dijous, de novembre 19, 2015

344.- Comentaris (Omella, Procés, París)

344.-  Comentaris  (Omella, Procés, París).-

Ja hi ha nou arquebisbe per  la diòcesi de Barcelona. És diu Omella i ve de Calahorra[1]. Des del punt de vista catòlic – eclesial – pastoral, poca cosa a dir: no és una qüestió que m’afecti. Però crec que  hi ha un parell o tres de coses que, com a ciutadà català, si que crec qüestionables. La primera, segons assenyalen grups de creients laics com Església Plural, és el desconeixement de la realitat catalana que tothom l’hi fa palès al Sr. Omella. Una altra és el fet de que, tot i que es defineix com a no polític (ja hem dirà com s’hi entendrà amb la que podríem definir com a la diòcesi més polititzada d’Espanya...) va aprovar amb el seu silenci (com la resta de la Conferència episcopal espanyola) las declaracions del tot just nou anomenat secretari i portaveu de la CEE (Novembre del 2013),  José Mª Gil Tamayo que és va despatxar dient-nos que la “ consulta sobiranista es inadmisible e inmoral...”[2].I una altra, i que entenc com la pitjor, és que continua defensant l’espoli del Museu Lleidetà, el trasllat a Barbastro de les peces allà exhibides i la execució de la sentencia del Vaticà de retornar les peces. Tot plegat, una bona carta de presentació. Diuen que Francesc ha decidit, però també  diuen que a Madrid estan molt contents...

El  Procés continua encallat. I els que contàvem que aniria endavant a partir de la primera sessió d’investidura, estem emprenyats i moralment  tocats. No ens queda més remei que esperar. Però és ben cert que allò que jo demanava s’ha anat complint: s’han trencat silencis que en el meu entendre van concretant posicionaments. Tant que inclús Mas Collell[3] exposa el que entenc sentiment general dels que varem votar JxS tot i que, encara que sembli que va per lliure, és un “posat” molt convergent. Jòdar[4] li dona resposta un parell de dies després. En plena discusió, Teixidor plega de CDC i, simultàniament  Blanca Serra, inequívocament esquerrana i membre de les CUP.  parla  dels “malalts d’esquerranisme” dins de les pròpies CUP[5].  Només son unes notes que ens avisen de les contradiccions internes dins de tots els que han de negociar. I el què no sé és si totes aquestes diguem-ne manifestacions son o no  bones pel Procés i pels que ens ho estem mirant des de fora. Però així estan les coses. Homs, per la seva banda, posa “quatre” línees vermelles  indepassables que  els de les CUP les consideren  “arrogants”  (diu  el mencionat article de Jòdar). No deixa de ser curiós que aquells que han canviat de registre en plena negociació, publicant un memoràndum que en conté 54 de condicions[6] a negociar i que anomenen “Fil a l’agulla”, trobin estrany des de l’altra banda de la taula en posin  4 de condicions....

L’ANC, a través del seu President  Jordi Sànchez, també ha alçat la veu demanant als protagonistes que arribin finalment a una acord i iniciïn ja d’una forma clara, el camí vers la República Catalana. Però no sé si la crida va ser prou contundent.

Continuarem a l’espera...

París ha sofert l’acció terrorista més contundent que ha sofert França fins avui dia. Entenc que es fa difícil, per no dir impossible,  de trobar explicacions, el per què que hi  hagi gent amb capacitat humana de realitzar salvatjades com les realitzades a Paris.  Aprofito per donar el condol i expressar la meva solidaritat amb els afectats. Però ara els Estats occidentals ens tornaran a posar sobre de la taula la necessitat d’anteposar la seguretat a les llibertats i drets individuals i col·lectius per a fer front a una amenaça que, realment, la ciutadania en concret no pot menysprear. Però si acceptem la por permanent a ensurts com els de París o similars, amb el detriment de la nostra llibertat d’actuació, estarem propiciant que els Estats actuïn a favor d’aquesta por i amb restriccions de les llibertats i drets, com ja he dit, individuals i/o col·lectives i, de pas, amb una actitud autoconstrenyida, donant per exitós el resultat bàsic que pretén qualsevol acte terrorista: acollonir. Entenc que hem d’estar amatents en una i altra qüestió. I molt especialment en un  Estat com el nostre, de per sé procliu a les restriccions.

J.  Vinyeta
19n de Novembre de 2015




[1] http://politica.elpais.com/politica/2015/11/15/actualidad/1447619087_576637.html
[2] http://www.elplural.com/2013/12/16/esglesia-plural-pide-a-los-obispos-catalanes-que-rompan-con-la-conferencia-episcopal/
[3] http://www.ara.cat/opinio/No-asfixiem-proces_0_1468653133.html
[4]  https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=Article+J%C3%B2dar+al+ARA
[5] http://www.directe.cat/noticia/452368/demolidor-article-duna-historica-independentista-de-la-cup-alertant-dels-malalts-desquerra
[6] http://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2015/11/CUPfilagulla.pdf