689.-
La guerra dels Comuns.-
És
ben cert que la situació de l’estat espanyol és complicada, com ho és també
aquí, a casa nostra. La covid 19 ha
esbudellat massa coses perquè ha enganxat a tothom en calçotets i, per més
INRI, des de Madrid han muntat un via crucis dramàtic
i amb aturades (diguem-ne així als
moments de reflexió en cada estació...) que en massa ocasions ens han semblat,
en el millor dels casos, esperpèntiques. Demà Sánchez vol retornar a la Via
Dolorosa perquè és de l’única manera (llevat d’abusos i trampes posteriors a realitzar...) amb que pot
mantenir un control ferri sobre d’aquells que, per dret constitucional (aquell
dret tant manifestament emprat pels que no en tenen d’altres de drets...), per qualitat política i, per què no dir-ho, per intel·ligència, el
poden anar deixant en evidència en el tractament de la pandèmia. La renovació
de l’estat d’alarma ha de fer-se demà i, pel que sembla, l’aprovació penja d’un
fil.
Però
mentre, i pot ser pel que he esmentat, aquí, a casa nostra, els Comuns, han declarat
la guerra al President Torra. Declaracions com les d’Asens comparant al
President amb Vox (?), o les d’Albiach
amb allò de que el desconfinament per espais sanitaris no li sembla massa
bé, o les de Cid malfiant-se de les actuacions econòmiques de la
Generalitat (retallades), quan qui haurà
de retallar serà el Gobierno al que pertanyen, han estat el continu durant
aquests dies.
Personalment
entenc que estiguin esverats. Formen part del Govern central i han de tapar-li
les misèries que li puguin quedar a la vista,
especialment les de caràcter social, que formen el cos del suposat ideari polític dels Comuns. I, per si
de cas, han de començar a llençar fum per tapar el controls i les retallades
que s’imposaran des d’Europa a l’Estat espanyol, gairebé amb seguretat, en el
moment de començar a repartir els diners per reparar la desfeta sanitària,
social i econòmica que està causant la
covid-q19. Però si els que som espectadors en la batusa, que no indiferents, ens
rumiem una mica el per què de tot plegat, podem deduir coses significatives.
Per
exemple, que han d’apagar el silencis eixordadors del seu cap de files,
Iglésias, i corifeus adjunts. Perquè, per molt que li donin voltes, allò de que
els podemitas estan en el poder (amb tot allò que alguns pensaven que era
possible) sembla irrisori. Tant que, quan es parla de les aportacions del
Gobierno al desastre social que estem vivint, aquestes aportacions ho son des dels bancs i amb els interessos
corresponents, qüestió que deixa en entredit l’actuació d`un suposat govern d’esquerres i progressista. I això només
és un detall, i pot ser el més petit... O per amagar el tema dels 200.000 € que
la seva alcaldessa pensava dilapidar en festejos (concerts als terrats...) en un
moment en que es necessiten diners per coses molt i molt més essencials que no cal
enumerar. O perquè oblidem el caos
que ens auguren des del Gobierno del que formen part per votar com VOX si des d’aquí és vota negativament a la
continuació de l’estat d’alarma, però varen callar quan el PSOE s’hi feia fotos
amb VOX a les manifestacions a tot l’Estat. O el silenci quan Irene Lozano barrejava, amb impunitat, esport
i diners amb allò de la Fundación Deporte
España Global[1],
o quan el Gobierno no secunda estats europeus que es neguen a ajudar a les
empreses establertes en paradisos fiscals[2].
No
cal afegir-hi gairebé res més. Tenen el cul llogat. I ja sabem que passa quan
els que estan en aquesta situació, volen seure i a més, com és el cas, no tenen
cadira, si no un senzill i incòmode tamboret.
Com sol passar amb aquest tipus de gent, els dolents i erràtics son sempre els
altres. Em recorda aquella actitud pesuquera
de que els únics que sabien el què, el com i el quan només eren ells. No sé per què deu ser...
J. Vinyeta
5 de Maig de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada