205.- Comentaris.-
Mossos.- Tinc la sensació de que el tema dels
Mossos i la seva actuació al Raval de Barcelona va per mal camí. No es tracta
de justificar la actuació del la policia catalana, al contrari: si hi ha hagut
una mala praxis, una actuació desmesurada sancionable i/o penalment punible,
dons que s’aclareixi i s’apliqui el que correspongui. I la Conselleria, que actuï
amb diligència. Però aquesta
insistència permanent en la emissió de les imatges, la demonització de tot el
cos policial, els problemes derivats dels info rmes
policials, etc...em sembla que no condueix a res que no sigui crear un desprestigi dels Mossos. Les coses
no son mai perquè sí i son, sempre, el resultat d’una
causa - efecte. I ara resulta, segons alguna font[1],
que hi ha sectors que, quan necessiten ajut policial, recorren a la Guàrdia
Civil... Vagi per endavant que, a l’hora
de parlar de policia, sempre he tingut la sospita de que les policies en el món
democràtic, inclosa la nostra (deixant de banda aquesta qüestió en els països
no democràtics, en els que aquests cossos actuen com autèntics elements repressius
de la ciutadania), tenen com a primera funció, tot i que mai dita obertament,
la protecció de l’Estat que els paga dels suposats enemics externs i interns. I
a mostra d’exemple, la actuació de la Policia Nacional en la sèrie de fets
escaiguts aquí a casa, a Catalunya (l’enemic
intern), tant durant l’últim procés electoral com en el famós cas “Camarga”. A
partir d’aquí, que cada un s’ho miri com
millor li sembli.
València.- El PP, a través del Sr. Fabra, ha tancat
la RTVV. No és una sorpresa. Vicent
Sanchís, bon coneixedor del País Valencià té un article titulat La fallida total del “model d’èxit”[2]
en el que explica la correlació de fets que han portat al tancament de la RTVV.
Vist el text, poques coses queden per dir. Però no vull que se’m quedi al pap
una qüestió: els treballadors ara estan en vaga i critiquen el que entenen que ha estat una gestió
nefasta, una censura gairebé permanent i, per tant, la absència de llibertat info rmativa en l'ens. Sembla que tot és cert. Entenc que, des
del començament de la crisi, denunciar
el que es pogués considerar com una anomalia dins de la pròpia empresa és
gairebé un suïcidi laboral, però aquestes situacions d’irregularitat de la
RTVV, ¿mai han pogut ser denunciades per tots aquests que diuen que les han
patit? RTVV va ser creada el 1989, és a dir fa vint - i - quatre anys, ¿ni en aquells anys de triomfalisme econòmic (que
malauradament ens ha portat fins a la situació actual) era possible una crítica?
Les queixes d’ara, potser ens serviran
per entendre més i millor el per què de tot plegat. Però potser també que
arriben un pel tard. Per què no abans? Necessitaríem resposta.
La doctrina Parot.- Es van mantenint les crítiques a la
sentència del tribunal d’Estrasburg i les demandes de justícia és refermen a cada nou alliberat per causa de la famosa sentència, especialment
dels condemnats per terrorisme. Vagi per endavant que en cap cas pretenc
justificar a aquesta gent que anaven per la vida matant i fotent bombes: no tenen
justificació. Però per altra banda,
entenc que aquesta gent ja va ser jutjada i els tribunals es varen pronunciar
amb sentències concretes que ens podien agradar o no, però sobre ells en stricto sensu, ja s’havia fet justícia. ¿Quina
justícia demanen dons les Associacions de
víctimes del terrorisme i quina demanaran ara quant el propi Tribunal Suprem[3]
ha hagut d’autoimmolar-se anul·lant la retroactivitat de la seva pròpia
doctrina?. Hi ha vegades en que aquella recta línea vermella que separa la justícia
de la venjança, sembla que no ho sigui tant, de recte...
Uns breus comentaris sobre el Sr.
Navarro i el Sr. Montoro. En el
primer cas, fer constar que tinc la sensació de que el líder del PSC ens ha
tornat absolutament abduït pels seus companys del PSOE, després de la trobada
el darrer cap de setmana a Madrid. Desgraciadament temo que no trigarem a
corroborar-ho. El Sr. Montoro, en declaracions a TV3, va i ens diu que Espanya
està sortint de la crisi gràcies a les exportacions de Catalunya. Les
interpretacions del que diu és evident que en poden ser moltes, però ¿no està dient que no ens
deixaran anar perquè sense nosaltres no se’n sortiran...? És un reconeixement tàcit de que som imprescindibles?
J. Vinyeta
13 de Novembre del 2013
[2] Diari El Punt Avui.- 9 de Novembre, pàg.
18
[3] La pressió mediàtica i política davant del que es considerava tebior en la
aplicació de la Llei als condemnats per
terrorisme, empeny al Suprem a buscar una drecera per endurir-les suprimint els
beneficis penitenciaris que establia la Llei per aquells penats. Pel que s’ha
vist, la mesura va ser més populista que justada a dret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada