dimecres, d’octubre 21, 2015

339.- Comentaris (SCC, Govern Central, Forcadell, Barça)




339.-  Comentaris (SCC, Govern Central, Forcadell, Barça)


SCC, Societat Civil Catalana, ha celebrat la festa del 12 d’Octubre una setmana després. Ho va fer al teatre Victòria, amb l’assistència de 500 – 800 persones segons les fonts.  La participació en tot els actes del PSC sembla que és ja una normalitat des de que el Sr. Navarro va brindar amb cava amb Llanos de Luna en la festa de la Constitució del 2013 (amb Rivera i Camacho inclosos) i sembla que, amb la deriva presa,  Iceta arriba al port de “La España que nos une”  que era el lema de la trobada.  De totes maneres, el més esbojarrat varen ser el discursos del President, Sr. Arenas (que substitueix a l’anterior president Josep Ramón Bosch, imputat per amenaces). Diuen aquests senyors que han guanyat el plebiscit del 27S. Dons mol bé  i que siguin feliços amb aquesta creença.  Però que vagin recordant també que el 12 d’Octubre de l’any passat varen ser, segons la Guardia Urbana, 38.000 els assistents a la plaça Catalunya. Aquest any, en el millor dels casos varen ser 800 els convocats. A partir d’aquí, que s’ho facin  mirar i vagin guanyant plebiscits, perquè pel que ha resultat, la majorà silenciosa  ja no és excusa..

El Govern Central ha tingut pressa en aprovar un pressupostos pel 2016 de forma que quedi, al menys per un any  “Todo atado y bien atado...” (ja sabem com els hi va i agrada tot això del ben lligat...).  Però Europa li ha esmenat la plana exigint-li a Rajoy que els modifiqui per arribar al compliment del dèficit que el Govern  Central es ve saltant any rere any. Habituat a incomplir les recomanacions europees i, com que no li fa nosa res, els tira endavant hipotecant el nou govern que surti de les eleccions properes.

Però el pitjor li ha vingut des de l’oficina de la Defensora del Poble Europeu[1]. Emily O’Reilly, la defensora, afirma finalment i sense embuts que “Els tractats no preveuen cap procediment en cas d’una potencial secessió de part d’un territori d’un estat membre.’ I encara ho rebla afirmant que els advertiments de Brussel·les dient que una Catalunya independent restaria fora de la UE i hauria de tornar a demanar-hi l’ingrés són només que una “opinió personal i no la posició oficial de la institució”. Afegeix que una posició oficial només es donarà quan l’Estat Espanyol la demani, qüestió que ja s’havia dit i que es feia extensible a qualsevol Estat Europeu. La pregunta que s’escau és per què no la va demanar Anglaterra, en el cas escocès i per què no l’ha  demanat l’Estat Espanyol. ¿Serà que movent-se Europa com es mou per interessos,  temen una resposta contrària als interesso particulars...? O serà perquè una manifestació en un sentit o altre deixaria al Govern Central en una posició irreversible que encara els hi fa més por d’entomar?. En qualsevol cas, una de les principals estratègies del Govern Rajoy, acompanyada de la pífia de la nacionalitat espanyola i, per tant, amb el manteniment de la condició d’Europeus, a quedat finalment liquidada... Potser que sigui per això que com a últim recurs ens amenaci amb l’aplicació del famós article 155 de la Constitució. Si ho fan, han d’assegurar-se que no els hi sigui d’aplicació l’article 7[2]  del tractat de la UE si aquesta entén que l’aplicació del 155 comporta una violació dels drets i llibertats dels catalans. Res és gratis, oi?

Sembla que Carme Forcadell serà la Presidenta del Parlament Català a proposta d’ERC. Forcadell ens ha empès fins on som ara i no sé si aquesta és la millor manera de donar-li el reconeixement que es mereix. Ni sé tampoc si serà la millor Presidenta de cara al que se’ns ve a sobre. Però el Parlament tria i decideix. El que si és cert és que el nomenament ha caigut com una bomba en els sectors unionistes, tant que tenen les penques de dir-nos (perquè ja no saben que dir) que Forcadell no representa  a tots els catalans. I és cert: perquè tots els Presidents de Parlaments d’estats democràtics son membres d’un partit polític, partit que, evidentment,  no és més que una part de l’electorat.

El Barça va de ridícul en ridícul fins a la desfeta final, a menys que sigui capaç, d’una vegada per totes, de plantar cara i defensar al soci que, a la fi és el que el paga. L’estelada no és il·legal a Espanya i el Club, que diu que és més que un club, ha de defensar la llibertat d’expressió dels socis davant de la jurisdicció ordinària encara que això li comporti més sancions de la FIFA-UEFA. Un cos corrupta, investigat tant per l’FBI com pel comitè disciplinari intern, amb presidents internament suspesos, amb corrupteles denunciades a Alemanya i a no sé quants països més, i amb una Brigada Aranzadi[3] aquí a casa nostra, de la que difícilment es pot esperar res de bo, inclús en l’aspecte esportiu, obliga a buscar una certa protecció jurídica exterior i fora dels àmbits de l’esport per solucionar el munt de  problemes que el Barça, massa sospitosament, va patint contínuament. I això no vol dir que el Club ho hagi fet tot bé

J.  Vinyeta .---  21 d’Octubre de 2015




[1] http://www.vilaweb.cat/noticies/la-defensora-del-poble-europeu-avisa-que-les-declaracions-de-la-ce-sobre-la-independencia-son-una-opinio-personal/
[2] http://www.vilaweb.cat/noticies/les-quatre-armes-juridiques-del-govern-espanyol-per-atacar-lindependentisme/
[3] El cap de la poderosa brigada Aranzadi es Marta Silva, advocada de l'estat, filla de l'exministre franquista Silva Muñoz, neboda de l'extresorer del PP Álvaro Lapuerta i secretària general del Real Madrid del 2004 al 2006 amb Florentino Pérez.