203.- Coses
que van passant.-
Strassbourg.- Cueja, i va per llarg, la sentència del Tribunal dels drets Humans posant fi a la
famosa Doctrina Parot. He demanat la opinió a un bon amic meu, jurista de professió, i em diu que la sentència és, des del punt de
vista jurídic, impecable.[1]
Però, dit això, afegeix que la sentència
deixa en llibertat a gent que no es reintegrarà de nou en la societat
que els va condemnar, amb les conseqüències d’interpretació moral que això
comporta.
Les anomenades Associacions de Víctimes del
terrorisme han posat el crit al cel per la immediata alliberació d’una de les
condemnades de més història delictiva terrorista i per la que sembla imminent
alliberació de tots els terroristes penats amb la doctrina Parot. Però aquestes
associacions, que varen estar manipulades pel PP per uns vots, a les que el PP va encendre l’esperit de venjança davant del
que hauria d’haver estat senzillament el de justícia i que es varen creure al
Partit Popular, ara s’hi manifesten en contra per sentir-se traïts. Pot ser que
aquestes associacions no fossin sabedores
de que el propi Govern que la va legislar i els jutges que aplicaven la
llei si sabien que el que ha passat a Strasbourg, podia passar. I la Llei de
Murphy, sol ser inexorable..
Tal com em deia el meu amic jurista, potser és ara
el moment d’iniciar un debat seriós sobre les penes a imposar pels delictes,
augmentar la duresa d’aquestes penes per alguns d’aquests delictes i que aquest
debat, seriós, ens porti de nou a decidir sobre
la aplicació de la cadena
perpètua (personalment penso que en cap
cas, repeteixo, en cap cas, ens pot portar a pensar en reinstaurar la pena de
mort). Però també em deia que un debat d’aquesta mena es fa difícil en un País
en que les faltes menors (el no pagament del bitllet del metro o l’autobús, com
a més comuns i freqüents...) son gairebé
beneïdes per bona part d’¡aquesta societat. Aquest debat ens pot portar, per
allò de la “Llei del pèndul” de la permissivitat comentada a la rigidesa més intransigent que podria fer-se realitat de forma perillosa. Tot té
risc, però em sembla evident que és un debat que ha portar-se a terme.
ANC.- Em sembla bé el planteig que feia la Sa.
Forcadell en un intent de blindar al President Mas en el tema de les protestes
per les famoses retallades, demanant que aquestes protestes es traslladin a
Madrid que, al cap i a la fi, és qui realment disposa del mitjans i poder
decisori suficients per a poder-les corregir.
Em sembla bé. Però entenc que l’Administració, sabedora del que pensa i creu molt
bona part de la societat civil, s’hauria de regenerar i aprimar-se. I no precisament dels
funcionaris dels serveis bàsics (metges, mestres, bombers, policia...) si no
d’aquells que fan que, per exemple, obrir – instal·lar – emprendre un negoci
estigui en uns nivells de país
subdesenvolupat i sigui un autèntic Via
Crucis. Sempre ens queda la sensació de que la quantitat de burocràcia
necessària per endegar els processos assenyalats no és més que el resultat de tenir plantilles innecessàries d’una sèrie de funcionaris
(sense entrar en el tema de la designació d’aquests funcionaris) que han de cobrir
un expedient que justifiqui la seva presencia en l’Administració. Dit d’una altra manera: si la administració fos més
prima, els tràmits serien més curts. Seria bo de veritat. I la societat civil
entenc que ho interpretaria com a un
acte de solidaritat.
El
Bisbe de Girona.- Monsenyor
Francesc Pardo, en l’homilia en
la Catedral amb motiu de les festes de San Narcís, ha demanat
públicament perdó "pels
insults i els menyspreus d'una televisió vinculada als Bisbes" en clara referència a 13TV propietat majoritària de
la Conferència Episcopàl Española. I recorda ahir, insistint, el paper de
l’Església en la defensa dels drets fonamentals del ciutadans. Els bisbes
catalans ja es varen desprendre de les accions de la cadena en qüestió i per
tant, teòricament no en son responsables per acció. Però em sembla que el Bisbe
Pardo és conscient de que ell i els seus companys dels bisbats de Catalunya,
formen part de la Conferècia Episcopal esmentada i, al menys fins avui, no han
observat bel·ligerància expressa des de la trona o en els fulls dominicals, a
les emissores de la Cope. I suposo que demana perdó per haver pecat en
conseqüència per omissió en aquest assumpte. Ha estat un primer pas important.
Però ara n’han de venir més de passes en aquest sentit. Personalment
m’agradaria sentir demanant perdó pel mateix a l’actual Bisbe de Solsona. Seria
bo,oi?
Per “amanir” la situació, ja només ens
faltava que el diari ABC ens demonitzés a Roca Junyent. Serà perquè això del
Halloween els afecta...?
J.
Vinyeta
31 d’octubre de 2013
[1] El canvi del codi penal, si no recordo
malament es realitza l’any 1995. Mentre, s’aplicava el Codi Penal de 1973.
Sobre les sentències fermes d’abans del 95, no era aplicable el que s’ha vingut
en nominar la Doctrina Parot, que és la que
el Tribunal d’Strasbourg declara
no ajustada a dret. En cap cas l’aplicació de penes pot ser retroactiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada