688.- Comentaris des del confinament(III).-
Diuen
des de Madrid que, a partir d’avui, es comença la desescalada i podem iniciar
allò que el propi Sánchez ha definit com a nova
normalitat, que serà així, nova,
perquè em temo que res tornarà a ser igual.
Però potser és per
això l’emprenyada que em va sortint a
mida que van passant els dies, i ens anem acostant a una nova llum que té la
virtut – inconvenient de posar negre sobre blanc el tot plegat.
Perquè, tot plegat,
ha estat un desori que s’ha anat mostrant amb cruesa (potser seria millor dir,
directament, amb crueltat) en el tractament de la pandèmia, especialment per
part del Gobierno de España. Va
arribar tard, molt tard, a la declaració
de confinament i estat d’alarma perquè
protegia, amb aquella actitud, interessos gens obscurs. No va actuar fins que
ja hi havia milers de morts, fins que els desastre epidèmic a Madrid era
clamorós (que exigia una confinació de
la capital però que no es va portar a terme mai, per manca de la mínima
prudència i valentia necessàres, de forma individual) i fins que aquest coneixement de la situació
madrilenya ja començava a esverar a Europa. Sotmès a un equip tècnic –
científic del que sobresortien els
militars, que entenen de pandèmies el que jo de capar gats, sense mostrar-nos
un sol informe tècnicament específic al respecta, vilipendiant, des del propi Gobierno i tota la seva colla de
corifeus, als qui hi entenien (Mitjà,
Clotet i tot l’equip del Trias i Pujol)
només pel fet de no ser de la seva corda
i, especialment, perquè reprovaven Sánchez la seva forma d’actuar. Sense poder
saber les veritables xifres de tot plegat, especialment la del número de morts
a tot l’Estat. Sense ordre ni concert en
presa de mides, amb constants contradiccions, trepitjant sistemàticament les
normes que establia la Generalitat per aplicar-les després amb un altra nom;
anunciant en roda de premsa dels dissabtes el que imposaria en la reunió del
dia següent, diumenge, en la conferència amb els presidents autonòmics; sense
escoltar ningú per por a perdre una
autoritat que ha hagut d’estar sostinguda patriarcalment per la presència dels militars al carrer que han
tutelat el poder central i a la ciutadania, efectuant, en més d’una ocasió, actuacions
policials que, com armats que anaven, s’atribuïen sense dret a fer-ho... Hem
pogut apreciar en tot plegat un constant desgavell. Imposició permanent i
insubornablement interessada en uns interessos socials i polítics massa
concrets.
Però tot això tenia i
té una finalitat, no tant soterrada com pugui semblar, que ha encarat a tot l’Estat a una submissió programada, a
una recentralització que comportarà una nova retallada de drets (amb
l’aquiescència del TC, que complica, per exemple i segons els entesos, les
manifestacions de protesta a partir d’avui...). La guerra que han predicat els
militars, la por que han anat forjant
dia a dia en cada un de nosaltres només amb la sola voluntat de que
fóssim
bons minyons, el silenci eixordador dels d’Iglésias, Echenique i companyia (Albiach i Colau incloses, a
pesar de la xerrameca de l’alcaldesa i amb la lamentable acusació d’Asens al
President Torra...), disposats a no disgustar
un Gobierno pel sol fet de que hi
formen part, tot, ha estat mil·limètrica ment
preparat per deixar l’Estat i, en conseqüència a Catalunya, sota l’ègida
d’una imposició permanent que, a la fi (recordem el que deia Felipe Gonzàlez...) pretén mantenir-nos i fer-nos, si els hi
convé, responsables de la disbauxa.
El gran aclaridor de
tot plegat, serà el conjunt de mesures
econòmiques que és prenguin de cara a minimitzar la patacada econòmica que ja
tenim a casa. Ja sé que soc mal pensat de mena. Però la distribució de les
quantitats econòmiques d’un Estat que no
té un duro i que haurà de demanar els socors a Europa per fer front al desastre imminent, i que en massa
ocasions, quan aquests ajuts han arribat, no han servit per a res més que per
el corredor mediterrani passi per Madrid o bestieses similars, ens donarà una
clara definició dels interessos particulars del Sr. Sánchez (els oligàrquics?)
i, per tant, potser només serviran per continuar donacions com les dels 15 milions d’euros per a les TVs
privades o a la dels 100 milions activats per a publicitat[1].....
Però veurem demà, Diumenge, com defineix aquestes possibles ajudes i, en
concret, aquells 16.000 milions d’euros que, suposadament aniran directament a
les autonomies. Que no passi com els diners que teòricament havien d’anar als
autònoms i que, com que no son més que avals, son els bancs els que realment
belluguen les suposades ajudes, amb interessos bancaris, naturalment. Tant de
bo no tinguem sorpreses...
No estic de bon
humor...I no és precisament pel confinament.
J. Vinyeta
2 de Maig de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada