686.-
Comentaris des del confinament.-
Com
passa sempre, de totes les circumstàncies que ens toquen viure en podem traure
aprenentatges. I en el pitjor dels casos, podem constatar determinades coses
que, tot i no volent-les veure, les teníem davant. Una de les coses que ha
quedat meridianament clara i transparent és que, mentre l’activitat humana ha estat només un mes
aturada perquè el dolor ens arrencava el cor, la natura s’ha anat refent.
Ho
sabíem, sabem que la destrucció del planeta és inexorable a causa de l’activitat humana, però potser ens calia confirmar-ho
fefaentment. En només un mes i
escaig de calma d’aquella activitat,
hem vist com, ràpidament, la natura
anava recuperant posicions i ens demostrava que, si l’acció humana s’alentitza,
la natura progressa. Ànecs passejant pel centre de Rubí, cabirols saltant per
les rieres, dofins al port de Barcelona, senglars a la Diagonal barcelonesa,
guineus per San Quirze del Vallès,
platges netes i amb aigua transparent, contaminació nul·la en els aires de les
ciutats..., desenes d’imatges com les comentades a les xarxes ens ho mostren. Potser que ho
tinguem present quan tot plegat acabi per retornar-nos, tot i que amb
diferencies notables, al que fins ara enteníem com a normalitat. Que l’observació de fets com els que he comentat
ens facin reflexionar seriosament sobre de tot plegat i que no acabin sent només que una anècdota
simpàtica viscuda durant uns moments dramàtics. És evident que l’activitat
humana no es pot aturar. Però no estaria
de més, per a dir-ho de forma simplista, que fos més acurada. Potser que, tot
això que passa ara amb la natura, sigui
perquè, en la situació actual, només consumim el que realment necessitem. També
això ens ha de fer rumiar.
Entrem en la tercera
quinzena d’Estat d’alarma. I hi entrem una mica estorats en constatar que l’Estat espanyol continua actuant de
forma reactiva, en constants contradiccions i amb errors que semblen
incomprensibles. Per si les coses no fossin ja prou greus, només ens ha faltat
que el cap de la guàrdia civil ens digués que el cos tenia instruccions per minimizar
(Sic.) les crítiques a l’actuació del Govern en el tema de la
Covid-19. L’esverament, en sentir aquesta reflexió,
ha estat inmediat pel significat opressiu i de control sobre de la ciutadania
i la llibertat d’expressió que representa, per l’alletament d’aquesta manera a
les forces de seguretat per recercar als desafectos
a una forma d’actuar plena d’errors (com el
dels 640.000 tests recanviats i que han tornat a venir defectuosos...), o qui
sap si, aquest alletament, ho és per poder
anar a una tutela de la ciutadania més complerta... Desafecció que es
multiplica a mida que passen els dies i a mida que els militars continuen
sortint a les rodes de premsa, arengant
l’actitud que hem d’adoptar davant d’un
suposat enemic invisible, nomes vencible mantenint la sacrosanta unió pàtria a canvi, això
sí, de l'espectacular detenció d’algú
que havia robat trenta kilos de taronges com a mostra de les coses ben fetes. Sort que el President
alemany F.W Steinmaier[1] ens
assegura que la pandèmia no és una guerra i ens ho deixa clar... Sort, perquè
si realment fos una guerra, un estudi australià,
que publica La Voz de Galicia[2] situa l’Estat
espanyol com el pitjor dels 32 estats estudiats en el tractament de la pandèmia
La riota ha estat
total amb les contradiccions i bandades que han estat constants quan s’ha intentat definir el
desconfinament de les criatures i menors. Per afegitó, allò de que no hi manera de saber el número exacte de
mors a l’Estat, suposo que per no alarmar, deixa sobreentesa l’escassa voluntat de transparència de l’Estat espanyol.
Que tinguem sort!
J. Vinyeta
23 d’Abril de 2020
P.S. 1: Colau posa en
marxa el bicing a Barcelona. ¿Garanteix
que les bicis estaran desinfectades cada vegada que els usuaris emprin el
servei? Si no és així, el moviment de bicis pot ser de conseqüències
dramàtiques...
P.S. 2: El govern
Sánchez aclareix la normativa per la desconfinació dels menors, i afegeix que
la desconfinació general serà flexible i acordada amb les autonomies. Ja era
hora de que escoltés els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada