711.- Incompetències

 

711.- Incompetències.-

La Conselleria d’Afers  Socials s’ha fotut en un merder. Considerar que només 10.000 dels gairebé 500.000 autònoms que hi ha a Catalunya podrien rebre una ajuda de 2000 € és, per sí mateixa, una deixadesa m’atreviria dir de jutjat de guàrdia. Que a més aquesta ajuda  fora  condicionada a poder entrar a la web que les assignava, és clarament discriminatori. Que ERC intenti carregar les tintes en Puigneró, també forma part del teatre habitual al que, per desgràcia, aquesta trepa que en governa ens hi té habituats. I més ara en que, el 14 de Febrer és a tocar.

Puigneró ens ha demostrat abastament la seva capacitat en el que fa referència a tècniques i qüestions digitals: resoldre el problema de interconnexió el 1 – O/2017, n’és potser la més clara de totes. Això no treu que, amb el tema de la  web d’Afers Socials, s’equivoqués. Però, pel que diuen altres que també hi entenen, el planteig inicial: una quantitat concreta, de per sí mateixa minsa,  a disposició del que arribi primer, és a dir a una hora concreta, i per a    més de 100.000 aspirants  que reunien les condicions prèviament estipulades,  actuant simultàniament, provocaria el col·lapse de qualsevol sistema. Si les dades passades des de la Conselleria d’Afers Socials als informàtics eren correctes, hem de considerar   que la web no va estar ben muntada.

El que una web d’una Conselleria caigui, és greu. Però el que és greu de veritat i no és admissible, és  que, des d’Afers Socials, se’ns vulgui  fer passar bou per bestia grossa i voler-nos fer creure en l’oportunitat i especialment en la qualitat d’unes dotacions que a totes llums no son més que la xocolata del lloro davant del problema que l’atur forçat   està creant en els autònoms Se’ns pot dir, i amb raó, que les finances de la Generalitat no donen per a més. Que tots els sectors, necessiten ajudes  de tal gruix i compromís que, amb tota seguretat, no hi ha per on arribar-hi, i serà cert. Però  donar calés  al primer que arribi, deixant clarament penjats a la majoria dels afectats  (només 10.000 dels autònoms rebran alguna cosa i tampoc saben quan...), és enfotre-se’n del mort i del qui el vetlla; és un disbarat, de difícil comprensió i amb uns visos gairebé (per no dir certeses...) humiliants imperdonables. Els que hi havien de posar ordre i no ho varen fer, son tant culpables, al menys per omissió, com el titular del Departament. Però, es clar: qui son  aquests que hi havia de posar ordre i evitar un fiasco de  proporcions espectaculars...? Hi ha Govern...?  Tarradellas deia que en política es pot fer tot menys el ridícul...

No és la primera vegada que la Conselleria d’Afers Socials entra en zones de perill. Es fa difícil d’oblidar  que el Departament d’Afers  Socials  i el seu titular son  els mateixos que, en la primera onada de la covid, no van estar a l’alçada de la gravetat del moment i van deixar abandonades les residències d’avis. Les institucions, públiques i privades que tenen cura dels avis, varen anar actuant al seu aire fins que el clam va ser tant eixordador que el Govern va prendre-hi part. Però ja hi havia centenars de morts que la incompetència havia portat als cementiris... Suposo que, per no trencar el Govern, no va passar res sancionable en aquell moment. Però potser seria hora de que, al menys en el cas que ara ens ocupa (els autònoms), algú assumís responsabilitats, o no? Perquè, si no s’assumeixen responsabilitats, els que ho son de responsables, pretendran que ens el creiem? Tristament tinc el convenciment de que tot quedarà igual.  M’equivocaré?

Estem en allò dels arbres que, a segons qui, no li  deixen veure el   bosc.  Si la web no s’hagués col·lapsat, potser no haguéssim vist l’abast d’una estranya singularitat que ha posat en peu de guerra a un sector al que uns “privilegiats”  han deixat amb un pam de nas al 98% del col·lectiu al que pertanyen Hi ha coses que em resulten incomprensibles. Es que dec de ser una mica rar...

 

J.  Vinyeta

11 de Novembre de 2020