dilluns, de febrer 18, 2019

591.-C’s fa apostolat


591.-C’s fa apostolat.-

En massa ocasions, la discreció sol ser una magnífica virtut tot i que, per alguns, és una virtut  difícil i, en certa mesura, incomprensible. Rivera és un d’aquests per qui la discreció és inassumible per la pèrdua de protagonisme que podria representar-li. I fa coses que l’aboquen  al desastre.  Puigdemont és fill d’Amer, i una bona idea que varen tenir els diputats de C’s al Parlament, i no dubto de que ho feien atiats  pel seu cap de files i amb la aprovació entusiasta d’Arrimadas,  va ser la d’anar a visitar aquell poble. Entenc que hi anaven  com si anessin a terra de missions, a convertir  heretges indepes...I, es clar, quan varen arribar a Amer, el poble els hi va fer veure que de convertits ja fa temps que ho estaven i, perquè quedés clar, hi havia a la Plaça del poble una pancarta gegant amb la imatge del seu “convertidor”. El poble va tancar portes i va deixar als 30 i escaigs missioners predicant en la deserta plaça... Com que res hi podien fer, es varen dedicar a arrencar llaços grocs, desobeint la doctrina que el seu propi Tribunal havia marcat al respecta. La montapollos, con l’anomena Cotarelo, ve fer un sermó lamentant la presencia de símbols heretges en tot el poble i..., varen marxar. Les cròniques parlen de uns vint minuts de missió i res més.

Però la creu no la varen deixar a Amer. Arribant a Barcelona, el tabarnesos es varen trobar la Gran Via barcelonina, tallada des de Plaça Espanya fins a Plaça Universitat, farcida de gent en tot el seu recorregut anunciant que el dret d’autodeterminació no és delicte[1]. La  Guardia Urbana parla de més de dues-centes mil persones, altres s’atreveixen afirmar que n’hi havia mig milió... i, com sempre, cada un dels presents havia pagat de la seva butxaca el viatge corresponent. La xifra és indiferent perquè, en el pitjor del casos, quadrupliquen  la minsa assistència tan celebrada a la Plaça de Colom, a Madrid... i el que és més important: demostrant que,  tot i amb la repressió galopant i persistent, el País es manté despert, expectant i, sobre de tot, alerta. Com deia algú ales xarxes, que n’aprenguin...! Va ser una nova patacada per aquests missioners que només s’atreveixen a parlar-ne insultant, com sempre.

Demà, dimarts, es reprendran els interrogatoris  al TS. Estarem a l’aguait del que allà passi, encara que només sigui per comprovar la diferencia de qualitat entre preguntes dels fiscals i les respostes dels acusats.

J.  Vinyeta.-  
18 de Febrer de 2019



[1] Personalment m’hagués  agradat més que aquesta pancarta digués  que l’autodeterminació és un dret...