693.- Últim estat d’alarma i altres coses

693.- Últim  estat d’alarma i altres coses.-

Una altra  quinzena d’estat d’alarma que es presenta ja com  l’última. ERC s’ha abstingut en la votació, el que dona suport explícit a la proposta de Sánchez. Es fa difícil entendre l’actitud d’ERC, abstenint-se en una votació que novament deixa al PSOE de Sánchez amb poders gairebé omnímodes sobre de tots els ciutadans; una situació que manté allò que s’ha denominat un 155 camuflat i que, miri Rufián vers on miri, segueix convertint  Catalunya  en    una simple regió més de l’Estat espanyol. Es fa difícil d’entendre que pugui abstenir-se en una votació en la que C’s hi participa positivament  amb el compromís de Sánchez de que aquella taula de diàleg, que es va obrir sobre Catalunya, no es torni a reunir. Mentre, i a canvi de la seva abstenció, Sánchez promet a ERC reobrir aquella taula de diàleg... Equilibris no tan rars si pensem que, com sempre, Sánchez  no pensa complir ni amb uns ni   amb altres creant, com de costum, situacions diríem rocambolesques per que la seva impunitat quedi immune. No sé si  així el que aconsegueix ERC, en compartir resultats parlamentaris  amb C’s, és ampliar aquella base necessària de la que ens ve parlant des de gairebé sempre... Per més INRI, Sánchez, diuen el republicans,  es compromet a retornar les competències  a la Generalitat segrestades durant l’estat d’alarma, que finalitzarà al proper dia 21, moment en que les competències han de ser automàticament retornades... Tot un èxit! També els hi ha promès de participar de la gestió de les ajudes europees quan arribin d’aquí a un any... Dels quaranta punts presentats a Sánchez pel President  Torra, res de res.

Però hi ha més coses. Allò que Iglésias no s’atrevia a definir com a  cop d’estat, continua en marxa. VOX i el PP van atiant, amb constants referències, a la GC, tant i amb tanta intensitat que la Ministra Robles ens ha de certificar que no hi ha indicis de cop d’estat per part dels Guàrdies.  Pot ser que no, però els moviments   tàctics del propi cos no semblen ser tant lleials[1] com la ministra s’entesta en clarificar. Les manifestacions al carrer  continuen, i de los Cobos sembla que vulgui pledejar per la suposada il·legalitat del seu acomiadament. Per tot plegat, El Parlamento s’ha convertit en un plató televisiu en el que els debats no son més que uns intents, per part de tots, de dir la frase més lapidaria i contundent que es converteixi en portada de la premsa o en cita a les TVs. El crit i l’insult  son la clara demostració de l’escassa intel·ligència, llevat de poques excepcions, dels nostres parlamentaris. Al Deep State tot l’hi ajuda...

Però convindrem que pot ser és un moment que ha de ser distret i necessàriament sorollós pel personal. Europa i el Banc Mundial han anunciat un repartiment de 750.000 milions d’euros una i 600.000 milions l’altra. Es tracta de tenir  a punt l’ideograma del repartiment dels  milions  que puguin arribar a l’Estat i, com no pot ser d’altra manera, de tenir perfectament clar quants AVEs sense passatgers  o aeroports sense avions  es poden tornar a construir. I és clar que, per tenir-ho tot rumiat, son  necessaris moviments de distracció del  personal, perquè resulta evident que una pessigada, per petita que sigui, en un  pastis de 1.350.000 milions d’euros, serà sempre una fortuna de bon aprofitar,  i s’han de fer les coses de manera que, quan arribin els diners, ja estigui tot definit.  És cert que, amb aquestes distraccions, es poden crear  distraccions de molt alt risc  que es  s’escapin del control absolut. Però, en qualsevol cas, per al Deep State, repeteixo, tot serà per a bon fi.

Aquí, a casa nostra, l’expresident Montilla se’ns en va a Enagas  (casualment  Enagas havia de cobrar el fiasco  del CASTOR[2] que havíem de pagar entre tots, projecta inicial que va ser tirat endavant per Montilla com a ministre que va ser de industria). Les portes giratòries no son més que mostres d’agraïments pels serveis prestats, serveis que  en massa ocasions  han anat en detriment dels ciutadans. Però tot i que en principi Montilla renuncia al seu sou de Expresident de la Generalitat, diu que treballarà per a Enagas des del despatx que té precisament com Expresident. Com havia de ser, Iceta entén que no passa res i que així estan les coses[3]. Gent com Iceta (i com ell  n’hi ha molts) ens ajuden permanent a que considerem  normal el que és una autèntica immoralitat. Però, és clar, és que  això de la moral és tant subjectiu  i tant difícil de entendre per a pobres homes com nosaltres...! Em temo que ni Déu pot ja solucionar-ho.

J.  Vinyeta

5 de Juny de 2020

---

[1] https://www.elconfidencial.com/espana/2020-06-04/general-reta-marlaska-acoge-de-los-cobos-segundo-corbi_2622303/

[2] En el nº 252 del meu blog. Escàndols, vaig fer un extens comentari al respecta.

[3] TV3, Els Matins, avui 5/6/2020.