279.-
Forats Negres
El canal 33 ens va emetre abans ahir el reportatge Ciutat Morta. No cal parlar del seu
contingut perquè entenc que és conegut per tots. La moguda a les xarxes
anunciant le projecció del documental, va ser espectacular. Els resultats:
trending topic a les xarxes i màxima
audiència del Canal 33. El mateix va passar amb el fragment que un Jutge va
tenir a bé suprimir, però finalitzada l’emissió, varem tots tenir accés al
fragment censurat. I a partir d’aquí, qui més qui menys es va anar fent una
composició de lloc que, en qualsevol cas, portava a qualificar els fets de
dramàtics i vergonyants i molts, entre el que m’hi incloc, acabàvem constatant,
amb no gaires dubtes, que l’existència de forats negres és real. És evident que el reportatge només dona la versió d’una de les parts, però
de forma suficientment seriosa perquè
els autors, en la meva apreciació, tinguin també tots els visos i
prerrogatives que concedeix i imposa la presumpció de veracitat. Si no és així,
opcions té la justícia per corregir-ho.
Però no és en aquests aspectes judicials en els que vull entrar. Pel que
diuen els que hi entenen, reobrir la causa judicial a la que fa referència el
reportatge, només serà possible si apareixen noves proves de gruix jurídic
substancial. Per tant, ens agradi o no, i certament que no ens agrada, no hi ha
més cera que la que crema.
Ara hem de fer un exercici retrospectiu i tot i que no massa llunyà. Pel 2013 s’estrena en una sessió especial en el que era el Palacio
del Cinema, a la Via Laietana barcelonesa, okupat per a la sessió, el
documental Ciutat Morta[1]. Aquest, el
documental, ja havia estat premiat al Festival cinematogràfic de Málaga i havia
passat pel festival de Sant Sebastià.
La Premsa, o potser sigui millor dir molts
periodistes (perquè les capçaleres marquen clares tendències), no en parlen
i queden en evidència. Un cop el
documental és donat per TV, el ressò de la premsa es fa evident, però abans,
no. És molt senzill exigir llibertat d’expressió quan aquesta és realment
assassinada a París, però no sembla difícil haver-se d’empassar gripaus quan el
que et paga dona instruccions concretes. Perquè haig d’entendre que els que
varen callar complien ordres o, en el pitjor
del casos, s’autocensuraven. I si no és
així, que ens ho diguin. Dia a dia se’m fa més difícil donar credibilitat a
aquesta gent que cloqueja llibertat, però que evidencien que son fidels
servidors de la capçalera que els paga i no de la informació que ens haurien de
donar.
I
l’Ajuntament? En Clos ens diu una cosa per després dir-ne una altra. I ara,
aquells que manaven en aquells moments (PSC – ERC – ICV) reclamen, des de cada
partit, que s’arribi a l’esclariment de tot plegat. Deu de ser perquè hi ha
eleccions properes, perquè res els ha fet bellugar fins ara sobre el tema. A
més inri, el Sr. Trias va condecorar al cap d’informació del Cos Policial, personatge pel qual es van haver de
suprimir els cinc minuts famosos del documental.
Respecte de la Guardia Urbana, fa massa temps que
en venim sentin parlar d’implicacions de la Guardia Urbana barcelonesa en temes
tèrbols. Potser seria hora de que l’Alcalde exigís transparència en i al propi Cos Policial. Perquè si hem de
confiar en ells, és evident que ens han de persuadir de que mereixen la nostra
confiança. I malauradament, hi ha dubtes al respecta.
Per uns, per uns altres o per tots plegats el cas està en que de cop els ciutadans ens
trobem a la cara amb uns fets que volem aclarir. Hi ha massa forats negres a
tots nivells i implicacions. Tot plegat rebufa cinisme i només quan tots els
implicats s’han quedat en pilotes, arrel de la visió a TV, han començat la
carrera per guanyar-la. Que es vesteixin avergonyits, que corrin i que, sense fer cap salt mortal
espectacular per distreurens, ens mostrin la veritat. Personalment entenc que és la seva
obligació.
Fa temps que venim insistint en allò de que en
Montesquieu és mort i fem referència als tres poders habituals (Legislatiu,
executiu i judicial) i a la Premsa com a controlador extern de tot plegat. La
separació dels tres primers i la independència del quart, és la real expressió
d’un Estat de Dret, expressió que, en el
nostra País, es va apagant com una llàntia. Vist el cas que ens ocupa, jo hi
afegiria a la melé general un cinquè poder (vista la seva manera d’actuar) que
no seria altre com el que podríem definir com Poder Policial. Tot barrejat és,
realment, un còctel explosiu.
J. Vinyeta
20 de Gener de 2015
[1] Els fets tenen lloc durant el Govern
Maragall i no sé si hi ha declaracions de la consellera d’Interior, M.
Tura al respecta. En un programa de TV s’ha afirmat que aquestes
declaracions existeixen. Jo les desconec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada