206.- Comentaris (PSC, Rouco,...)

206.- Comentaris  (PSC, Rouco…).-

PSC  ¿bye, bye?.-  El Sr. Navarro ha decidit, i amb el suport del 83% dels membres assistents al Consell Nacional del PSC del cap de setmana passat, dir no a la resolució del Parlament català en la que es proposarà,  al Parlament espanyol, autorització per efectuar el Referèndum que  demana la societat catalana, per la via del article 150.2 de la Constitució. ”Ens reafirmem en el criteri de votar contràriament a qualsevol proposta o iniciativa legislativa relacionada amb la consulta que no hagi estat prèviament negociada i acordada amb el Govern de Espanya” Així, tal com sona! Queda clara que la abducció a la que ha estat sotmès el PSC en general i el propi Sr. Navarro en particular per part del PSOE i, perquè no dir-ho, per l’ombra del PP, ha estat total.  Podríem intentar traduir la frase del  Sr. Navarro dient: volem la consulta, però no es pot demanar permís per a fer-la si abans no demanem permís per a demanar permís per poder-la fer. És a dir: a la proposta de CiU, ERC, ICV i les CUP que es posarà a debat els propers dies al Parlament, el PSC ja ha dit que votarà no.    

El sector crític del PSC (Geli, Elena, Ros i pocs més, vist el resultat de la votació durant el Consell) diu que  vol  fer valdre la seva veu i que no descarta trencar la disciplina de vot en aquella votació referenciada.  Haurem de veure que passa i a la fi poder  constatar si a aquests crítics ens els podem creure o no. L’únic que ens queda clar és que el PSC diu no, no ja a la consulta si no i també a res que hi faci referència. Suposo que ara que se’n van, saben on van i que son  conscients de que algun dia hi haurà eleccions.

Rouco Varela .- Una vegada més l’Església es posa en línea amb les tesis oficials defensant la unitat de la nació espanyola  com a part principal del bé comú de la societat espanyola i demana als polítics nacionalistes que respectin la Constitució. No m’és gens estrany. Ho ha fet sempre, perquè sempre ha estat amb aquells que li garanteixen el monopoli religiós.  Ja varen actuar així davant de la possibilitat d’aprovació de l’Estatut Català  pel 2006 i el trencament polític que això podria suposar, moment en que varen fer pública una Pastoral en la que varen recomanar a les parròquies que preguessin per la unitat d’Espanya[1]. Per tant, res més afegir-hi per no repetir-me.

Duran – Lleida.- La negativa del PSC a tirar endavant amb la consulta, que evident que la famosa tercera via queda mig enterrada si no enterrada del tot: tot queda en mans del Govern d’Espanya, segons el propi Navarro. A les hores, ¿continuarà el Sr. Duran ell amb aquesta idea, defensant una tercera via que ningú pensa que pugui existir, i menys ara? En Carles Boix  te un article titulat “El veto de la minoria”[2] en el que diu textualment que UD és un partit esquizofrènic i la intenció de bloquejar la pregunta per part del Sr. Duran  un bluf.  Esquizofrènic perquè en l’àmbit local, amb contacte directe amb la ciutadania, és clarament independentista, mentre en l’àmbit nacional viu “ un paradigma polític mort i administrant una colla de rendes i favors personals. Un destí lamentable per al partit hereu de Carrasco i Formiguera”. Unió sap, segons Boix, que si  anés sola a les eleccions no trauria  més d’un 10% dels vots de la coalició. Per tan – segueix Boix - “cal concloure que Unió (i sobretot el seu líder) no té cap poder de veto real sobre els termes de la consulta”, és a dir, un bluf; per acabar  dient “ No és hora d'ajudar, des de la coalició, a tota la gent de bona voluntat d'Unió a coordinar-se perquè ells mateixos puguin forçar un canvi de direcció que permeti fer avançar tot el país cap a una pregunta clara i una consulta real?” I en Carles Boix és dels que hi entén, oi?

ICV.- Defensa la consulta, però no sembla que vulgui incloure en la pregunta la paraula independència. Només ens ha faltat que el cap de files, Cayo Lara, hagi sortit a defensar una Catalunya federal, per arrodonir la “federalitat” d’ICV.  Serà què a la fi del recorregut es quedaran sols CiU (CDC), ERC i les CUP?.  Els polítics, amb poques excepcions, semblen oblidar que realment ha estat el moviment social, popular i transversal el que ja els ha depassat dues vegades, que els ha portat fins on son ara i a contrapèl de molts. Que no oblidin que aquest moviment  no té aturador i els hi va la vida, políticament parlant, perquè a nosaltres ens hi va  la llibertat.

J.  Vinyeta.-  19 de Novembre del 2013

---

[1] Amb el títol  “Els  bisbes i la unitat d’Espanya”  vaig penjar al bloc un article el mes de Juliol del 2006. Crec que no val la pena repetir el que allà hi vaig deixar exposat, donat que res ha canviat, que jo sàpiga, en la Doctrina de l’Església espanyola al respecta.

[2] Diaria ARA, 19 de Novembre de 2013