220.- De la campanya electoral.-
Pla hidrològic.- El ple
parlamentari sobre l’Estat de la Nació va donar el tret de sortida de cara a
les properes eleccions europees. Això
vol dir que, tal com ja va deixar clar el propi Rajoy, la maquinaria de l’Estat
premerà l’accelerador en dos aspectes fonamentals: en les meravelles generades pel Govern del PP i en el no
permanent i molt més crispat davant del “problema Catalán”.
I la primera de les patacades ha estat l’anunci del Pla Hidrològic sobre la
conca del Riu Ebre, en la “zona española” del riu segons com se li va “escapar”
a la Vicepresidenta Soraya. És evident
que a aquests senyors del PP se’ls en fot l’equilibri mediambiental del delta, que pot quedar més tocat del que ja està si
no es garanteix el cabal mínim necessari de manteniment. Veurem que hi diu
Brussel·les[1]
al respecta. Però aquesta vegada, a diferència del Pla que varen posar en marxa
Aznar i Cascos, no hi ha transvasament per donar aigua a la bombolla
urbanística del moment al País Valencià, sinó per portar aigua a zones de secà
a Lleida i Tarragona dins de la conca del riu. La jugada és intel·ligent perquè
els ciutadans dels Delta, a part d’enfrontar-se amb el Sr. Cañete (aquell que
ja va dir allò de que “... el tranvase lo vamos a hacer por cañetes...!”), ara
hauran d’enfrontar-se amb els pagesos que es podrien veure beneficiats per
l’arribada de l’aigua a les seves plantacions. És a dir: hi hauran
enfrontaments entre comunitats de Catalunya amb l’aigua com a rerefons. I la pagesia no és pas un
col·lectiu progressista.
Potser seria hora de posar de nou
sobre la taula el vell projecte de transvasament del Roine...
A Catalunya també hi
ha moviments de cara a les eleccions de Maig. Tot i que l’ANC, hores d’ara, no
dona per trencada la possibilitat d’un mínim comú en el programa electoral dels
partits independentistes que hi participen, la primera negativa, la d’ICV, ha rebaixat les possibilitats d’èxit
al respecta. Entenc que seria una unió més aviat fictícia perquè la realitat
hagués imposat la separació dels parlamentaris en incorporar-se cada un al seu
grup parlamentari. Però la idea d’un “mini lobby” català em sembla que
hagués causat bona impressió a Europa.
Els senyors d’ICV volen fer la
guerra sols. Com deia en Manel Cuyàs ja fa uns dies en la seva columna del
diari AVUI[2], “...Es diuen
Iniciativa perquè o la porten o res els està bé...” i els defineix, en el
meu entendre molt bé quan diu, per exemple que, en qualsevol entrevista quan
els hi preguntes qualsevol cosa la resposta sol ser “...aquesta no és la
pregunta, la que ens hauríem de fer és..” “ [i, diu en Cuyàs] ell se la
formula i ell se la respon....” Així les coses es fa difícil pensar que
puguin anar agafats de la maneta amb
CiU... Però no hem d’oblidar mai que a
la Vía de l’11 de Setembre passat
no hi varen ser: no era el s’havia de fer i el que tocava era envoltar a La Caixa, agafadets de la mà
de la monja Forcades...
D’altra banda ERC ha incorporat
com a segon de la seva llista electoral a E. Maragall. Això ha fet mal a Pere Navarro que ha definit l’actitud de ERC
de “política malaltissa” la recapta de membres d’altres partits i, a la
pregunta de si aquesta decisió de Maragall comportarà una disminució en el vot
del PSC entén, el sr. Navarro, polític optimista malaltís, que, d’aquesta
situació, en surt reforçat perquè es queda definitivament sol defensant el
catalanisme ...(!!!)
D’altra banda,
les CUP han de decidir si es presenten o no a les europees. No em sembla
estrany que tinguin dubtes i no serà pas la primera vegada que es troben entre
el si, el no i l’abstenció. Estarem a l’espera d’una decisió que molts podran
considerar històrica.
I tot això quan encara falten
gairebé tres mesos per a la jornada electoral...!
J.
Vinyeta
4 de Març del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada