565.- Rectificació del Suprem.-
La rectificació del
Suprem deixa a la vista les misèries d’un sistema judicial que actua en funció
dels interessos d’aquells que dominen el cotarro.
Que un Estat que pertany al club (possiblement mai tant ben dit...) dels suposats
països més progressistes del món mundial i amb una suposada justícia independent, sigui
capaç de donar espectacles com el que ha donat el seu tribunal Suprem reconsiderant
les sentències pròpies, fa por. El fet ens diu, i penso que de forma definitiva que,
en aquest País, el moll de l’os de la
justícia es mou per interessos que resulten ser concrets i a favor dels de sempre.
I, el que és encara pitjor, amb l’aquiescència dels membres del Govern
Central, mes pendents del premi a
obtenir amb la utilització de les portes giratòries.
La situació d’indefensió
jurídica que el Suprem ha creat amb les seva decisió, deixa als ciutadans de l’Estat,
en especial els que tenen pendents la firma d’hipoteques i que, per
tant, tenen en joc unes arres que
poden perdre per l’endarreriment de les signatures corresponents, és
realment alarmant. Perquè al mateix temps que el Suprem ens diu que la famosa
sentència queda penjada com un fuet, res ens diu de com queden garantits els drets que en res venen afectats per la reconsideració de la sentència i que res
tenen a veure amb el caràcter bancari de la mateixa en tant que el Suprem no
prengui decisió definitiva: imaginem que avui, per exemple, alguns havien de
signar davant de notari i avui, precisament avui, els hi vencen les arres i no han
pogut signar, les perdran? Perdran els drets que han anat adquirint durant tot
el procés de la creació de la hipoteca, arribant a perdre les arres perquè el
Suprem ha creat una situació d’inseguretat jurídica alarmant? La banca no hi
perd res. Però pel ciutadà afectat pot ser dramàtic...
És evident que,
aquesta decisió, mostra la debilitat d’un sistema judicial que davant duna
decisió tècnica que lesiona interessos dels poderosos, és capaç de
reconsiderar-la en funció i momentàniament a favor d’aquells interessos
lesionats. ¿Aquest és el tracta que els que de poder en tenim gens podem
esperar d’una justícia que és a l’estructura bàsica de qualsevol estat de dret
que s’apreciï com a tal...? Sí...? No...? Estem a la intempèrie...?
Potser el que no
hem oblidar és que aquest suposat Estat de
dret es diu Espanya...
J. Vinyeta.---
20 d’Octubre de
2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada