692.- Bye, Bye,
Sánchez?.-
No és el mateix
receptar que prendre. Des de Catalunya avisàvem de que l’oligarquia, el núvol,
el deep State, anirà sempre contra aquell/s que
intenti/n lesionar els seus interessos. Catalunya, sota la brama de la unidad de España, havia de
quedar-s’hi unida. Però tots sabem que,
darrera de tot plegat, el que hi imperava era la impossibilitat de que l’estat espanyol perdés
el 20% del PIB i el 16% de la recaptació
fiscal. Era una qüestió que afectava directament uns interessos oligàrquics irrenunciables. Quan l’Estat, el que està per
sobre dels governs, que és el que s’autointerpreta com absolutament i únic imprescindible,
preveu lesió dels seus interessos, actua. I ho fa amb els mitjans que li son més propers que, en la majoria
dels casos, coincideixen amb el poder
judicial, el que no vol dir que, si ho creies necessari, no acabés per traure el Sant Cristo Gros al carrer, cosa que els que ja tenim una certa
edat recordem que ja ho va fer al menys en dos ocasions durant el segle passat,
tot i que amb resultats clarament diferents.
Per posar en marxa el
què li convingui, el núvol s’utilitza a sí mateix. Entre la seva infraestructura hi ha allò que en diem
les clavegueres de l’estat. I aquestes clavegueres fan que comencin a sortir
informacions des de tot els racons de
l’Estat que assenyalen clarament en una direcció pre programada. El moviment de
determinat sector civil corresponent i necessari és, com deia Goebbels, fàcil
de manipular (Goebbels deia sempre allò de
“...digueu-me com de gran ha de ser la manifestació..., quanta gent hi
voleu...”) i el feixisme, que en el fons és la doctrina que il·lumina els principis d’aquest ogre tripaire (principis
que, quan no els hi convinguin els
canviaran per altres més propicis i adients), ha sortit al
carrer. Sembla que queda clar que l’ofensiva anti Govern PSOE-Podemos està en marxa.
Perquè el núvol té
por d’un Govern en el que hi participen comunistes (de saló, tot ha de dir-se),
suposats separatistes catalans (més autonomistes que altra cosa) però que, per acabar-ho d’adobar, és capaç de pactar amb suposats terroristes
(que ho siguin o no, no té la més mínima importància) una destrucció de l’estatus
social de privilegi i control del que aquesta oligarquia gaudeix, abolint la
reforma laboral que el propi núvol va
imposar al PP de Rajoy.
Un personatge
sinistre, Diego López de los Cobos, rep l’ordre judicial d’informar respecta de
la manifestació del 8 de Març, perquè una denúncia assenyala al delegat del Govern
central a Madrid, com a responsable de l’autorització de la manifestació que és
la que escampa la covid 19. I aquell personatge sinistre, que a Catalunya
coneixem bé, efectua un informe confidencial i reservat a la judicatura, en el
que la culpabilitat, estesa a Fernándo Simón i Salvador Illa, sembla palmària. Però
de los Cobos, com a bon empleat i fidel de
la jutgessa que l’insta a
actuar, prepara un informe[1] amb mentides
i errors de gruix notables, tot i que
inculpatoris, que la premsa assenyala i fa notar. Marlaska, que és conscient de
que la mentida aquesta vegada els atrapa directament, destitueix a de los Cobos i, en solidaritat,
plega també el nº 2 de la Guardia Civil, el general Ceña. Que la veritat hi sigui o no present en
l’informe, importa poc. Les mitges veritats
escampades sempre tenen un racó en la societat. Marlaska i tot el
Govern, ho saben. Ara, ja saben que n’és d’amarg que l’acció de les clavegueres
que fa dos anys aplaudien, els pugui portar a una situació de desfeta total. No
és res més que la seva pròpia medecina, i, queda clar, que no és el mateix
receptar que prendre...
La guardia civil està
emprenyada (sempre ha estat més del règim que del govern socialista...).
Marlaska els hi augmenta el sou..., però no sembla suficient. I l’advocacia del
propi cos sembla voler prendre part
directament en la baralla. El núvol aplaudeix...
La jutgessa, mol
atenta a la voluntat de qui la paga, entén que l’actuació de Marlaska pot ser
constitutiva de delicte inclús penal en
vulnerar la reserva de l’actuació del coronel de la GC. Era la senyal: la oposició entén que Marlaska
a violat la independència judicial... La realitat ha estat que, quan aquell
sinistre personatge vulnerava drets i llibertats, falsejava informes i mentia
descaradament davant de Marchena, el
PSOE aplaudia (i inclús la fiscalia general modificava l’apreciació del delicte
de rebel·lió perquè els acusats no podessin quedar sense condemna...). Ara,
quan les mateixes fonts engreixen uns fets que es fan perillosos davant de la
opinió pública, Marlaska, i això vol dir
el Govern en pes, actuen. Però es
troben mala peça al teler: la roda judicial propícia i pròxima al núvol, ja ha
amenaçat. Dels efectes de la covid 19,
podrien penjar-hi acusacions penals greus.
De totes maneres, els
que ara aplaudeixin aquest que sembla principi del final de l’època Sánchez,
han de ser prudents. Perquè el núvol, el poder real, a l’ogre tripaire, quan li convingui, se’ls
endraparà també. Ja sé que allò que en diem escarment en cap aliè no és
possible, perquè només s’escarmenta quan el foc ja t’ha cremat les mans... Però,
si tinguessin memòria, se’n recordarien del Sr.
Albert Rivera Diaz i de que, tot
i sent el primogènit, li varen tallar les ales quan els hi feia nosa...
No sé com tot plegat
afectarà Catalunya. Hem d’esperar esdeveniments. El que sí és clar és que el govern PSOE–Podemos està ara en
hores baixes i que necessita, per allò de mantenir les regnes, una altra pròrroga
de l’estat d’alarma. Seria el moment de
despertar aquella DUI ara adormida?
J. Vinyeta
27 de Maig de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada