280.- Comentaris
(Syriza, Convenció del PP).-
Syriza ha guanyat les eleccions gregues. No ha
estat una sorpresa perquè l’únic dubte
estava en saber si arribaria a la majoria absoluta o no. S’ha quedat a dos
ascons d’aquesta majoria. La sorpresa ha
saltat quan el Sr. Tsipras ha pactat amb els anomenats Grecs Independents la
formació del Govern. Aquests Grecs
Independents, de marcada tendència
nacionalista, tenen una ideologia político-social que, per una banda,
respon la ideologia de l’extrema dreta respecta de la immigració, xenòfobs i una marcada
oposició als moviments alternatius com potser el moviment okupa per exemple. És a dir, en aquest aspecte, estan a les antípodes de la pròpia Syriza. Però, per l’altra
banda, s’hi alineen, en el tema antieuropeu. Ara serà de bon veure com Herrera, per exemple, o
Iglèsias o Oliveres justifiquen aquest pacte quasi antinatural d’aquells que
tant admiren amb aquests altres
d’actituds que tant detesten. Veurem que n’opinen d’aquesta abraçada...
No és moment de profetitzar sobre de
l’actuació de Tsipras en guanyar les eleccions,
tot i que ha creat grans expectatives a
la ciutadania grega, i les respostes que pugui donar Europa al respecta. Però
el que sí sembla cert és que Europa té
una pedra a la sabata: allò que en dèiem 15 M , que semblava mort, reneix en el moment que te
lideratge i resulta que, a més, ara ja en té un de líder que és clar guanyador en unes eleccions democràtiques i reneix amb força a Grècia. El 2015 és un any
amb eleccions a Anglaterra (amb un UKIP reforçat, amb l’euroescepticisme per bandera), a
Portugal, França (tot i que en aquest cas
és precisament l’extrema dreta amb Marie Le Pen la que sembla amb més
possibilitats d’obtenir bon resultat electoral) a Polònia i a Espanya. S’apropen les eleccions i els 15 M respectius, reforçats per
la victòria de Syriza, que en el fons son la veu popular i la dels més
aporrinats per aquesta barbaritat que ha estat la imposició a ultrança de l’ètica protestant, amb clars beneficis només per a uns de
concrets que son pocs, tots aquests repeteixo mal tractats voldran tenir el seu
lloc, vot i veu en les actuacions
polítiques futures. Dit de forma suau: han començat a dir que ja en
tenen prou...
El PP ha
celebrat un una convenció a Madrid en la que, la sessió inaugural, va ser donada pel
Sr. Aznar. Amb el to tremendista
i apocalíptic de sempre, es va dedicar a dir-los als seus que no ho fan bé i,
sense dir-ho directament, que el Se. Rajoy,
no se’n sap sortir. Ell, que sempre ha mantingut un to prepotent (només
cal recordar la famosa foto en la reunió de les Açores), és el que sap fer bé
les coses i insisteix en que, en cap cas, no es poden acceptar xantatges dels
nacionalistes (catalans, of course!) i que aquests no poden quedar impunes (Déu
meu...!). Se li nota al Sr. Aznar aquesta necessitat de tornar al poder
efectiu, però em sembla que el propi partit s’estima més que es quedi a
l’ombra. Mentre, en Rajoy, en el discurs de cloenda, la paraula que més
utilitza és es podemos i les millors
paraules son per a desprestigiar i
criticar les eleccions catalanes del 27 de Setembre. De fet, res de nou.
Però penso que és una convenció, amb en tot el seu contingut, dirigida a la
resta del Estat on, no hem d’oblidar-ho, en general fa forat i, en
conseqüència, genera vots favorables.
El propi PP ha anunciat la realització d’una nova
convenció a Barcelona pel cap de setmana proper. Em sembla que li seria més
pràctic al S. Rajoy i als que l’acompanyin no perdre el temps en discursos i
fer un recorregut, ja no dic per
Catalunya però que el fes, al menys, per Barcelona ciutat i, com aquell que vol
investigar, fes un recompte estadístic de les banderes – senyeres – estelades
que hi trobi i vegi. Seria una manera
pràctica de descobrir allò que desconeix. Aprendria al menys una cosa: que la
voluntat del País no és tan silenciosa com ell pensa o li fan pesar i creure.
Però ja sé que el meu consell és inútil.
J. Vinyeta
26 de Gener de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada