217.- Inestabilitat jurídica i altres coses

217.- Inestabilitat jurídica i altres coses.-

Inestabilitat  jurídica.- M’he permès aquest títol tot i que entenc que l’haig d’explicar. Vull fer referència a l’actuació del Parlament espanyol en el que la majoria absoluta del PP arrasa sistemàticament en l’àmbit legislatiu de l‘Estat.

El problema no està en que es legisli, evidentment. El problema neix quan es legisla sense consens en temes en que el punt de vista de la gent del carrer al respecta és, quan menys, discrepant amb l’actitud del que pot legislar. Si no es fa amb consens, no ja amb el de la oposició que hi pot haver al carrer si no ni tan sols amb la mínima oposició que pot haver-hi en el Parlament (la que sigui), la Llei que en pot sortir no cobreix expectatives i, en el proper canvi de majories, aquestes Lleis seran anul·lades o, en el millor (o pitjor) dels casos, només reformades  (tot i que això no vol dir que el que vingui al darrere sigui millor del que ja hi havia o estigui  més d’acord amb la  opinió de la majoria). Si hi afegim  que la continuïtat de la legislatura pot no estar garantida  i com que les lleis poden canviar, en conseqüència, complertament no sabem quan,   no sabem si el que fem (o deixem de fer), tindrà continuïtat. Dit de forma més planera, estem en una situació d’inestabilitat jurídica que dificulta la convivència i, en el fons de tot, el propi futur del País. La Llei Wert és possiblement el cas més paradigmàtic de tot plegat.

 Suposo que estem d’acord en que això  no és  una actuació exclusiva del Partit Popular. És el resultat de no entendre que en un Estat com el nostre, en el que l’objectiu dels partits és el poder, tot i que és legítim, i no el mínim de servitud que aquest poder comporta, una majoria absoluta equival pràcticament a una dictadura. I  la qüestió ja no és la dictadura en sí mateixa, si no la tirania en la que solen degenerar les dictadures. El problema està en que, si no es canvien moltes coses (el sistema electoral és una d’elles, però no l’única), els cicles es repeteixen.

Altres coses.- La futura Llei sobre l’avortament està creant problemes al partit impulsor.  I també  a la pròpia institució parlamentaria. És evident que proposar una  Llei que no té  recolzament social i que ni tan sols hi havia al carrer la més mínima demanda de canvi de la Llei actual respectiva, és un perill greu en tots els ordres. Tan greu que posa en evidència possiblement un dels fets més rellevants i definitoris de com és aquest Estat que ens toca viure i que s’ha manifestat  en l’hemicicle parlamentari: el PP vota en contra de la proposta del PSOE de retirar el projecte de Llei sobre l’avortament, no per raons de consciència si no, senzillament, perquè no es podia votar allò que proposava el  PSOE...! (Villalobos dixit!). Deixen clar que la consciència no existeix en el debat parlamentari. Pot el País continuar amb un Parlament amb una majoria absoluta que s’enfronta a la oposició  no com a motiu de debat si no com a deure partidista? No hagués passat el mateix si la majoria absoluta estes en mans del PSOE? I m’agradaria poder pensar que aquí, a casa nostra, som immunes a aquests dèficits polítics i democràtics. Però sabem que també ens ha passat i, si no arreglem les coses, tenim opcions de repetir-ho. La pregunta no és dons de  què ens serveixen els Parlaments? La pregunta que ens hem de plantejar és què farem perquè en el Parlament futur no hi passin aquestes coses. Tindrem la opció, però no la podem deixar passar.

La CEOE i alguns empresaris amb major insistència a nivell particular, ens propaguen visions apocalíptiques sobre el futur d’una Catalunya independent. És  evident que tothom pot opinar i defensar els seus interessos particulars  i per tant res a dir. Però se’ls hi oblida una qüestió important: la situació que viu el País no és perquè algun polític hagi embogit com bramen  especialment des de Madrid. És la que és perquè un moviment ciutadà de gran envergadura i transversalitat ha sobrepassat inclús i precisament a tots  aquets que diuen des de Madrid que han embogit. I les  manifestacions d’aquests empresaris van en el sentit de fer-nos creure aquesta bogeria a fi d’evitar no ja el resultat d’un possible referèndum si no la realització del referèndum en sí mateix. Aquesta societat, en un tant per cent majoritari segons les enquestes, vol un canvi de l’stato quo actual i aquests apocalíptics se’n obliden d’això i de que formen part d’aquesta societat que menyspreen quan creuen que la seva opinió és de més valor a la que qualsevol ciutadà al que han de tutelar perquè no faci bestieses.  Son prepotents i s’obliden de què, a la fi, si aquesta societat se’ls hi gira d’esquena,  ells tampoc faran res de res.

J. Vinyeta

13 de Febrer del 2014