pica es que ajos come...) que
altres 8 Presidents de comunitats[1], algunes
del PP, han fet pràcticament el mateix
davant de la inoperància del Govern Central en aquest tema. També a Castella hi
tenen un refrany molt adient al respecta: és aquell que diu que ...eres com el perro del hortelano, que ni
comes ni dejas comer... Mentre tan, Montoro presumeix de salvar Catalunya
de la suposada qualificació que li ha de fer S&P, que situaria a Catalunya
en estat de fallida. És mentida i que, hora és ja de repetir-ho i fins a la
sacietat, qui està endeutat, i fins al moll de l’os, es precisament El Reino de
España; si Catalunya ha de tancar la paradeta i ha de quedar-se recorrent el
món sideral, Espanya haurà de plegar. Així de fàcil i senzill. I aquesta realitat, hora és ja de que des del
món nostre, i de forma oficial, es comenci a dir abastament i a parlar-ne amb claredat de la realitat del
problema. Perquè ens fan passar gana, és cert. Però és hora de que comencem a
parar taula, pensem en un menú suculent i ens el fotem sencer. I no les
escorrialles, com ens passa ara.
Per cert, en algun
moment haurem de parlar d’aquest referèndum que està revolucionant Catalunya i
que està en boca de tots. Jo pensava que era pantalla passada...!
J. Vinyeta
19 de Març de 2016
[1]
http://noticias.lainformacion.com/politica/refugiados/Asturias-CCAA-exigen-implicacion-refugiados_0_895410850.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada