214.- El Partit del Plasma.-
No sé qui va ser l’inventor de la
flamant idea, però la clarividència (pròpia de l’agudesa de la que no tots
disposem) ha estat, com diríem aplaudint i redundant palmària. Només vull fer
alguns constatacions i poques coses més del desembarc del PP a Barcelona.
Perquè, com ens diu l’ANC, nosaltres, a la nostra feina!!, que Déu ni do la que
tenim.
No he participat ni seguit exhaustivament cap
de les “reunions” de la famosa convenció que el PP ha mantingut aquest cap de setmana passat a Barcelona.
Però, per les referències de premsa que he anat tenint, va ser “La Convenció del Plasma”. És a dir: el
PP (Partit del Plasma) va fer totes les
declaracions pensant en la resta de l’Estat a través d’una TV, de plasma. Serà
perquè se sap perdedor de qualsevol
contesa electoral propera, especialment a Catalunya? És indiferent. La
realitat és que al PP els catalans, per
a molt que s’hi vulguin assimilar, barrejar o/i identificar, els hi som
indiferents: els importa, únicament, mantenir aquesta forma de colonialisme del
segle XXI.
Que parlen per a la resta de
l’Estat, és evident i només cal recordar allò dels “machetes” de la Dolores de
Cospedal o el “sufrimiento” de la Sra.
Alícia comparatiu al que han sofert al
País Basc. Les dues coses son tremendament ofensives. La primera perquè, fins
avui, els únics que han fet servir baionetes per anexionar-se un
territori conquerit varen estar els seus
avis de clara ascendència franquista (no cal anar tres-cents any
endarrere). I la segona perquè el PP en general i al Sra. Alicia en particular
no son ningú per apropiar-se del sofriment general o particular de les
víctimes dels etarres i, el que és
pitjor si hi cap, comparar el moviment secessionista català, pacífic i
democràtic, amb un moviment armat que res te a veure amb nosaltres. És, per
dir-ho de forma suau, com ja ho ha definit algú, senzillament indecent. Sempre fan el mateix i només cal
recordar, al Parlament i fa pocs dies, quan la mateixa Sra. Alicia, s’atorgà
l’exclusiva representació de milions
d’immigrants, els “altes catalans”, i que va tenir la millor resposta pel
portantveu de les CUP en el mateix lloc i mateix dia.
Que parlaven per l’Estat
espanyol queda també clar quan el Sr.
Montoro té por manifesta de donar les dades corresponents a les balances
fiscals i ens diu, sense ser conscient del que diu, que podrien ser un niu de interpretació
secessionista (encara més?) i que, per tant, han d’elaborar-se amb criteris regionals, Serà una forma de no
saber, o no voler dir, la recaptació per via
“solidaria” de determinades comunitats (Extremadura, Astúries o Galícia,
per exemple)[1]
que, s’ha de dir, deixaran, si es mostren les balances fiscals reals, de ser
llengudes i acusadores en veus dels seus caps de govern de deslleialtats
institucionals catalanes, amagant les que els hi son pròpies i que, aquestes
si, només fan que difuminar la pèssima gestió portada a terme pels partits als
governs durant lustres d’aquestes comunitats en que la política del subsidi ha
estat la norma[2]
que ha imperat en molt bona par en elles i en la resta de l’Estat.
Tot plegat, amb anades i vingudes,
estan presentant-se, aquests Srs. del PP
(Parit del Plasma) com amos i senyors d’un territori, el nostre i, avui per
avui, plantejant que no hi cap possibilitat de que aquest territori deixi de
ser seu. Com els gibraltarenys a la fi dels anys 60’s[3], a Catalunya, els catalans
i especialment els anomenats independentistes, tenim l’absoluta convicció de
que Rajoy no vol als catalans que diu estimar. Vol la sobirania sobre de
Catalunya i res més. I això no te res a veure en el que ens volen fer creure.
Això i què, si Catalunya marxa, es quedaran sense el 20% del PIB. El demés no
son més que fal·làcies i excuses de mal pagador. I mai tan ben dit.
El Sr. Rajoy ja té acostumat a la
resta de l’Estat a fer les conferències
de premsa darrera d’un televisor. Per tant,
res de nou. Ni tan sols un pla B
pel tema català...
J.
Vinyeta
28 de Gener del 2014
[1] L’article al
respecta de Geremà Bel a La Vanguardia “Mort
el gos…” (28/01/4/2014), és prou gràfic
[2] És conegut
l’ús dels fons europeus rebuts que han acabat en negocis ruïnosos...
[3] Franco va tancar la frontera amb Gibraltar amb
l’esperança de que l’ofec econòmic i
social fes canviar d’opinió als gibraltarenys i que demanessin la ciutadania
espanyola. Han passat els anys i els gibraltarenys continuen sent amos del seu
destí. I no serà perquè l’Estat Espanyol no hagi fet
esforços per invertir el procés!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada