345.- Del
croissant de xocolata i altres coses.-
A diari es posa en evidència l’agudesa de molts.
Només cal estar un pel a l’aguait de les xarxes i apreciar que hi ha (hi han,
més ben dit) qui pràcticament de forma instantània, troben una vis diguem-ne
còmica - crítca de “l’esdeveniment” que s’està visquent. Son gent que tenen “xispa” i
tots tenim exemples a recordar. Aquí, a casa nostra, hi tenim un grupet de
xicots que cada setmana ens porten a les pantalles de TV el que hagi pogut
estar, en el seu criteri, el més “cridaner” de la setmana i
d’actualitat. Polònia (potser el nom més ben triat, per allò de que l’Espanya
imperial ens humiliava dient-nos
“polacos”) ens recorda les misèries polítiques i Cracòvia, especialment destinada a les
també misèries esportives. Una i altra programació ens donen la caricatura i
ens fan, quan menys, somriure..
Un dels gags d’aquesta setmana al Polònia ha estat un èxit. És el que ha vingut a
anomenar-se “El croissant de Baños”[1] És evident que bona part de població està en al
mateixa situació com la que, al final de la paròdia, expressa estar el cambrer. Però captar aquesta sensació molt
generalitzada i donar-li un to humorístic, sarcàstic i dramàtic alhora,
pressuposa una xispa i agudesa de la que no tots en podem presumir .
Suposo que el gag no ha fet riure a tothom, fora
possible que inclús hagi emprenya alguns
de la CUP. Però la situació és la que és i els entestats en “esmorzar”
un croissant de xocolata son ells. I, seguint al gag, qui s’acaben emprenyant
son precisament aquells del no permanent, davant també d’un “no tranquil...”
La
CUP, en boca de Benet
Salellas, membre significat dins la CUP
i considerat com a component (amb Anna Gabriel) de la línea dura, ha manifestat
que hi ha divisió dins del propi partit. I que és possible una escissió[2].
Si realment és així, en la propera assemblea del partit, que si no recordo
malament la faran a Manresa el proper
Diumenge 29 i que han definit com info rmativa,
es podrien manifestar aquestes
discrepàncies. Especialment amb un sector que entén que endarrerir la
investidura és jugar a favor d’Espanya. Perquè com diu Gabriel Rufian, si no hi
ha investidura pot passar que Montoro acabi sent President de Catalunya. Vejam
si aviat Baños podrà esmorzar-se un croissant de xocolata...
Montoro ha endurit les condicions del FLA per a
Catalunya i les paraules de Rufian han acabat sent gairebé profètiques.
L’excusa ha estat un problema contable detectat per la UE en les comptes de
l’Estat i de Catalunya de l’any 2013. És igual perquè sabem que qualsevol excusa hagués estat
suficient especialment ara, en campanya pre electoral, en la que el PP ha de marcar paquet davant
dels seus. Montoro pixa fora de tinter perquè sap que es absurd avaluar uns
comptes de la Generalitat d’uns diners que arriben amb caràcter finalista i que, per tant, és el
propi Estat el que efectua directament
els pagaments a aquells pels que
han estat assignats i n’exerceix el control corresponent de forma directa.
Endarrerirà el pagament tant com pugui i acabarà pagant, però els seus votants,
els de C’s i PSC, possiblement els més alineats amb el Sr. Montoro, també en patiran
les conseqüències. I si no ho fa, i en vigilies de Nadal, serà perquè no
n’haurà avaluat bé les conseqüències comercials que se’n derivaran. En el meu entendre, el PP deixa clar que ha
perdut Catalunya i preveu que el seu partit quedi com a purament residual.
Suposo que és amb aquesta idea que fa el que fa.
Convergència
plega i crea un nou
partit. Sabran el que es fan. Però hi al menys dues qüestions que poden ser
sotmeses a consideració. La primera si és realment el moment per a fer-ho. Hi
ha unes eleccions a tocar i no sé si tindran, per a dir-ho d’alguna manera,
l’edifici construït el 20 de Desembre. D’altra banda, el Parlament està a
l’espera de la investidura o d’un nou avançament electoral. Tot plegat em
sembla que crea un clima quant menys incòmode. Recordo ara aquella frase atribuïda
a Sant Ignasi en la que ens diu que “en èpoques
de turbulències, no feu mudances...” O és que el sector més cristià ja ha abandonat
el Partit? D’altra banda, entenc que es vulgui ja definitivament sortir de l’ombra d’Unió i de la molt més
allargada d’en Pujol. Una i altra qüestió em va semblar, en visió estrictament
personal, que haurien d’haver-se resolt, com sembla que es farà ara, en el
mateix moment en que Pujol es va declarar defraudador. Veurem com acaba tot
plegat.
J Vinyeta
25 de Novembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada