150.- Coincidències?.-
Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre...
Sostenim que entre aquests (drets inalienables) estan... la llibertat..., que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs amb poders legítims derivats del consentiment dels seus governats...
Que quan una forma de Govern destrueixi aquests principis, el poble té el dret de reformar-lo o abolir-lo...
.... I quan una llarga sèrie d’abusos i usurpacions dirigides invariablement a aquests objectius evidència un designi de sotmetre al poble a un despotisme absolut... és el seu dret... haver de derrocar aquet Govern i proveir les seves salvaguardes per la seva futura seguretat.
Tal ha estat el pacient sofriment d’aquestes colònies, (...) és una història de repetides injuries i usurpacions...
(El Rei Jordi ha)... Ha refusat assentir les Lleis més convenients i necessàries al be públic d’aquestes colònies...
Ha convocat cossos legislatius fora dels llocs acostumats...
En l’ordre judicial, ha obstruït la Administració de Justícia...creant jutges que depenen solament de la seva voluntat per rebre d’ell el nomenament... i pagament dels seu sous.
Ha atemptat a la llibertat civil dels ciutadans... combinant un pla despòtic per a subjectar-nos a una jurisdicció estranya a les nostres lleis... declarant-se investit amb el poder per a dictar lleis per a nosaltres en qualsevol del casos... procurat igualment irritar contra nosaltres als habitants de les nostres fronteres...
A cada grau d’aquestes opressions, nosaltres hem suplicat per la reforma en els termes més humils: les nostres súpliques han estat contestades solament per repetides injúries...
Tampoc hem faltat a la consideració deguda cap els nostres germans els habitants de la Gran Bretanya. Els hem advertit de temps en temps... Ells han estat també sords a la veu de la justícia i consanguinitat... (pel qual) hem de mirar-los com a la resta del gènere humà: enemics en la guerra i, en la pau, amics...
Per tant, nosaltres els representants... publiquem i declarem que elles (les colònies que conformen els Estats Units) son i per dret han de ser lliures i independents, que estan absoltes de tota fidelitat a la Corona Britànica, que tota connexió política entre elles i la Gran Bretanya és i ha de ser totalment dissolta i que, com a Estats lliures i Independents, tenen un ple poder per a fer la guerra, concloure la pau, contreure aliances, establir comerç... fer tots els altres actes que els Estats Independents poden per dret efectuar...
El text anterior no és més que un extracte del que és una versió traduïda de l’Acta d’Independència dels actuals EEUU. El text complert és fàcilment assequible a la xarxa internet, des del text original fins multitud de traduccions, i en tots el idiomes.
El 4 de Juliol de 1776, Thomas Jefferson (Representant per Virgínia que posteriorment seria president dels EEUU, pel 1801, i en bona part autor del text), reunit en el que ara s’anomena Independence Hall, de Filadèlfia, fa lectura solemne de la Declaració que, un parell de dies abans, havien ja signat els representats dels Tretze Estats que en aquell moment componien el que ja s’anomenava Estats Units[1]. En el comunicat, es declaraven, com queda exposat, com a Nacions Independents de la Metròpoli (la Corona Britànica), en aquells moments sota el regnat de Jordi III. És una conseqüència de la anomenada Carta dels Drets, redactada abans pels Representants “...del bon poble de Virgínia...” el 12 de Juny del mateix any.
És evident que des d’aquelles dates han passat gairebé 250 anys i que no és possible establir comparacions, però si que podem establir-hi paral·lelismes. Els greuges que en el document s’esmenten, ¿no responen a molts dels greuges que Catalunya podria exposar davant de les Institucions espanyoles, com ho exposaren les colònies[2] americanes davant de la seva Metròpoli i per les quals en declararen la Independència? Thomas Jefferson, vist el que va fer, ¿tindria avui arguments suficients, donades les condicions en que es troba, per a declarar la Independència d’una colònia, Catalunya, en la que hi estem ubicats i on patim aquest tracte colonial? Personalment, crec que sí.
Però el més dur i difícil de la qüestió és de saber si els representants d’avui d’aquesta Colònia signarien un document similar i si hi hauria un Jefferson capaç d’assumir-lo i llegir-lo solemnement en el nostre Independence Hall, allà al Parc de la Ciutadella.
Donada la situació extrema del País, entenc que hora és ja de que ens ho facin saber. I assumir-ne tots plegats les conseqüències.
J. Vinyeta
27 de maig de 2012
[1] Els estats signants eren els anomenats en aquell moment: New Hampshire, Massachusets, Rhode Island, Connecticut, Nova York, Pensilvania, Delaware, Maryland, Virginia, Carolina del Nord, Carolina del Sud I Geòrgia.
[2] Històricament s’entén com a Colònia al territori sotmès, per la força de les armes, política i econòmicament per una potència forana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada