146.- Peatges

146.-Peatges.-

Han sortit a la llum els  milers de conductors que, arribant a les garites de peatge de les autopistes, decideixen no pagar el peatge assenyalat. Son gent valenta però, en la meva opinió, amb un punt d’irresponsabilitat, donat que, com també diu un bon amic meu, si volem fer amics espantant al diner amb teòriques “nacionalitzacions” com la que representa fer els peatges gratuïts, posarem molt mala peça al teler. Aquells que no paguen expressen el desacord entre el que els d’aquí hem de pagar  respecta de  tots aquells altres, a la resta de l’Estat, que corren per autovies i autopistes gratuïtes que, a més INRI i en massa ocasions, son autovies/autopistes   amb un mínim de circulació, infrautilitzades,  però que, en bona part, s’han pagat amb diners nostres. Tenen raó i és per tant normal que es facin protestes pel tracte colonial que se’ns dona, tracte que es va endurin dia a dia,  i molt especialment des de que a Madrid tenen clar que marxem.

Però jo vull plantejar-ho d’una altra manera. Vagi per endavant que  soc partidari dels peatges, però no ho soc, evidentment, tal com s’estan aplicant ara.  Crec que  sabré fer-me entendre.

Catalunya (i he dit Catalunya i no Abertis) no pot renunciar als peatges que generen anualment els milions de cotxes que entren per les nostres fronteres, especialment turistes, ni dels peatges que generen no sé quina bestiesa de camions que dia  a dia entren en el país i que, per les seves característiques de carga, son  els que més malmeten tant la anomenada “capa de rodadura” com el propi suport de la mateixa. Un cop dit això, que crec que és senzill d’entendre, cal afegir-hi la pregunta del milió: i nosaltres, els d’aquí, ¿hem de continuar pagant com fins ara?. Com fins ara, no. Però sí continuar  pagant el cost  de manteniment de la via, perquè res és gratis[1]. Tècnics hi ha que em diran si el que plantejo té sentit o no i si hi ha viabilitat de realitzar-ho. Els vehicles matriculats i amb residència a Catalunya, i només aquests, podrien portar una eina similar a la que es porta per a les anomenades Vies T de forma que el vehicle quedés identificat en el peatge i, el conductor,  efectués el pagament de baix cost amb una de les formes habituals ja avui dia. És evident que es podrien fer diverses formes de pagament, entre les quals   hi hauria d’haver-hi la de la proximitat geogràfica, per exemple: informàticament, tot és possible. Però tota la resta de vehicles, els de fora del Principat, vinguin d’on vinguin i siguin d’on siguin, continuarien pagant complert  el peatge corresponent convingut i/o definit.

És evident que el procés que jo plantejo,  no pot ser d’avui per demà. Imagino que la definició de la titularitat de les autopistes, la titularitat de l’Iva generat o la contractació/subrogació del contracte de manteniment de les vies, per exemple, no son qüestions senzilles de resoldre. Però son qüestions que, amb independència del que jo plantejo avui, hauran de plantejar-se també en el moment en que fem la passa endavant que haurem de fer. Per què no fer-ho amb aquesta idea?

Entenc que el pacte entre parts s’acabarà imposant (entre Administració Catalana i concessionàries). I, com en tots els pactes que  ha d’haver-hi acord, han de saber les parts, totes les parts, que hi perdran un llençol durant la negociació i haurà d’acabar-se, la negociació, amb el ple convenciment de que cap part haurà  fotut a l’altre, un cop arribat l’acord. Això últim em sembla que és el més difícil d’entendre, especialment per a tots aquells, i que son molts,  que pensen que tot  allò que olora  a calés fa olor a podrit i  creuen que tothom, sigui una societat o un particular  que en té, és, per definició, un criminal.

Aquests als que molts consideren “criminals” siguin d’aquí, de casa nostra, o no, han de tenir garanties suficients que els hi facin entendre que Catalunya no serà ni Argentina ni Bolívia i, per tant, en cap cas, se’ls hi pot donar sensació d’inseguretat jurídica, expressió tant de  moda després dels espolis  d’YPF i REE. En molt bona part, això depèn de la nostra personal actitud: hem de decidir quin és l’objectiu que volem (el meu és l’Estat Propi) i quins suports necessitem per aconseguir-ho. I, en cap cas, en la meva opinió, posar-los-hi, a aquests suports necessaris, pals a les rodes.

No sé qui o quins son els que belluguen tot aquest merdé a les autopistes[2]. Però han ser prudents, perquè  diria que a Madrid ja s’estan fregant de mans. Tots aquests que no paguen aquí, ¿faran el mateix davant de les poques garites de pagament que es poden trobar circulant per l’Estat espanyol?

J.  Vinyeta

3 de Maig de 2012

---

[1] Res és gratis i sabem, per experiència contrastada, que l’Estat central no farà res al respecta. Per tant d’alguna manera haurà de pagar-se aquest manteniment del que parlo. I si es fa per via dels Pressupostos Generals de la Generalitat, quedarà com un peatge a l’ombra amb el que els que no utilitzen les autopistes també hauran de pagar. I no serà just.

[2] Convindreu amb mi que veure  als parlamentaris  demanant amb pancartes  que no es pagui, quan ells passen per les garites sense pagar,  té la seva gràcia…