divendres, d’agost 23, 2019

634.- Del caos urbà i de la societat civil


634.- Del caos urbà i de la societat civil.-

Hi ha altaveus interessats en que sembli que Barcelona Capital sigui una espècia del Bronx neoiorquí de les pitjors èpoques. Tot això coincideix amb les vagues a l’aeroport, les anunciades per Renfe, per Iberia,  les també anunciades de Ryanair  (totes elles gairebé  curiosament exclusives  a Catalunya), etc... i  TV3, on  s’hi nota la mà d’ERC, afegint-se a l’alarmis-me de forma descarada. Des de Madrid, es demana ja ampliar la presència de policia nacional i de la guàrdia civil en previsió, encara que no es digui, a la manifestació del proper 11 de Setembre, de la celebració del 1 d’Octubre i per  tenir a punt les forces repressives necessàries de cara a controlar l’actuació ciutadana en la resposta a la sentència que es preveu a la tardor. La presència policial només queda justificada si el caos violent és el protagonista dels carrers de la Ciutat. Tots els esforços han d’anar encaminats a que la violència al carrer ja sigui endèmica, i per aquí hi van els interessats. A tot plegat,  hi podem afegir les declaracions de Junqueras demanant eleccions i les que em semblem mides clares,  des de la Vicepresidència d’Aragonés, per fer pràcticament inviables l’aprovació d’uns pressupostos generals, sabent que portar als tribunals al Govern central és un brindis al sol. Curiosament, aquesta no aprovació, portaria quasi inevitablement a la convocatòria d’eleccions que farien feliç a Junqueras, Tardà i companyia.

Entre tota aquesta disbauxa, ens trobem amb un discurs del President Torra a la Universitat Catalana d’Estiu, anualment habitual a Prada de Conflent. Torra, que a més és un intel·lectual,  ens fa uns discurs d’alçada. És el discurs que els assistents a l’acte i bona part de la ciutadania, entre la que mi  incloc, esperen. I ens parla de l’enfrontament pacífic i democràtic amb l’Estat espanyol com a última solució per accedir a la llibertat com a poble.  Em resulta evident que és una demanda d’actuació a la societat civil que, d’altra banda, és qui pot actuar de forma apartidista i amb objectius clars, i cedir el lideratge a qui entengui que aquesta societat civil ha d’anar a bon port. Torra ens diu que  està disposat a  posar-s’hi al davant. 

La societat civil té, d’aquí a pocs dies, la possibilitat de demostrar que està activa i activada, de que està a punt de cara al que ens ha de venir en pocs dies més i que ho està amb objectius clars.  Aquesta societat té a les seves mans les respostes a tot plegat: acció pacífica i democràtica per la construcció d’un País, o la inacció que altres proposen per deixar les coses, no ens enganyem,  tal com estan. Ha de decidir. I un bon dia ho pot ser el proper 11 de Setembre.

J.  Vinyeta
23 d’Agost de 2019