215.- Comentaris (De nou Montesquieu, FAES, Valladolid).-
Deia l’altra dia allò de que Montesquieu havia mort
o que, en el millor dels casos, encara era viu però agonitzant. Hi ha hagut una
clara situació que ens porta ha considerar-ho de nou el: Tribunal Superior de
Justícia de Catalunya ha sentenciat que en determinades escoles de
Catalunya s’ha de donar en castellà al menys el 25% del horari escolar.
No he llegit la sentència però he sentit comentaris
de gent jurídicament apta i info rmada
(el comentaris dels polítics els deixo de banda tot i el que a mi em sembla una
sentència absolutament polititzada) que a mi en fan entendre allò de que Montesquieu ha mort. La sentència és
la baula que lliga, si no hi ha algú amb una mica més d’enteniment que hi
posi remei, allò de l’Executiu controlant al Legislatiu i al Judicial i, finalment aquest, envaint
l’espai del Legislatiu controlat pel
Executiu: la volta complerta i nosaltres al bell mig de la volta! No vull entrar en discutir l’assumpte
estrictament pedagògic que la sentència pot representar. Però si ha d’assenyalar-se
que la sentència carrega els neulers
sobre dels directors de les escoles corresponents, el punt més dèbil de
tot plegat, i els fa responsables de portar a terme el contingut de la
sentència. I, si mal no recordo, més o menys semblant va ser el procés que es
va portar a terme en l’educació a Les
Balears, reduint l’ús del català a un
terç de la jornada escolar. Omnium ja s’ha posicionat, Rigau també (i
per tant, el Govern). No sé encara que
ha dit l’ANC. Com deia H. Barrera “...tenim pressa, molta pressa...”, perquè la
guerra (amb noves i tramposes balances fiscals a la vista), està clarament
oberta.
La FAES ha posat a disposició del que ho vulgui, un
test que es titula Veinte
preguntas con respuestas sobre la secesión de Cataluña. És fa molt difícil d’empassar un text
insistent en el que anem sentint i amb conclusions com: “La
secesion [Catalana] es un proceso sin razones que se apoya en la
invención de un agravio inexistente”.
Tal com sona!. Realment no és la meva intenció posar-me discutir. Però tampoc me’n puc estar de
recordar-los-hi a aquests senyors de la FAES la lliçó que el Historiador
Fontana va llegir en la sessió inaugural del famós simpóssium “Espanya contra
Catalunya”. No la llegiran, ja ho sé. Però la meva legitimitat en el que estic
fent, amb aquella lliçó magistral (i amb totes les altres, pot ser no tant
magistrals però recalcitrants en el meu viure diari i durant tota la meva vida),
em queda perfectament justificada. I en canvi, la seva no.
La convenció del PP a
Valladolid m’ha recordat aquelles èpoques en que el Sr. Aznar anava sempre
voltat de turiferaris i amb aquell reguitzell d’adlàters especialment lligats als mitjans de comunicació.
Però mentre que en aquelles èpoques aquella parafernàlia els hi sortia de l’ànima,
ara els hi surt de la necessitat. Necessiten fer-nos creure que estan bé, units,
pletòrics, etc..., quan en realitat intenten amagar el tuf que provoquen Bàrcenas,
Gurtel, Fabra, Gallardón, etc... i el del
propi Sr. Aznar presentant-se com a nou salvador de les pureses pàtries. Es
nota que en pocs mesos hi ha eleccions
europees i la caixa necessita no perdre ingressos, és a dir no pot perdre
escons. D’altra banda s’obra el partit
amb formacions noves amb massa coincidències comuns perquè el PP no hi perdi
vots, i per tant ha d’anar “exemplaritzant” al seu actual líder, fent molt soroll per intentar apaivagar les
veus crítiques pròpies i, simultàniament,
per marcar perfil davant de l’oposició i d’aquests nous partits. El futur del
PP sembla més que dubtós i El Periódico, en la enquesta d’avui dilluns,
assenyala que el PP pot perdre 60 escons en les properes eleccions generals. Així
les coses, és evident que han de cridar molt per a fer-se notar. En el discurs
final, no hi podíem faltar-hi nosaltres.
I en Rajoy ens diu que la independència faria tornar a Catalunya a l’Edat
Mitjana, oblidant-se de que, de tornar-hi, seríem lliures...: el que fa no
saber història! I així anem.
J. Vinyeta
3 de febrer de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada