216.- La citació.-
Tota la setmana passada ha estat
marcada per la declaració de l’infanta al Jutjat de Palma. No hauria d’haver
estat més important que altres coses que varen succeir en les mateixes dates.
Però ja sabem que, en aquest Estat en
que ens toca viure, tot és blanc o
negre, sense grisos. I només amb matisos en blanc o en negre (amb grisos tirant
a blanc o al negre, segons d’on
vinguin) com correspon a les dues
Espanyes. Dic això perquè, per exemple, el fet de que hi hagués més d’una
dotzena de morts immigrants intentant entrar a Espanya, ha estat una notícia de
segona fila. I no vull ni pensar que ho hagi estat com a conseqüència de que alguns volguessin que el
fet fos suficientment important per a ser més important que altres coses...
Respecta del famós interrogatori,
res penso afegir a tot el que s’ha dit i es dirà, de segur, durant dies i dies:
per alguns es convertirà en una cortina de fum espectacular davant d’altres
coses que els hi convé amagar (llegim-ho com a la corrupció, o crisi, o
referèndum, per exemple). Del que vull parlar es del que podria denominar
eufemísticament problema humà que l’ interrogatori hagi pogut crear.
Segons diuen, tota la declaració
de la imputada infanta es podria resumir en allò tant repetit de “no ho sé, no
em consta, no recordo...” davant de preguntes concretes que, pel que sembla,
posen en evidència la mala praxi del seu
marit en els negocis que son, de fet, la base de la instrucció judicial en
curs. Dit d’una altra manera: queda evidenciat, segons la declaració de
Cristina, que el seu marit l'enganyava en tot el que fa referència als negocis
oficialment conjunts de la parella. El jutge decidirà (amb pressions o sense,
però decidirà) i, per tant, a aquest final de la instrucció ens haurem de
remetre.
La pregunta que jo faig és si
després d’aquesta declaració la convivència entre la parella és possible. Si,
com diu la infanta, desconeixia que el seu marit era un bandarra i que la
implicava en totes les seves trapelleries (no en podem dir-ne encara delictes)
i el jutge li mostra la documentació amb les coses en que el seu marit la va
involucrar, com reaccionarà a partir d’ara aquesta noia en l’ambient íntim
familiar? És divorciarà o, pel contrari, raons d’Estat o d’altres raons bones o
dolentes li ho impediran? Si continuen la convivència, equivaldrà a una real
connivència entre acusat i imputada? A què esperen les premses rosa i groga per
a informar-nos abastament de totes aquestes intimitats? No és que vulgui ser
sarcàstic, però després d’un terratrèmol com el viscut en aquella família se’m fa difícil pensar en una futura
convivència normal, llevat que tot plegat hagi estat orquestrat de forma
magistral, tot i que no inimaginable.
En el fons de tot plegat el que
ens queda als ciutadans és la convicció de la realitat convulsa d’un País,
immers en un grau de corrupció de tal gruix que el situa pràcticament a la capçalera de la corrupció
dels Estats de la UE. És un trist rècord no solament per la seva quantitat
relativa si no per la qualitat dels
afectats. I el que és pitjor: aquesta corrupció, per les dues característiques
de quantitat i de qualitat esmentades, és gairebé considerada normal en el dia
dia del País per determinats sector d’aquesta societat, malauradament molt
generalitzats.
De totes maneres, el xou mediatic
que ha creat la declaració de l’infanta, en la meva opinió ha estat superlatiu.
Ha estat més important el morbo generat per la citació al jutjat de la filla
del Rei que no pas la qualitat de
les respostes.
J. Vinyeta
10 de febrer del 2014
P.S.: Preguntava l’altra dia per què el PNB participava en la manifestació
pro drets humans i a favor dels presos etarres. Quatre dies després, el Govern
Central feia noves transferències a Euskadi. Dons ja hi ha resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada