202.- 12 – d’Octubre i
522 màrtirs
12
– O.- A vegades és
millor deixar passar uns dies per “veure-hi
clar” sense la necessitat, com diu el poeta, d’adormir-nos. Va arribar
el 12 – O i es va fer la llum. I ara que han de dir? Dons que han passat de 65.000 participants l’any 2012
als 165.000 d’enguany, segons les seves pròpies dades. Però el propi
organitzador, Pepe Domingo, potser en un moment de sinceritat, diu “...No estem contents ..."[1]
. Per tant, poques coses més hi hem
d’afegir.
La realitat és
que aquella famosa “majoria silenciosa”
que no va participar en la Via Catalana, tampoc ara, segons el números, s’ha manifestat. M’agradarà sentir – escoltar
quina és aquesta majoria silenciosa d’avui dia en que, ni amb 70 autocars
vinguts de fora (segons seves dades oficials), de la resta d’aquesta Espanya
uniforme ì amb amples sectors catalanofòbics, només han estat capaços d’omplir
la Plaça Catalunya de Barcelona. On és
aquesta “majoria”? Ampar Moliner, a la
seva columna del diari Ara d’ahir ironitzava quina podria ser aquesta majoria silenciosa:
els de la tercera via que encara no s’han
manifestat...
Ja tenim una certa edat i com que les raons que ens
volen fer passar no son tals, diem obertament que
ens volen fer passar bou per bèstia
grossa: els anys ensenyen i et fan ser entenedor del que sempre hi ha entremig
de les paraules. Si son tants com la Sra. Alícia ens vol fer creure, que faci
cultura pel referèndum . Si no, que tingui present que sempre serà esclava de
les seves paraules i mestressa dels seus silencis.
522 màrtirs. A Tarragona, l’endemà
mateix, dia 13, la Santa Mare Església beatificava a 522 laics i religiosos
assassinats durant la Guerra Civil. Donat els temps que vivim, que ja han
passat gairebé 75 anys de la finalització d’aquella barbàrie i gairebé 40 anys
de la mort del Dictador, calia esperar que entre aquells 522 hi hagués algun
assassinat per la España Nacional. Dons bé: no, cap, ni un. Ni un de sol
d’aquells que va ser assassinat essent bon cristià, però que portava la “tara”
de republicà, esquerrà o nacionalista “perifèric”: cap d’aquest adjectius
sembla admissible per la nostra Església.
L’Arquebisbe de Tarragona va emetre una pastoral el
mes de Juny passat[2] justificant
el reconeixement com a màrtirs dels 522. Entre moltes coses hi diu que “...seran beatificats com a víctimes d’una
persecució religiosa...[ ]...Els van matar in odium fidei, per odi a la Fe...”.
I això és causa suficient per a considerar-los màrtirs. Però dels altres,
ni menció. Ni tan sols menció a la Guerra Civil durant la cerimònia per cap de
les Autoritats Eclesiàstiques, del Delegat papal ni en la al·locució del Papa
perquè en cap cas, imagino, es volia barrejar les ovelles blanques amb les
negres (que, seguin el símil papal, potser eren les que estaven
“envernissades”...)
La resposta a tot aquest desori, en qualitat i en
el moment oportú, ha estat donada, en la meva modesta opinió, pel Catedràtic
d’Història Contemporània de la URV Josep Sánchez i Cervelló. En la seva “Carta a l’Arquebisbe metropolità de
Tarragona i primat” que entenc de
lectura obligada[3] li
esmena la plana al Sr. Arquebisbe i li recorda que, si bé l’Església va estar
víctima en aquelles circumstàncies, també en va estar botxí. Deixa clara la
posició de l’Església espanyola en el decurs dels temps fent menció de la
Pastoral del Cardenal Segura de l’1 de Maig de 1931[4]
i a la posterior impulsada pel Cardenal Gomá
l’1 de Juliol del 1937[5]
i de la abstenció i silencis clamorosos davant els excessos i abusos del poder.
És evident que l’Església espanyola ha estat sempre
al costat del poder que, d’alguna manera, li pugui garantir la unitat religiosa
en el territori. El conservadorisme
ultramuntà i violent clarament manifestos en les Pastorals del Cardenal Segura i següents,
en els detalls posats en evidència pel Catedràtic Sánchez i mantinguts amb
vigor pels Rouco Varela Boys (em permeto la llicència...), en més d’una ocasió
em fa pensar, com en el cas d’aquestes beatificacions, que si per aquesta Església fos, encara estaríem
físicament en guerra. I per corroborar-ho, només cal escoltar o veure les
emissores de radio i TV de la COPE.
J. Vinyeta
16 d’Octubre del 2013
[1] "No estamos contentos, hemos de incorporar a
toda aquella gente que se sienta española: federalistas, confederalistas,
centralistas y autonomistas", ha afirmado Domingo,. La Vanguardia.com.- 12
d’Octubre.- 16:54
[3]https://blocs.mesvilaweb.cat/jrenyer/?p=252498 o també http://www.mercaba.org/CEE/carta_colectiva_del_episcopado_e.htm
[4] Carta Pastoral del Cardenal Segura Arzobispo de Toledo y Cardenal Primado al clero y fieles de la Archidiócesis,
1 de Mayo de 1931 ABC Madrid
Hemeroteca, 7 de Mayo de 1931, pgs, 35, 36 y 37
[5] Carta colectiva de los
obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra de
España.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada