635.- Recordant la història.-
França celebra
l’alliberament de Paris amb l’entrada a la ciutat de la que s’anomenava La novena. Formava part de divisió aliada
comandada pel General Leclrerc (que havia amagat el seu autèntic nom,
Pierre d’Hauteclocque, per por a represàlies alemanyes sobre de la seva
família) i estava composta majoritàriament per republicans espanyols que havien
fugit de l’Espanya de Franco que, com malauradament recordem, es dedicava a
perseguir i afusellar les restes de l’exercit republicà que anava sometent. Per
tant, es fa difícil i incomprensible presentar com a espanyols voluntaris i no com a refugiats a França davant de la persecució franquista, aquells
republicans que es varen afegir a l’exercit aliat per combatre el feixisme. No
eren voluntaris des de l’Espanya franquista. Eren voluntaris republicans,
exiliats i antifeixistes, lluitadors i opositors al règim feixista instal·lat a Espanya amb Franco. Per tant,
precaució i serietat a l’hora d’anomenar-los,
definir-los i recordar-los. Poc reconeixement han tingut aquests republicans
espanyols com a alliberadors de la capital francesa. Tant poc que no va estar
fins al 2005 que l’Ajuntament de París en va fer un homenatge explícit: El va fer l’alcaldessa de París Anne Hidalgo,
neta de republicans espanyols exiliats...
Aprofitant el moment,
s’està parlant a les xarxes de si Franco
va col·laborar o no amb els feixistes europeus. Evidentment que hi va
col·laborar. No pot oblidar-se la participació de la Itàlia de Mussolini en la
trama, execució i presència militar en el cop d’estat del 36. (Ángel Viñas ens
ho explica amb pels i senyals en el seu últim
llibre[1]).
Ni de la presència de la Legión Cóndor, per
exemple en el mateix període i, com sabem, res és gratis[2].
De la participació directa en la guerra, tampoc no hi ha dubtes: des de la Divisón Azul, fins a l'aprovisionament
dels U-boats en els ports del nord de la península, o a la col·laboració en la
preparació de l’anomenada Operación Felix,
tot i que finalment no es va portar a terme, i que suposava l’entrada de les
tropes alemanyes a Espanya per conquerir
el Gibraltar anglès, o al control i retorn de jueus pel passos pels Pirineus... La
admiració de Franco per Hitler i Mussolini queda clara en l’adopció de la
salutació feixista del braç alçat, obligatori entre el 1936 i el 1945, data
en que l’Eix perd la guerra a Europa. Viquipedia ens diu que el saludo va ser semioficial fins la
dimissió de de Carlos Arias Navarro, el
1976.
Quatre tocs només per si és que ens volen fer oblidar….
J. Vinyeta
26 d’Agost de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada