575.- Comentaris
Alguna cosa deu haver succeït perquè Sanchez
moderi el to. Recordem les amenaces
permanents a la sessió plenària al Parlamento, un parell de dies abans. Sánchez, per la cosa del Brexit, se’n va cap
Europa, parla amb el President eslovè
(que suposem li explica el que realment significa la via eslovena), no sabem si
parla amb alguns presidents o primers ministres europeus o si algú li ha dit
que està forçant la màquina... però
el cas és que torna de Brussel·les, demana d’entrevistar-se amb Torra i moderant
el to... Potser també que hagi vist clara la inoportunitat de convocar el
Consell de Ministres pel dia 21, no ja per la situació catalana, amb vagues de fam
a Lledoners, si no perquè hagi recordat de cop que tal dia farà un any d’unes eleccions
convocades, perdudes i no respectades per
Rajoy i que, com dirien els cupaires, porten al propi PP a la paperera de la història amb només 4 diputats. Eleccions que
varen donar majoria a l’independentisme (tot i el triomf de C’s amb la inefable
Inés) i que, des de Madrid, és varen anant bloquejant totes i cada una de les
decisions del Parlament de Catalunya i empresonant a un dels candidats
immediatament després de la primera sessió d’investidura. O potser per tot
plegat...
El cas és que jo crec que
la seva actitud respon més allò dit del pal
i la pastanaga. I ara tocava amansir... però si volen que
creiem en miracles primer ens han
d’ensenyar a tenir fe... i els barons del PSOE no estan per fer pedagogia, si
no tot el contrari.
Les esquerres bramen per
aconseguir uns pressupostos socialment acceptables i empenyen perquè el món
indepe hi participi per assegurar-ne la seva aprovació. Un bon amic em feia notar al respecta que
aquestes esquerres es postulen per obtenir les màximes cotes de benestar
social, qüestió a la que no seré jo qui s’hi oposi. Però conveníem amb el meu
amic que son demandes que es podríem definir com de món feliç perquè, en cap
cas, en cap, aquestes esquerres tan
socialment descarades, son incapaces
de posar també per davant l’exigència de llibertats i de drets o, com a mínim,
de restaurar, unes i altres, les que el PP, amb la col·laboració en molt casos
d’aquestes pròpies esquerres, ha anat degradant i gairebé convertint en
delicte el seu exercici. Ja sabem que la lliberta fa por, deu de ser per això,
oi?
Finalment, fer notar que
Rivera i Casado estan fent com feia Hitler abans de ser nomenat cap de Govern:
crear agitació i postular-se després com els únics capaços de solucionar-la. O no?
J. Vinyeta.---
16 de Desembre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada