340.- Constitució
del nou Parlament.-
S’ha endegat el Parlament de la que serà l’onzena
Legislatura. La presideix Carme Forcadell que ha estat electa amb els vots dels
independentistes, als que s’hi han
afegit 5 parlamentaris dels de Catalunya Sí que es Pot. Rabell s’ha
afanyat a dir-nos que així havia estat pactat amb la majoria però que eren vots
prestats per aquesta ocasió concreta perquè, en referència a les altres
qüestions, el criteri del grup no havia canviat. Sempre he pensat que res és
gratis. Per tant, haig de creure que si s’ha pactat, com diu Rabell, ha estat a
canvi d’alguna cosa. Suposo que algun dia sabrem el què i
per què de tot plegat. Rabell sap que, si ha de diferenciar-se de tots els
altres grups que té al voltant, en més d’una ocasió haurà de fer salts mortals,
com els d’avui per a diferenciar-s’hi
dels del no. Potser que sigui millor començar així...
Carme Forcadell ha fet el primer discurs i ha
quedat clar quines son les seves intencions donant per tancat el procés autonòmic, obrint un Procés Constituent i acabant amb un Visca la
República Catalana. La ovació ha estat solemne des de la part esquerra de
l’Hemicicle on ara s’han posat tots el independentistes, que son majoritaris
(diuen que per raons d’imatges televisives: quan la TV mostri al President/a durant els Plens, darrera no hi haurà l’Oposició per
fer-s’hi veure. Però això és l’anècdota). El silenci de la dreta del Hemicicle,
llevat d’algun parlamentari de CSqP, potser els que varen votar a Forcadell, ha
estat molt eloqüent.
Com no podia ser d’una altra manera, aquest mateix
sector ha carregat contra el discurs de la Presidenta electa: la mitja
discreció d’Iceta (que venia estomacat per Carmen Chacón en els nomenaments de
les llistes del PSC pel 20D) afirmant que la primera part del discurs era de
caràcter institucional, mentre que la segona part és un discurs independentista
per a independentistes. Arrimades entén
que el discurs és excloent perquè, com ve dient, Forcadell no representa a tots
els catalans. Però, sense cap menció, només faltaria, als altres parlaments
autonòmics i, molt menys, al Parlamento a Madrid, en del que el Sr. Posadas és President triat per un partit que no va anar
gaire més lluny del 25% dels vots de
l’Estat en les eleccions. Mentre, Forcadell rep els vots de més del 51% dels
vots[1]
emesos electoralment parlant i, en qualsevol cas, el recolzament del 57% dels
parlamentaris. Arrimades pot dir el que vulgui, però ja voldria ella i el seu
partit disposar d’aquesta més que amplia majoria. Però pot ser que el més
divertit, per a dir-ho d’alguna manera, sigui l’estirabot del Sr. Albiol.
Enviat al galliner del Parlament, la
qual cosa deu de fer molt mal i condemnat a no sortir a les TVs en els plens
llevat dels moments en que hi participi directament, afirma que el resultat de
la votació no ha estat més que la mostra clara del grau de degradació a la que
ha arribat la política catalana. Un cop més el Sr. Albiol, confon degradació i
trencament social amb pluralitat política, però és, pel que sembla, l’única manera
que té de fer feliços als seus, especialment a Madrid, i apaivagar
una una derrota palmària.
Tinc la sensació de que, especialment Albiol i
Arrimades, confonen al Parlament amb un club d’elit del que sembla que només
se’n poden traure privilegis i aquiescències, i tot allò que els deixa a fora
per decisió plural, que és precisament
la realitat d’un parlament, sembla que els hi fa mal. Però la manca
d’enteniment del que és aquesta pluralitat, a més, els deixa en evidència.
També, en el cas d’Arrimades, la confusió entre trencament social i pluralitat
política és evident. I aquesta confusió no crec que, en cap cas, sigui perquè
realment pateix (pateixin) per una
societat catalana entabanada pels encanteris d’un Sr. Mas que ha perdut
el senderi. Tot i això, amb un vicesecretari a la Mesa del Parlament que, per
cert, manifesta que desconeix Els
Segadors i que no sap cantar-lo...
Carme Forcadell necessitarà suports per tirar
endavant una Legislatura complicada per molt curta que sigui. No dubto que, des
del propi Parlament, rebrà les ajudes necessàries per part dels que li han
donat la confiança i que son la majoria. Ja seran els altres el que torpedinaran
tot, sigui torpedinable o no, com resulta evident amb els escorcolls policials
amb preavís i davant de la premsa afí a tot l’entorn convergent.
Personalment, li desitjo el millor i... bona feina!
J. Vinyeta
27 d’Octubre de 2015
[1] 39,54% de JxS, 8,2% de les CUP i,
aproximadament el 4% dels vots de CSqP.
La suma dona un 51,54%. El 4% indicat de Rabell i companyia, ha estat
calculat amb les 5/11 parts dels vots
que varen treure. La Llei d’Hont quasi amb tota seguretat no ens donaria aquest
valor aplicable però, en qualsevol cas, els obtinguts per Forcadell son clarament suficients i plurals..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada