338.- Comentaris (Declaracions judicials, PP).-
Declaracions.- Han tingut lloc les declaracions dels imputats en referència
al N9N. Com tots esperàvem, centenars de manifestants han estat plantats davant
dels jutjats ofertant-los-hi als imputats el seu suport. El Govern, en pes, representants de partits polítics i el Pacte Nacional pel
Dret a Decidir, societat civil, etc... han fet presència solidària davant del que tots entenem com una bàrbara intromissió més
de la justícia en la solució de problemes clarament polítics.
Però aquesta vegada hi ha hagut una nota discordant
del propi TSJC[1],
i que ha estat immediatament recolzada pel
CGPJ[2]
en una declaració institucional (el que em fa pensar que el manifest ve intencionadament “guiat”
des de Madrid...) en la que
denuncien el que consideren “...un ataque directo y sin paliativos a la
independéncia del poder judicial...”. És una nota insòlita i que en el meu entendre presenta incoherències. La primera és el de
presentar-se, la Justícia, com a independent en un moment (moment molt llarg i
des de fa anys, certament) en que els dubtes al respecta son, quan menys,
raonables. En aquest cas concret, n’hi ha prou en recordar, per exemple, a la Sra. Camacho assenyalant els ets i uts de la querella a presentar dies després, o la actuació dels fiscals catalans, la
imposició des de Madrid de la querella des del Ministeri de Justícia que porta
a la dimissió del Fiscal General i, per
reblar el clau, que surti el Ministre de Justícia, per a dir-nos que la data de
declaracions dels inculpats s’ha triat per després del 27S... Una segona està en que em sembla que els jutges no han
entès la principal de la qüestió, i és que les concentracions no es fan contra
d’una judicatura concreta (en massa casos ha quedat clar que el món judicial
està sota “l’empara” dels partits dels Governs Centrals de torn i és per
aquesta raó que cap govern ha estat “volutariós” en modificar el sistema
judicial. El que fa, el Govern de torn,
son els canvis corresponents perquè la judicatura, en tots els seus nivells, li
sigui favorable, qüestió aquesta última en contra de la qual mai hi ha hagut un manifest similar al de
dimecres passat...), si no que es fan en contra d’un Govern Central que ha
tancat portes i ponts a un fet que no és una “dèria” personal, que està al carrer amb mobilitzacions, inclús
solidàries com és aquest cas, i amb uns resultats electorals que no deixen
massa dubte al respecta. Aquesta presència davant dels jutjats no és més que
una altra manifestació pacífica, emparada per aquesta Constitució que tots ells
diuen defensar.
Dues notes addicionals. La primera és l’absència en tot plegat del PSC. Suposo que és una
absència forçada per l’obediència que el Sr. Iceta professa al PSOE i que és
una nova evidència de l’allunyament del PSC de la majoria del País (majoria
quan menys parlamentària). L’altra és la solidaritat de Ada Colau amb els
imputats que arriba fins a fer la lectura del Manifest del Pacte pel Dret a
Decidir[3]
a la Plaça de San Jaume dimarts passat. No sé si aquesta posició d’Ada Colau
va més enllà del fet de la lectura del comunicat i solidaritat estricte, políticament
parlant. El temps ens ho dirà. I ens dirà també les conseqüències de tot plegat
en un futur més o menys immediat. Serem pacients al respecta.
PP.- Uns altres que van revoltats son els del
nucli del PP. Montoro es retrata en l’edició de
El Mundo de dimecres passat.
Cayetana Alvarez de Toledo, sector dur i col·laboradora de Faes, diu que
no anirà en les llistes que encapçali Rajoy. La Presidenta del PP Basc, Arantza
Quiroga, qüestionada des dels orgues del partit per presentar una proposta de
“convivència i llibertat” que excloïa la necessitat de que els grups abertzales fessin una condemna ferma de la violència. En aquest últim tema, sembla estrany que
després que C’s s’esplaiés amenaçant
de que el Concerts econòmics eren un
privilegi, i per tant, havent-s’hi jugat pràcticament els resultats electorals
en aquells llocs on s’hi aplica, el PP hagi preferit prescindir de Quiroga i el seu pla pacificador deixant via lliure al PNB per guanyar les eleccions al País Basc. I tot plegat en els moments d’inici de la
campanya electoral del proper 20D. Però imagino que ha estat l’immobilisme fefaent de Rajoy, el
que ha emprenyat a tot el seu partit, especialment al sector més ultra dretà,
per tou, per haver deixat que les coses, en el cas català, hagin arribat fins
on son ara i potser, en concret, en el tema del N9N, un cas en que es va passar
de considerar-lo pel Govern Central un “butifarrendum” a constatar la
participació de dos milions tres-centes mil persones. La idea de fracàs envolta
tota la gestió de l’executiu de Rajoy en
aquests temes i el sector més dur, li
passa comptes.
D’altra banda,
alguns incidents al País Basc han
fet que, de seguida, el Ministre de l’Interior hagi aixecat el fantasma
d’ETA. Es nota que estem en campanya electoral, però dona tota la sensació de
que el PP sense ETA i sense independentistes catalans, no sabria viure.
J. Vinyeta
15 d’Octure de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada