713.- De nou, comentaris.-
La famosa enquesta del CIS a
aixecat les alarmes. Escampada amb nocturnitat i traïdoria per TV3 (això vol dir, escampada per ERC), ha estat un frau de dimensions
gegantines. Personalment el que més m’ha
ajudat i convençut a entendre els errors
de l’enquesta, ha estat l’exposició que, al respecta he trobat al blog que deixo referenciat[1].
No conec l’autor, però l’anàlisi que en fa em resulta convincent. La famosa
cuina ha estat el forn d’una fleca en el que s’han cuit
pans de diferents grans i sabors, però se’ls hi ha cremat tota la fornada per
voler-hi posar més foc del que tocava, tot plegat per la pressa en intentar corregir unes dades necessàries per animar una parròquia
que comença a descobrir tripijocs inacceptables en vistes a les properes
eleccions.
Cada vegada sembla més clara
la idea de que Vergés i El Honrami estan
sota la protecció especial d’ERC, que sap que una dimissió o, pitjor encara, una
destitució dels Consellers, seria un torpede en la línia de flotació del partit.
En el cas del Conseller El Honrami s`ha depurat la
conselleria, però s’ha deixat al Conseller: en afers com el desastre en
el control de les residències d’avis o el caos humiliant en el tema dels
autònoms, queda impune la màxima responsabilitat que no és altra que la del Conseller. En el
cas de Salut, recordem el tema de Ferrovial i el del 061 que cuegen vivament que deixen al descobert determinades
relacions amb la família Junqueras[2];
així com de les dificultats per posar
Argimón com a secretari de Salut Pública, (que substitueix a Guix, aquell que ens va dir allò de que la covid
no ens arribaria...), i que, a la fi, ha
estat qui ha posat un mínim d’ordre en la Conselleria. ERC sap que les dues conselleries
(estem pendents de veure si Educació se’n surt) estan en el punt de mira i, per
tant, aguantarà el que li calgui fins arribar (si és que la pandèmia ens
ho permet) a la cita electoral. I siguem
sincers: molt bona part de les crítiques que fem del Govern de la
Generalitat ho son per l’actuació d’aquestes tres Conselleries.
En aquestes circumstàncies, Alfonso
Guerra ens alegra la vida. L’inefable, aquell que deia que Montesquieu ha mort
, que assegurava que “...el que se
mueva, no sale en la foto...”, que va estar vicepresident d’un govern amb
morts i torturats (allò de la cal viva...), amb corrupció familiar no
sancionada, ens ve a dir que els
catalans nacionalistes i independentistes, no som res més que dictadors imposant una llengua, la nostra, el
català. A les xarxes hi ha milers d’estirabots de l’inefable Robespierre socialista, que es queixa (com bona part del
ferro del PSOE) de que Sánchez pacti amb Bildu i de que no ho fes amb Rivera.
Guerra és definia a sí mateix com
algú auster que només escoltava Mahler i menjava xocolata... Sempre he pensat que els Súslovs[3]
de torn, ideòlegs ascetes i austers (no recordeu al rus amb aquella espècie de
sotana negre, llarg i prim al costat de
tots els dictadors russos...?), no son
fiables: sempre m’entendré més i més bé amb aquell que vulgui compartir una bon
àpat i deixi la xocolata com a bombons i
per les postres... per tant, von vent
Sr. Guerra. Ah, per allò de les diferències, em deleixo amb l’Adagietto
de la 5ª de Mahler, però un bon plat em
sembla molt millor que la millor xocolata...
Trapero torna a ser el Cap
dels Mossos. Em sembla entendre que, després de l’absolució per una sentència
que tothom entén com a modèlica i exemplar, i havent estat destituït per un 155
de pèssim record, no quedava alternativa. Sempre quedarà el dubte de si hagués
empresonat o no al Govern en aquelles dates. Trapero va dir que hi havia un pla
per a fer-ho si hagués arribat l’orde judicial, i el ferro independentista
s’esquinça les carns... sense saber com
haguessin actuat o pensaven actuar altres
responsables del Cos davant la
mateixa tessitura. Personalment, com que ignoro si ho hagués fet o no, m’estimo
més recordar al Trapero que va desmantellar una
cèl·lula yihadista en 48 hores. A
vegades penso que alguns d’aquells que
s’esquincen ara les carns veurien en més bons ulls a tácitos – baenas i cobos
com a caps del Cos. De totes maneres, quan diu allò de que tots podíem haver
fet millor les coses, m’agradaria saber si hi inclou a més de dos milions de
persones que sí que vàrem fer bé les coses. Seria bo que ens digués el que ell
hagués fet millor...
S’ha fet una altra llei
d’ensenyament. Em portem vuit i diuen que ha suprimit el castellà com a llengua
vehicular. Potser sí: qualsevol decret
posterior modificarà o ampliarà la Llei portant-la al bon camí de nou.
Hi ha qui no s’ho pensa, oi Sr. Rufián? Però la realitat éa massa tossuda. Sorprèn
que aquells que ens han reduït les llibertats a la mínima expressió, junt amb
aquells que ens les traurien totes, cridin
Llibertat!... Esperpèntic.
Per cert, Colau ha tornat a
trepitjar merda. Algun dia aprendrà ser discreta...?
J. Vinyeta
20 de Novembre de 2020, el 45 aniversari d’una alegria immensa...
[3] Amb
totes les reserves, certament, però Viquipedia fa una bona aproximació
d’aquest ideòleg del PC rus: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mikha%C3%AFl_S%C3%BAslov.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada