151.- Bankia, les Autonomies i Manos Límpias
Des de que el PP arriba al Govern Central, no hi ha hagut dia en què, des de Madrid, es deixés d’insistir en que el gravíssim problema de l’Estat residia en les Autonomies, que aquestes tenien un forat a la butxaca i que la primera qüestió era la de redreçar-les i endreçar-les. Aquí sabíem també que, quan es parlava d’Autonomies maldestres, ells ulls de l’Estat, de tot l’Estat, es giraven, tots, cap el Nord Est de la Península: Catalunya era (i per a molts encara ho és) el símbol de la perversió econòmica, tot i el dèficit fiscal amb la metròpoli i els sistemàtics incompliments del Govern Central amb la famosa Addicional tercera i amb els fons de Competitivitat y de Compensació.
Però vet aquí que es destapa l’afer Bankia: El PP es troba emmerdat fins al coll en el tema i, de retruc, les dues autonomies “bandera” del Partit, València i Madrid, presenten un dèficit que és el doble del que fins ara anunciaven. El tema de València sorprèn menys per la megalomania fefaent del Sr. Camps. Però la Lideresa, constantment mirant cap el Nord Est, afirmava de forma sistemàtica que la comunitat de Madrid era també, en l’aspecte financer, exemplar. I ha resultat que no, que d’exemplar financerament tampoc en tenia res. Ens quedarà per aclarir, a més, quins son, realment, els deutes que les Autonomies valenciana i madrilenya tenen directament amb Bankia (a través de Bancaixa uns i de Caja Madrid els altres) per acabar de ratificar el desori.
I és ara, quan és pal·les que el PP i les seves autonomies son les primeres que haurien de ser intervingudes, quan la Lideresa, per raó del dèficit i independentment de la animadversió mútua, ha deixat a Rajoy amb el cul enlaire, ara, precisament ara, és quan les autonomies arriben, segons el Sr. Montoro, a situació de dèficit zero (!) i es comencen a repartir calés des del Ministeri d’Economia per pal·liar situacions compromeses de les Administracions... i inclús el Sr. Rajoy és capaç d’admetre ara, ara que les seves Autonomies més emblemàtiques estan en la corda fluixa, que Catalunya està fent bé els deures amb la col·laboració, això sí, del seu Partit aquí. No hi calen comentaris, oi?
El forat que sembla que fins avui serà “l’oficial”, queda situat en uns 23.500 milions d’euros, xifra astronòmica que voreja els 45 BILIONS de pessetes (un 45 amb dotze zeros al darrera!). La xifra, per sí mateixa, hauria de fer tremolar a molts i la fiscalia potser hauria d’actuar d’ofici quan menys per saber el per què de tot plegat, on ha anat a parar aquesta milionada i demanar-ne responsabilitats. O no?
Els sindicats majoritaris estaven asseguts al Consell d’Administració de Bankia amb bons sous[1] i amb la finalitat estatutària de “...velar por la correcta administración y gestión...”, i han d’estar tant callats com la resta de consellers i afins del consell d’administració perquè tots plegats en son responsables, en el millor del casos, per omissió. Per tant, procuraran passar el més desapercebuts possibles i sense denunciar res. És per aquesta raó que un sindicat ultra conservador, Manos Límpias, aprofita el buit que deixa la manca de voluntat política dels partits i dels sindicats majoritaris en “revisar” la situació de Bankia, per presentar davant dels jutjats una denuncia per l’afer amb els noms de Rato, Blesa i Fernàndez – Ordoñez com a responsables del desastre.
No deixa de ser curiós que hagi hagut d’estar un sindicat amb reminiscències franquistes, amb reminiscències d’una època en la que la corrupció era a l’ordre del dia i en les altes esferes[2], qui ara pugui i vulgui bellugar el tema. Manos Límpias, aferrat als valors patris i símbols propis d’una època, obra la Caixa de Pandora que tant el PP com PSOE estan intentant deixar tancada amb l’excusa de no complicar la situació financera del País. Pot ser sí que el que pretenen Rajoy i Rubalcaba és amansir la fera exterior. Però als que no entenem de res més que de pagar, ens sembla que l’objectiu real de mantenir la caixa tancada, torna ser novament el d’amagar-se un a l’altra la vinculació en l’afer. Pot ser que, tot i a contra cor, algun dia haguem d’agrair-li a Manos Límpias saber alguna cosa de tot plegat.
En el tema Urdangarin, em va semblar entendre que Manos Límpias buscava erosionar a la monarquia[3] i la pròpia institució hi va col·laborar amb errors de “bulto”. El que no sé és la intenció de Manos Límpias en l’afer Bankia. Tindrà ara també el mateix objectiu, tot i que de forma indirecte? Si, arrel de la denúncia, se’n derives una espècie de “caos financer i administratiu” a l’Estat, a qui beneficiaria realment? Catalunya en aquest últim supòsit, aniria millor o pitjor? La veritat és que no sé respondre’m...
J. Vinyeta.
3 de Juny de 2012
[1] Segons El Confidencial Digital a 30 de Maig d’enguany, els dos representants de CCOO varen cobrar 625.000 € durant l’any 2011, i un representant d’UGT 185.000€ durant el mateix període.
[2] Podríem citar casos emblemàtics com els de Redondela (Reace), Sofico, Manufacturas Metálicas Madrileñas i d’altres...
[3] Sembla que el sector més dretà invoca per la instauració d’una República suposadament presidida per J.M.Aznar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada